Autora: Selma Lagerlöf
Editorial, any: Adesiara, 2017
Títol original, idioma, any: Körkarlen, suec, 1912
Gènere: Narrativa
Traducció: Carolina Moreno 
Número de pàgines: 138
Llegit en: Català
 
La germana Edit es debat entre la vida i la mort. És una de les germanetes dels pobres que, juntament amb l'exèrcit de salvació, gestionen l'hospici del poble. En un dels seus moments de consciència, i veient el final a prop, demana veure en David Holm, un home execrable a qui han atès a la institució i per qui l'Edit sentia un afecte especial. En aquells moments, en Holm beu amb un parell de rodamons, lluny d'allà. És la nit de cap d'any i l'homenàs explica als seus companys la història del carreter de la mort. La llegenda diu que, qui mor durant les campanades del nou any, haurà de substituir el carreter de la mort, i recollir així les ànimes dels dissortats, durant tot el següent any. En Holm no se la creu, però espanta els altres dos homes. El que no imagina és que és a punt de descobrir que aquesta llegenda és més certa del que pensa. Aviat la figura tètrica i inquietant del carreter apareixerà en escena buscant el seu substitut. La llòbrega figura no és pas un desconegut, el nostre home el coneix perfectament.

El primer contacte que vaig tenir amb aquesta autora va ser l'altre llibre que l'editorial Adesiara té editat: El viatge meravellós d'en Nils Holgersson per Suècia. El títol i les oques de la coberta van cridar poderosament la meva atenció. Posteriorment, vaig veure algunes ressenyes de 'El carreter' i em vaig acabar de decidir, el plantejament d'aquest conte m'atreia molt. Selma Lagerlöf va ser la primera dona que va guanyar el premi Nobel de literatura, l'any 1909. 'El carreter' és un llibre breu que està explicat com un conte. Passa tot la nit de cap d'any, però hi apareixen diversos personatges que faran retrospectives per reconstruir vides miserables, comportaments censurables i relacions de diverses categories. Ens parla de la culpa i de la redempció, i se serveix d'aquesta figura mitològica del carreter de la mort per obrir es ulls al protagonista David Holm, que no ha estat precisament un home honorable. No és lineal i haurem de reconstruir la història a partir de l'explicació de diferents testimonis, però ens podrem fer una imatge global força completa. Paradoxalment, tot i tractar-se d'una relat dramàtic amb alguns passatges colpidors i amb elements fantàstics, no està mancat d'ironia i un humor particular que t'arrenca algun somriure. És complex, reflexiu i requereix una lectura atenta, però també fa servir una escriptura sòlida i molt convincent, agradable de llegir. Compta, a més, amb una molt bona traducció d'una de les sospitoses habituals de la literatura nòrdica, la Carolina Moreno.

Les meves anteriors experiències amb premis Noble havien estat entre justetes i catastròfiques. Alguns dels llibres que més he detestat de l'última dècada han estat d'autors Nobel, precisament. Fins que he arribat a la primera autora Nobel que llegeixo, i m'ha agradat força la seva obra. M'agrada la figura del carreter, molt ben descrita i construïda, i també el paper que juga. També m'han atrapat les històries creuades dels altres personatges i aquesta fase intermèdia entre la vida i la mort que el llibre retrata tan bé. No és un llibre de por, la figura del carreter no pretén ser terrorífica en cap moment. Més aviat fa pensar i aporta certa moralitat. M'ha semblat un llibre exigent, no en excés, però sí que és de lectura més aviat lenta i dedicada, cal estar una mica atent. Però és molt breu i s'acaba de seguida, probablement això fa que es gaudeixi encara més. És una bona lectura hivernal per llegir a la vora del foc, però si es llegeix el dia de cap d'any, com pertocaria, més val anar amb compte amb el raïm, no fos cas que tinguéssim una visita inesperada. Recomanable, de molt bon llegir tot i els més de 100 anys que té. Encara m'animaré a anar a buscar altres Nobels, però miraré que siguin autores. Només amb aquest llibre ja guanyen per golejada.

Impressió general: @@@ i mitja