Autora: Maggie O'Farrell
Editorial, any: L'altra Editorial, 2019 (segona edició)
Títol original, idioma, any: I am, I am, I am, anglès, 2017
Gènere: Biografia
Traducció: Marc Rubió 
Número de pàgines: 241
Llegit en: Català
 
La idea que la mort és una part més de la vida queda sublimada en aquest llibre autobiogràfic de la britànica Maggie O'Farrell. I és que a través de 17 moments en que la seva vida va córrer perill, l'autora reconstrueix la seva trajectòria vital gairebé nòmada i farcida d'experiències. Ja comenta que no se sap estar quieta i que quedar-se massa temps en el mateix lloc no se li posa bé, però ha viatjat per tot el món i ha viscut en infinitat de llocs. Això contrasta, encara que potser justament ho propicia, amb un dels esdeveniments més important -en termes de salut- que ha patit O'Farrell i que protagonitza un dels capítols més llargs del llibre: una encefalitis quan tenia només 5 anys, que va estar a punt de condemnar-la a una vida d'immobilitat i fins i tot de danys cognitius permanents. Amb molta empenta i voluntat se'n va sortir, encara que les seqüeles que se n'han derivat li han dificultat molt la vida. Però no li han impedit meravellar a una legió de fans amb les seves obres literàries que ha intentat apartar de la seva pròpia tragèdia personal.

Si Maggie O'Farrell ho ha tingut difícil, una filla seva no ho té més fàcil i protagonitza un dels capítols pels seus problemes de salut molt difícils de gestionar. L'autora els explica des de la seva perspectiva de mare, a diferència dels altres 16 escrits que els relata des de l'experiència personal, servint-se de diverses figures literàries i estils diferents, això sí. Aquesta aproximació a la seva trajectòria vital a través de les seves possibles morts és molt original i força atractiva. En cada relat hi deixa una part d'ella i va més enllà de la descripció del fet concret que va posar en perill la seva vida. A més, s'esplaia en reflexions profundes i prou interessants relacionades amb cada vivència. Voldria destacar especialment una que fa referència al dol perinatal, concepte força en boga darrerament. Cada record d'infausta memòria està titulat amb la part del cos que es va veure afectada en cada incident i a més no segueixen cap ordre cronològic, se'ns presenten com a fets aïllats, però de tant en tant trobarem referències creuades. Si no sabéssim que és autobiogràfic, el llibre funcionaria perfectament com a recull de contes, ja que la capacitat narrativa de Maggie O'Farrell és extraordinària, ens introdueix perfectament en cada història i ens fa patir amb ella. Aconsegueix que se'ns vagi encongint el cor cada cop més. I es guarda el 'millor' pel final, és clar.

He sentit dir a diverses persones que aquest és el llibre que més els agrada de l'autora. No seria el meu cas, però tampoc està lluny. Senzillament és que és difícilment comparable amb altres obres de ficció d'ella com ara 'Hamnet' o 'La mà que prenia la meva', molt ben treballades i amb una tensió argumental molt mantinguda en el temps. M'ha agradat llegir aquest peculiar autobiografia, diria que m'ho he passat bé, però pels fets que descriu no pots passar-t'ho gaire bé. Però sí gaudir de la qualitat literària que O'Farrell imprimeix a cadascun dels textos. Alguns són més interessants que d'altres, és clar. Més colpidors, més absorbents per la narració. Però en general el nivell es manté força en tot el llibre i aconsegueix captar l'interès del lector. Com se sol dir en aquests casos, és un recull intimista però sense dramatismes, l'autora relata i ens diu 'ep, segueixo aquí, tot i que no ho he tingut fàcil'. I aquí continuarà, enfrontant-se a tots els perjudicis que li va ocasionar la seva encefalitis, però sense rendir-se. Els seus llibres són la millor prova de la seva força de voluntat i la seva enteresa. Personalment, espero que les mantingui molt temps més i que ens segueixi regalant bones experiències lectores, com ara aquest llibre mateix, que ja té alguns anys. Ja tinc ganes de saber amb què ens sorprendrà el proper cop.

Impressió general: @@@

Altres ressenyes de la Maggie O' Farrell.