Autoria: J. Sheridan Le Fanu
Editorial, any: Laertes, 2024
Títol original, idioma, any: Carmilla, anglès, 1872
Gènere: Terror
Traducció: Edgar Cotes
Número de pàgines: 145
Llegit en: Català

Estíria és una petita regió d'Europa central que ha anat canviant de mans al llarg de la història, i que actualment forma part d'Àustria. Allà és on viu la jove Laura amb el seu pare, un home vidu i adinerat d'origen anglès, que es va acabar establint al castell familiar de la seva difunta esposa. La propietat està força aïllada i la Laura viu una vida molt monòtona. Per això espera amb ganes la visita del general Spielsdorf, que viu en un altre castell a certa distància, que sempre és una novetat. A més, ha de venir amb la seva neboda Bertha, de l'edat de la Laura, de manera que potser aconseguirà tenir una amiga, ni que sigui una temporada. Malauradament, la visita queda anul·lada per causes de força major. Però quan encara no s'ha sobreposat del disgust, un carruatge s'accidenta prop del castell i la filla de la família viatgera queda convalescent. La mare de la noia confia la salut de la seva filla als habitants del castell amb la promesa de recollir-la de tornada dels seus quefers. Lluny de ser una molèstia, la Laura i el seu pare accepten de bon grat fer-se'n càrrec, tenir una altra persona jove corrent per allà és una benedicció. Dit i fet, la Carmilla es queda amb ells a recuperar-se i a esperar la seva mare.

Carmilla és un clàssic indiscutible del terror gòtic, un d'aquells títols que es coneixen tant sí com no, encara que no siguis un habitual del gènere del terror. Tot i que no n'he dit res a la sinopsi, només cal donar una ullada a la coberta de la reedició 2024 de Laertes per fer-se una idea de quin element terrorífic hi trobarem. Efectivament, Le Fanu va escriure una de les obres fundacionals del vampirisme, anterior a l'arxiconegut Dràcula, de Bram Stoker, però molt posterior a El vampir de John William Polidori. A nosaltres el relat, d'escasses cent vint pàgines, ens arriba com el testimoni de la Laura, que explica els fets, i és un tal doctor Hesselius qui els recull. La peculiaritat de la història és que l'ésser assedegat de sang que ataca a jovenetes pren la forma d'una noia, de nom canviant, però molt atractiva i de personalitat magnètica. La Carmilla arriba a la vida de la Laura després d'un presumpte accident. Tot plegat és molt estrany, però serveix per quedar-se al castell, o schloss, com ells l'anomenen. I aquí comença l'ambientació gòtica i les escenes terrorífiques que s'esdevenen majoritàriament de nit i es descriuen de manera gairebé onírica, en la frontera del real i del somni. De fet, la Laura explica un precedent de la seva trobada amb Carmilla, que es va esdevenir molts anys abans i que ella va considerar un malson. A l'estètica gòtica s'hi afegeix un component romàntic, ja que entre les dues joves s'estableix una relació pseudoamorosa amb conseqüències fatals. L'obra de Le Fanu transcendeix gèneres i beu de diverses tradicions literàries.

El recurs de construir la trama com si fos un testimoni posterior recollit per un estudiós, ens allunya dels fets i aporta una mica de racionalitat a la història. Hi ha una noia que assegura haver viscut uns fets terrorífics i sobrenaturals, però recau sobre el lector la responsabilitat de decidir si es tracta d'un testimoni fidedigne o tot és una invenció. Aquest dubte ens el planteja un pròleg breu que precedeix el relat. Però en aquesta edició també tenim un pròleg real, escrit per Julià Guillamon, que fa una repassada al context de Carmilla i al vampirisme literari. Carmilla és un text que ha aguantat bé el pas del temps. Probablement, és més vigent i se'n pot fer una millor lectura avui dia que quan va ser escrit. Personalment, l'he trobat una obra molt reeixida, molt directa i sense descripcions i situacions innecessàries. Sap mantenir la tensió i esgarrifar en els moments clau, per bé que, com sol passar amb el terror clàssic, actualment ja no ens espanten les mateixes coses. És fàcil de llegir en aquesta nova traducció, un clàssic d'aquells que perduren en el temps i que convé llegir per entendre obres posteriors, tant literàries com audiovisuals, ja que va generar el seu propi imaginari, amb algunes diferències respecte al que hi havia establert, i va aportar una perspectiva innovadora al terror vampíric.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@