Autoria: Katixa Agirre
Editorial, any: Segona Perifèria, 2026
Títol original, idioma, any: Barne zerbitzuak, basc, 2025
Gènere: Ficció històrica
Traducció: Pau Joan Hernández
Número de pàgines: 288
Llegit en: Català

Els llibres d'història tendeixen sempre a enaltir alguns noms i convertir-los en referents dels esdeveniments que han marcat les dècades i els segles. No és casualitat que aquests noms, gairebé sempre, són d'homes. Perquè la història l'han escrit homes, i perquè sempre, en tot conflicte, en tota conquesta i en qualsevol circumstància, aquests homes han decidit menystenir i invisibilitzar el paper que han tingut les dones. La Guerra Civil espanyola, i més concretament els efectes que va tenir a Euskadi, no en són cap excepció. Però mentre el govern del primer lehendakari José Antonio Agirre s'exiliava per no patir la repressió franquista i operava des de França, quatre dones amb noms i cognoms van prendre les regnes d'una xarxa clandestina que s'encarregava de passar missatges de dins a fora les presons i a ajudar molts represaliats a passar la frontera. Les anomenaven Servei Interior i van arriscar-ho tot pels seus, però també per la pàtria basca i per fer front a una dictadura sanguinària que no tenia cap mena de compassió per ningú que s'hi oposés, i a l'hora de torturar i assassinar, tenia especial predilecció pels bascs i els catalans.

Katixa Agirre és una de les autores basques, i en llengua basca, que més ressò té fora de la seva terra. Fa uns anys vaig llegir d'ella Les mares no i no em va agradar gaire la barreja de gèneres que feia servir, però Servei interior és una proposta molt diferent. Sobre la Guerra Civil espanyola s'han escrit rius de tinta, però estem més acostumats a saber com se'n sortien els milicians antifranquistes catalans. El 1936 Euskadi va nomenar el seu primer lehendakari, en plena Guerra Civil, i la repressió no va trigar a arribar. De fet, José Antonio Agirre es va exiliar el 1937. Les presons eren plenes de gudaris i les perspectives no eren bones. És en aquest context que l'autora situa l'acció i ens presenta les seves protagonistes: la Bittori Etxeberria, la Delia Lauroba, l'Itziar Mujika i la Tere Verdes. Quatre dones amb marits i familiars represaliats que van tirar endavant una xarxa clandestina per moure informació de forma bilateral des de l'interior de les presons fins al govern a l'exili, i que també van ajudar a escapar multitud de persones cap a l'estranger per salvar-los de la repressió.

L'autora recupera i reivindica la figura d'aquelles dones, i també la d'altres persones, i fa una reconstrucció històrica del 1937 al 1940. Però no es tracta d'una simple narració ficcionada dels fets, Agirre ens explica la història com si descrivís una pel·lícula, amb les seves escenes, amb els seus codis i els canvis de pla i salts en el temps pertinents. Coneix molt bé el registre, es doctora en comunicació audiovisual. Això dona un toc especial, una sensació d'irrealitat que ens permet veure-ho tot des de fora com si fóssim espectadors d'un llargmetratge fantasiós, però que narra fets que són certs i estan documentats.

La premissa de Servei interior em va semblar interessant, tot i que no és un llibre que tingués previst llegir perquè Les mares no no m'havia convençut. La sensació aquí és molt diferent, i malgrat ser una de tantes històries de la Guerra Civil, m'ha agradat l'aproximació, la valentia d'aquesta xarxa de dones i la manera cinematogràfica de l'autora per construir el seu relat. El to distès i gairebé humorístic que introdueix Agirre quan intervé, no treuen ni un bri de duresa als esdeveniments que descriu, al patiment de les protagonistes, que malgrat tot al que s'exposaven no s'arruguen mai, l'odi malsà dels franquistes, la realitat de les presons, les tortures i els interrogatoris. Un dels punts culminants és quan el judici per rebel·lió i sedició ens converteix en una autèntica òpera bufa. T'arrenca un somriure i et glaça la sang al mateix temps. El conjunt és un fragment d'història petit, minúscul, que val molt la pena de conèixer, presentat d'una manera original que es fa molt amè de llegir, tot i que allò que explica et fa bullir per dins. Si els fets són interessants, el ritme cinematogràfic encara empeny més a voler saber com acabarà tot plegat. Tot i que no peco de basquitis, gran admiració per les quatre protagonistes i la seva lluita. Lectura molt recomanable i que ens ajuda a recordar que no estem tan lluny d'aquelles èpoques o, si més no, que hi ha qui les enyora amb molta nostàlgia.

VALORACIÓ SUBJECTIVA: @@@@
L'exemplar és cortesia de Segona Perifèria.