Autor: Jean Giono
Editorial, any: El cercle de Viena (Viena Edicions), 2008
Títol original, idioma, any: L'homme qui plantait des arbres, francès, 1983
Gènere: Narrativa
Traducció: Isabel-Clara Simó
Número de pàgines: 73
Llegit en: Català
 
El narrador d'aquesta història emprèn un viatge a peu per una regió dels Alps que penetra a la Provença, una regió erma i despoblada, sense encant i ben seca. Després de trobar pobles abandonats i en ruïnes, que li fan pensar que en altres èpoques aquella zona havia estat més pròspera, coneix un pastor poc enraonador que l'acull a casa seva, una construcció ferma i sòlida que contrasta amb el que ha anat trobant fins ara. Aviat descobrirà que la voluntat del pastor Elzéard Bouffier és igual de ferma que casa seva. El bon home es dedica a plantar 100 roures cada dia, de manera constant i pacient. Sembla una activitat excèntrica i poc productiva, cada dia selecciona curosament cent glans de les més bones i l'endemà les planta amb l'ajuda de la seva vara de ferro. Els efectes d'aquesta activitat són poc perceptibles si només s'observa en Bouffier durant uns dies, però el narrador podrà observar al llarg de 40 anys com la tossuderia del pastor és capaç d'obrar miracles en una regió tan malmesa desolada.
 
Diuen que aquest és el llibre més llegit de França, juntament amb el Petit Príncep. L'havia sentit anomenar i m'encuriosia, així que quan el vaig trobar de segona mà el vaig agafar de seguida. La meva és la primera edició, no pas la quarta, però comparteixen coberta, traducció d'Isabel-Clara Simó, epíleg de Martí Boada i les precioses i acolorides il·lustracions de Francesc Viladot. Es tracta d'una petita faula que no està basada en fets reals, però que quan la llegeixes desitjaries que fos així. El pastor Elzéard Bouffier no va existir i no hi ha cap evidència que el narrador sigui el propi Jean Giono, tot i que ho sembla. L'objectiu és mostrar el poder transformador que pot tenir l'home cap a bé, ja sabem la capacitat destructiva de l'ésser humà, però també podem fer coses bones, i en aquest text se'ns en mostra una, una simple acció, petita, que acaba sent immensa. Tot i que ja se'ns diu que no tots els arbres plantats sobreviuen, podeu fer càlculs de què significa plantar 100 arbres cada dia durant 40 anys. Les conseqüències per la regió van molt més enllà de la repoblació vegetal. Tot i el realisme de la història, és com un conte de fades que es llegeix en una estona, amb una escriptura molt senzilla i agradable i un missatge que es comprèn de seguida.
 
L'epíleg, que gairebé és més llarg que el llibre, converteix aquest relat en un al·legat ecologista i posa en valor la cura de l'arbrat a casa nostra. És molt interessant de llegir. El missatge del relat de Jean Giono és clar i és en positiu, ajuda a prendre consciència com ho fa el propi narrador que, al principi no dona gaire crèdit a l'activitat del pastor. I en els nostres dies no anem sobrats de referents que ens ajudin a prendre consciència que l'acció humana té dues direccions, i que si continuem triant la incorrecta no durarem gaire. Hi ha d'haver un altre camí. Per això és recomanable llegir llibres com aquest, sense un missatge acadèmic, ni alarmista, ni un gran desenvolupament científic ni filosòfic, però que diuen allò que han de dir i s'entén perfectament. Si en teniu l'oportunitat, feu-li una llegida. Us durarà el temps d'un cafè i us il·luminarà una mica el dia.
 
Impressió general: @@@ i mitja