Editorial, any: Godall Edicions, 2026
Títol original, idioma, any: 이중 하나는 거짓말, coreà, 2024
Gènere: Narrativa
Traducció: Paula Martínez Gual i Anna Sánchez Sivill
Número de pàgines: 193
Llegit en: Català
Hi ha vincles que es formen sense que hi hagi una relació de parentiu, o fins i tot d'amistat. En Jiu, la Sori i en Chaeun van a l'institut, però pràcticament no es coneixen. Cadascun viu la seva situació aliè a la dels altres, però la pèrdua i el dol els encalça a tots tres. En Jiu ha perdut la mare. Ara es troba sol i ha de deixar els estudis de banda per treballar a l'obra. S'esforça a passar desapercebut, però quan té temps escriu un web còmic molt popular i el penja en un fòrum on té seguidors devots. La Sori té una habilitat poc comuna: pot predir quan a algú li queda poc temps per morir. També és orfe de mare. En canvi, en Chaeun a qui ha perdut és al pare. De fet, té la mare a la presó acusada d'haver apunyalat el seu marit. El camí de tots tres es creua de manera líquida, sense arribar a establir relacions fortes. Però la influència que es faran també és important. Les seves històries demostren que, a la vida, no tot és blanc o negre, hi ha moltes maneres d'entendre cada situació. I que és tan important què es diu com què no es diu.Quatre veritats i una mentida és el joc que el professor fa jugar a tots els alumnes per ajudar-los a presentar-se el primer dia. Consisteix a dir quatre coses d'un mateix que siguin veritat, i una que sigui mentida, i els companys han d'endevinar quina és quina. Sembla un joc intranscendent, però alguna de les afirmacions ressona al cap dels protagonistes durant temps. Kim Ae-ran és autora de dos reculls de relats publicats també a Godall Edicions, i la pèrdua i les relacions maternofilials sembla que constitueixen l'eix central de la seva obra. En aquest cas, Quatre veritats i una mentida és novel·la, però no abandona del tot el format conte perquè cadascun dels protagonistes té la seva pròpia història que es va desgranant amb algunes sorpreses que fan que no tot sigui com sembla d'inici. Els tres fils es van trenant i cada nano juga un paper en la història dels altres, però són joves solitaris que passen els tràngols sols. Per exemple, la Sori queda a càrrec de la mascota d'en Jiu, un Tribolonotus que es diu Dracó i en Chaeun sospita que en Jiu va plasmar en un còmic la nit que va morir el seu pare. Hi ha diverses interaccions com aquestes, però al capdavall, tots viuen la pèrdua com poden.
Kim Ae-ran té l'habilitat de fer-nos proper allò que passa a l'altra banda del món. El llibre no té marques geogràfiques, però pels noms dels protagonistes i altres personatges que apareixen hem d'assumir que ens situem a la seva Corea natal. La literatura oriental se'ns fa difícil per la gran diferència cultural, però l'autora toca temes universals que poden arribar a qualsevol lector del món. Això sí, amb molta delicadesa i una gran sensibilitat. Quatre veritats i una mentida es pot considerar una novel·la de formació. Les pèrdues de la Sori, en Jiu i en Chaeun els porten a madurar més ràpidament del que toca. La Sori sent culpa per la mort de la mare. En Jiu no vol ser una càrrega pel seu padrastre un cop ha perdut la seva. I en Chaeun porta sempre una gran càrrega a sobre de la qual no es pot deslliurar. Així i tot, només poden mirar cap a una banda: cap endavant. Kim sap transmetre tot el pesar dels seus personatges, sap explorar la seva ànima i despullar-la per tocar la fibra del lector. Hi té traça. I tot i que el fons de la novel·la és molt semblant al dels relats que li havia llegit, per algun estrany motiu connecto més amb la seva escriptura que amb la d'altres autors que construeixen històries i conflictes semblants. Em resulta molt agradable de llegir, tot i que el que hi passa no sigui alegre, ni còmode, però en gaudeixo doblement perquè, per una banda, explota bé aquests temes, i per l'altra el seu estil m'atrapa. Per això em sembla una bona porta d'entrada a la literatura coreana, tot i que reconec que n'he llegit poca. Fa de bon llegir i és assequible pel lector occidental. Amb el que n'he explicat ja podeu imaginar que no és una història maca i ni entranyable, però d'arguments per llegir-lo no n'hi falten.
VALORACIÓ SUBJECTIVA: @@@@
0 Comentaris