Autora: Aki Shimazaki
Editorial, any: Nørdica llibres, 2023
Títol original, idioma, any: Suisen; L'Ombre du chardon, 3, francès, 2020
Gènere: Narrativa
Traducció: Oriol Vaqué
Número de pàgines: 150
Llegit en: Català
 
En Gorô ja el coneixem. Ens podria venir de nou, però és un antic company de classe d'en Mitsuo i la Mitsuko, reconvertit ara en home de negocis que apareix esporàdicament a les dues primeres part de la pentalogia de L'ombra del card. Però en Gorô té la seva pròpia història. Hereu d'un dels sakaya, empresa de licors, més importants de Nagoya, és un home d'idees rectes i conservadores, estricte amb tothom que l'envolta pel que fa al comportament, però convençut que un home de la seva posició ha de tenir permanentment dues amants com a mínim. L'última és una actriu jove i emergent que, segons ell, li deu la seva carrera i espera que li pagui sent molt complaent. Com a gran patriarca i representant d'una empresa amb molt bons beneficis econòmics, pensa que la seva paraula és llei i no està disposat a tolerar que ningú se surti del camí que ell els marca. Però el seu immens ego és a punt de rebre uns quants revessos que canviaran la seva vida, però sobretot la concepció que té d'ell mateix i del seu món.
 
Tercer volum de la pentalogia floral d'Aki Shimazaki, ja que suisen, com també azami i hôzuki, el nom dels dos primers volums, són flors. En aquest cas es tracta del narcís, i si tenim en compte la sinopsi i aquest personatge d'en Gorô, no pot estar més ben triat. El fil que uneix els tres llibres ens porta ara a aprofundir a la vida d'un tercer personatge força diferent dels altres dos. En Gorô és volgudament desagradable, fatxenda, masclista, molt classista. És el prototip de l'home que no vols tenir a prop i que es pensa que els diners i la posició li confereixen drets per sobre de la resta de mortals. És tan clar que el retrat és exagerat (tot i que malauradament no puc dir que no hi hagi persones reals com el nostre protagonista), que ja es veu a venir que l'autora li prepara una lliçó. De fet, li'n prepara unes quantes i se les empassarà totes de cop. En això aquest llibre resulta molt previsible, sabem allò que passarà, i passa. El mèrit de Shimazaki és saber fer-nos rabiar fins i tot quan exagera la caricatura i mantenir-nos atrapats en la lectura mentre esperem que tot es capgiri. L'escriptura de l'autora t'acompanya i et bressola, és planera, senzilla en la forma, però no ho és en el contingut. L'estructura en capítols curts el fa encara més ràpid de llegir. Recordo que l'autora escriu en francès ja que viu a Canadà, però en els seus llibres retrata a la perfecció la mentalitat, els costums i les interaccions personals japoneses. Ens descobreix un món molt diferent, però ens hi introdueix de manera suau, sense fregaments.
 
El gat del títol té una doble vessant. Per un cantó, és un animal real, però també té un component simbòlic important. El llibre que se centra en en Gorô d'inici no genera les mateixes sensacions que els seus predecessors, però se t'acaba ficant a dins. És com si Aki Shimazaki t'agafés suaument el braç i et digués a cau d'orella "no marxis, espera, jo t'acompanyo fins el final, ja veuràs". I tot i que ja sabies què passaria, en tancar les seves pàgines has après les lliçons i has gaudit d'una lectura plaent d'aquelles que escalfen. Shimazaki ja ens ha mostrat tres cartes del seu univers "ombra del card", tres llibres breus i independents cadascun centrat en un personatge amb la seva pròpia història vital, que coincideixen i col·lideixen quan a l'autora li convé. M'està agradant llegir-los en ordre, tot i que per la pròpia estructura de cadascun no caldria. Ara bé, potser si es comença per Suisen no convida tant a continuar com els altres dos. En canvi, ara ja espero saber per on sortirà l'autora al quart llibre, perquè em té desorientat. Faré les meves apostes. I aquí tinc un debat intern. Els cinc llibres són un tot connectat i potser seria millor que apareguessin en un sol volum, tot i que seria molt llarg. Potser llegits tot seguits fan que captis molt millor els detalls i que puguis establir més lligams entre cadascun. De moment, quedo a l'espera del quart llibre, cada cop més fan d'Aki Shimazaki. I menció especial a les edicions d'aquesta sèrie, que són precioses i plenes de detalls. Com sempre, si us costa congeniar amb una estètica tan oriental, us pot ser difícil d'entrar-hi. Ara bé, el comportament desagradable d'en Gotô, potser accentuat per les convencions japoneses, no se'ns farà gens estrany. Definitivament, tenim els nostres propis Gorô nostrats.
 
Impressió general: @@@ i mitja
Moltes gràcies Nordica per seguir confiant en mi i enviar-me'n un exemplar.