Autora: Ali Smith
Editorial, any: Raig Verd, 2023
Títol original, idioma, any: Companion Piece, anglès, 2022
Gènere: Narrativa
Traducció: Dolors Udina
Número de pàgines: 212
Llegit en: Català
 
La pandèmia de covid-19 va generar una gran crisi sanitària més enllà de la infecció pel virus que va saturar tot el sistema. El pare de la Sandy ha patit un problema cardíac que no té res a veure amb el coronavirus, però per les excepcionals mesures de seguretat, i per causa de la seva avançada edat, ha de ser atès en aïllament total i minimitzant tots els riscos. En aquesta situació d'incertesa, la Sandy deixa casa seva i viu temporalment a casa el pare per tenir cura de la seva gossa Shep, mentre espera notícies de l'hospital. Però el que rep és la trucada d'una antiga companya d'escola a qui havia perdut la pista fa molt temps, i amb qui mai havien estat gaire amigues. La Martina Ingis li explica una rocambolesca història sobre una peça de museu que ha hagut de traslladar en avió. Tot i que la Sandy no té el cap per gaire ximpleries, la Martina i el seu entorn s'introdueixen a la força a la seva vida i ocupen el seu espai vital, un espai que mira de protegir per no contagiar-se i que això suposi un risc pel seu pare. L'habitual crònica dels nostres dies que fa l'autora comparteix protagonisme, aquest cop, amb una noia molt traçuda que va viure en una altra època en circumstàncies probablement més difícils.

Si existís una cinquena estació, es diria "La torna". Com diu el mateix llibre, aquest és un volum complementari al "Quartet estacional" que ha popularitzat Ali Smith, si més no a casa nostra. I és que l'autora torna a construir una història mínima al voltant d'uns personatges que són instruments per parlar dels seus temes: l'art, la literatura, la desafecció entre persones, la comunicació i, naturalment, la crònica dels nostres dies, començant per un context pandèmic sense subterfugis. La Sandy és pintora d'uns disciplina molt especial, es dedica a donar imatge a la poesia. Dona molta importància a la llengua i a les paraules. Té una relació difícil amb el seu pare, però ara està preocupada per la seva malaltia, l'edat i pel virus que ronda. Quan rep la trucada inesperada de la Martina tot li canvia una mica, perquè haurà de viure situacions una mica delirants amb la seva parentela. Tot plegat serveix a Smith per parlar de la crisi sanitària paral·lela a la pandèmia, d'identitat de gènere i preferència sexual i del concepte woke que està tan de moda, que la dreta conservadora ha capgirat per portar fins l'absurd les tesis benintencionades de l'esquerra. Smith ens explica el nostre món, però en aquest cas també ens explica el món passat d'una noieta que excel·leix en l'ofici de ferrer, també s'ha d'enfrontar a una plaga i a coses pitjors. En aquest cas, el fil narratiu del passat és d'un estil molt més estàndard del que ens té acostumats l'autora, demostra que també pot escriure seguint els convencionalismes de la novel·la. El fil entre els dos fils no és explícit, però es pot intuir.

Ali Smith no és una autora fàcil, ni de llegir ni d'entendre, de vegades. Quan t'endinses en els seus llibres és fàcil no saber de què t'està parlant, tot i que retrata situacions i conceptes que coneixem molt bé perquè pertanyen a la nostra actualitat. No s'hi ha de buscar històries de gran calat, però sí temes que ens afecten a tots, que ens ocupen i ens preocupen, i trames mínimes per posar-los sobre la taula. "La torna" es pot comptar perfectament com una nova entrega del "Quartet estacional", perquè en comparteix l'essència. Smith experimenta sempre amb les formes de narrar, exigeix al lector que s'hi adapti. Per això m'ha sorprès que el llibre inclogui un fil molt més planer i descriptiu del que és habitual en ella. No és que aquest fil estigui mancat d'interès, al contrari, però se m'ha fet una mica estrany i no aconseguia captar la meva atenció. Un cop vaig abraçar l'estil mutant de l'autora, em quadra poc llegir-la en un registre tan "normal". Naturalment, és una mania personal que no ha de fer enrere a ningú de llegir la novel·la, però per mi li ha restat punts. El que no ha restat són ganes de seguir llegint l'autora, perquè és molt especial i diferent, per mi és una ferma candidata a guanyar el Nobel de literatura en un futur. No és un premi que jo valori especialment perquè la majoria de premiats que he llegit no m'han entusiasmat, però pel segell propi que té, i la seva peculiar manera d'explicar el nostre món, penso que es un premi que li escau perfectament. Ho dic ara quan, que jo sàpiga, no ha aparegut en cap travessa. A veure si l'encerto!

Impressió general: @@@

Si voleu llegir altres ressenyes de l'autora, les trobareu aquí.