Autor: Etgar Keret
Editorial, any: La Segona Perifèria, 2022
Títol original, idioma, any: The Seven Good Years, anglès, 2015
Gènere: Biografia
Traducció: Albert Torrescasana
Número de pàgines: 211
Llegit en: Català
 
Etgar Keret és un escriptor israelià que gaudeix de popularitat en molts països gràcies als seus relats hilarants i delirants. Aquí a casa nostra és més desconegut, però ara tenim l'oportunitat de llegir-lo en català. Sol escriure en hebreu, però aquest 'Set anys de plenitud' el va escriure en anglès i, per desig seu, les traduccions que se n'han fet venen d'aquesta llengua. Quina diferència hi ha? Doncs que aquí Keret parla de la seva pròpia vida, una biografia feta de records i d'anècdotes que tenen com a punt de partida el naixement del seu fill i que avançaran durant set anys. Viatges a festivals literaris, trajectes en taxi, les amistats i, sobretot, la família, seran protagonistes dels seus escrits breus, narrats amb una escriptura molt planera i agradable, i amb un sentit de l'humor genuí que se sobreposa al soroll de fons de la vida de qualsevol israelià, sempre exposat a un conflicte que mai acaba, al terrorisme, a les sirenes antiaèries, a la por i a la incertesa. I en el cas de Keret, també a la malaltia i a la pèrdua.
 
Si soc honest, no havia sentit a parlar mai d'aquest autor, però sí d'aquesta nova editorial, La Segona Perifèria, que ha començat a publicar títols aquest any 2022. Quan em van proposar de llegir aquest llibre no les tenia totes i em preguntava si era assenyat començar a llegir un autor que no coneixes  de res per la seva biografia, abans de conèixer-li l'obra de ficció, l'estil i fins i tot de quin peu calça, que no és un tema menor tenint en compte el seu origen. Però quan saps que és fill d'immigrants polonesos supervivents de l'holocaust, la perspectiva ja canvia una mica. Aquesta, però, no és una biografia a l'ús. A partir d'anècdotes quotidianes ens fa saltar al passat i ens explica records, o ens revela alguna peculiaritat de la seva família o vivències dels seus viatges gràcies a la literatura. La inspiració li ve cronològica a través de set anys, però el que ens va narrant no té res de lineal. El que sí que tenen tots els escrits és tendresa, un punt de melancolia i humor, molt d'humor. De vegades blanc, de vegades més irònic, però Keret sap treure ferro a les pitjors situacions, riure's d'ell mateix i dels seus, però els demostra un afecte tan gran que ningú es pot enfadar perquè se'n foti una mica. L'admiració pel seu pare, el respecte pels seus germans, la devoció per la seva dona Shira o l'amor incondicional pel seu fill Lev, aconsegueixen tocar la fibra, tot i que les converses amb la Shira arriben a ser hilarants. Són del que més m'ha agradat del llibre. Meravella com sap trobar la bellesa en els instants més difícils. Fins i tot allà on posa context històric i sociopolític no deixa que ens enfonsem, perquè ell no s'enfonsa.
 
Etgar Keret és aquell amic que tots volem tenir. Ens dirà allò que ha de dir, es riurà una mica de nosaltres, però també serà noble i el tindrem allà quan calgui. Els seus escrits t'abracen, t'embolcallen. I potser el que és més important, et fan riure. Qui no valora això en un amic? Tots ells són molt agradables de llegir i contenen dosis d'humor. Per destacar-ne alguns, tot i que els trio per davant d'altres per simples subtileses, anomenaria 'Idolatria', en el que parla del seu germà, 'Vista d'ocell', on explica l'afició familiar a l'Angry Birds, 'Gats grassos', una divertida anècdota amb el fill de protagonista, o 'Pastrami', el relat que tanca el recull i que succeeix durant un atac aeri mentre sonen les sirenes. Aquest et deixa el cor ben encongit al mateix temps que mors d'amor. Brutal. En conjunt, una bona sorpresa aquest llibre, i també l'autor. Potser és perquè no sabia què esperar-ne que l'he pogut llegir sense idees preconcebudes i n'he gaudit tant. M'he quedat amb ganes de més, i estic de sort perquè l'editorial prepara una antologia de relats seus, però caldrà esperar encara dos anys perquè sigui una realitat. Esperaré, l'oportunitat de llegir-lo en català i amb traducció d'Albert Torrescasana no té preu. Recomanable per una estona amena de lectura, molt entranyable. Sempre i quan sapigueu sobrevolar de lluny el conflicte d'Israel i centrar-vos en allò que importa, com fa l'autor.
 
Impressió general: @@@@
Moltes gràcies La Segona Perifèria per l'exemplar.