Autor: Antoni Veciana
Editorial, any: La Segona Perifèria, 2022
Gènere: Narrativa / Fantasia
Número de pàgines: 145
Llegit en: Català
 
Nicolau no és un noi com els altres. Viu amb la seva família en un poblet al costat del mar, i és que ell no podria viure en un altre lloc. Li agrada tant capbussar-se i nedar que acabarà sent la seva font d'ingressos i la seva manera de viure. Cada cop passa més temps submergit que entre els humans, la seva família pateix, però també volen que sigui feliç. Mica en mica, en Nicolau anirà patint una metamorfosi en el seu cos. Comença a trobar-se crustacis enganxats a la pell. Després seran algues. Esdevindrà un ésser meitat home i meitat peix que cercarà el seu lloc a l'oceà. De la seva mà, i de la dels altres personatges, coneixerem la vida, les tradicions i costums d'un poble pescador, però sobretot un grapat de llegendes i històries que expliquen la gent de mar i que inclouen éssers tan fantàstics com el nostre propi protagonista.
 
El peix Nicolau és un personatge mitològic, semblant a una sirena, que protagonitza contes i llegendes a diversos llocs de la Mediterrània. Antoni Veciana ens el porta a terres catalanes i n'escriu la seva pròpia versió. El que de seguida crida l'atenció és el llenguatge i el vocabulari. El text recull la tradició de l'oralitat i està escrit fent servir paraules i construccions típicament de les costes tarragonines. El llibre inclou un glossari, ja que n'hi ha algunes que, si no s'han sentit mai, són complicades d'interpretar. Més enllà de vocabulari específic, el text és d'una gran riquesa lingüística que cal destacar. La trama d'en Nicolau Pou, la seva transformació i les conseqüències que se'n deriven, es veu contínuament interrompuda per llegendes marineres i rondalles. A més, se'ns explica a diverses veus: en Nicolau ens parla en primera persona, altres personatges ho faran en tercera. Tot això fa que de vegades sigui complicat de situar-nos i saber on som.

Em generava curiositat aquest llibre perquè en sé molt poc de folklore i llegendes catalanes, però he de dir que no he aconseguit concentrar-me en la història, no ha captat el meu interès. Les fases de progressiva metamorfosi d'en Nicolau són les que m'han agradat més, la descripció de com li passa i com reacciona la seva família. Però les rondalles i contes se m'han fet pesats i sobrers, no per cap motiu, estan ben narrats i és probable que agradin a altres lectors, però no m'han atrapat. La trama, més avançat el llibre, pren un caire menys fantasiós, el moment històric condiciona les accions dels personatges, però tampoc això va aconseguir interessar-me. En destaco la llengua, em fa recordar els meus estius d'infància a la costa tarragonina. Se m'ha fet molt viva i no és gens habitual trobar llibres escrits en variants dialectals no tan populars. Per això 'Nicolau' mereix un reconeixement. Però si no esteu especialment interessats en la vida als pobles mariners, en les llegendes, les supersticions i la idiosincràsia de la seva gent, potser no aconseguireu entrar en la història, com m'ha passat a mi. Potser la manera d'explicar-la tampoc us serà fàcil. Sap greu perquè penso que el llibre té elements per enamorar, però no ha estat gens el meu cas. Espero que trobi lectors que hi connectin més.

Impressió general: @@