Autor: Carlos Ruiz-Zafón
Editorial, any: labutxaca, 2008
Títol original, idioma, any: Las luces de Septiembre, castellà, 1995
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 270
A la mort de l'Armand Sauvelle, la seva dona Simone i els seus dos fills, la Irene i en Dorian, es troben en dificultats per subsistir. Després d'un temps de viure dels favors dels amics, la Simone rep una oferta per anar a treballar a un poblet de Normandia, i tota la família deixa enrere París per començar una nova vida allà. La feina en qüestió es tracta de servir a la gran mansió de Cravenmoore, propietat d'en Lazarus Jann un important fabricant de joguines i autòmates que no surt mai de la residència perquè té cura de la seva dona, molt malalta i obligada a romandre al llit. Ràpid s'acostuma la família Sauvelle a la vida de poble i a totes les tafaneries, gràcies a la gran acollida d'en Lazarus, a la seva nova llar, la Casa del Cap, i a l'aparició de l'Ismael, que de seguida es fa molt amic de la Irene. Però com no pot ser d'una altra manera, rere la tranquil·litat del poble i de l'aparent pau que regna a Cravenmoore, s'amaga una complicada història que es desencadenarà molt temps després de romandre adormida. Tots ells estan en gran perill.
Si apliquem el que vaig proposar a la ressenya anterior, el no fixar-nos que llegim Zafón, la història està ben escrita i és prou interessant, amb trets que la fan original. Després de llegir els tres volums, potser em quedaria amb aquest si n'hagués de triar un, és un bon llibre per passar l'estona, això sí, un cop més, amb tots i cadascun dels elements que caracteritzen aquest autor. Si corren per internet generadors automàtics de llibres de Dan Brown, que només et cal posar-li uns conceptes i te'n redacta un, amb Ruiz-Zafón es podria fer també. Per mi, encara més que amb l'autor del Codi da Vinci. És pesadet aquest home.
No obstant, com deia, el llibre es deixa llegir, que escriu prou bé no se li pot negar. És fins i tot recomanable, el millor dels tres primers pel meu gust. Però ara espero estar una molt llarga temporada sense llegir llibres d'ell. Que no es queixi que he llegit ja tots els que té publicats.
11 Comentaris
Sabia que t'agradaria!! :-)) A mi també em va agradar! :-)
ResponEliminaLa qüestió està en que jo crec que Ruiz Zafón és un bon escriptor de novel•la juvenil (cosa que no és gens fàcil) però que s'ha estrellat estrepitosa i llastimosament en la seva segona novel•la "per adults".
Em fa il•lusió que te'ls hagis llegit tots, així ja has fet com jo. Tot i que en un ordre diferent, però bé, ara som experts en Ruiz Zafón :-)
Tinc claríssim que quan tregui el proper el llegiré. Però també tinc claríssim que no el compraré (Sóc tan gafe que l'únic que tinc és "El juego del ángel". "La sombra..." me'l va deixar una veïna i els altres quatre els va treure la meva germana de la Biblioteca: Dos en català i dos en castellà, tal com els trobava)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaJa veig que li hauré de donar una oportunitat.^^
ResponEliminaBé, ara pararàs un temps, no, amb el Zafón? Déu n'hi dó quin intensiu...
ResponEliminaEl meu proper serà Nakamura, però sé que algun dia tornaré a agafar el Zafón, i aquell dia tindré en compte els teus consells.
Aquest el tinc pendent, igual que Marina. Pel que veig, en la línea
ResponEliminaEts un expert en aquest autor. Bona ressenya!
ResponEliminaJo ja fa dies que aplico això de "la llarga temporada"...
ResponEliminaUn dia o altre, però, hi tornaré.
*Sànset*
Potser té bona pinta i tot!
ResponEliminaI a mi que aquest senyor no m'arriba.... Potser hi haure de posar pesolets pel cami, a veure si ens trobem.
ResponEliminaSalutacions.
Gràcies a tots per comentar aquesta ressenya. Entenc que fer un intensiu de Zafón cansa, tant a mi com a qui pogués llegir el comentari del llibre. Me'ls volia treure de sobre, a banda de llegir llibres curtets perquè no se m'eternitzin, mentre acabo Un món sense fi. Però sí, ara espero deixar passar una bona temporada abans no llegeixi res més d'ell. Bé, primer ho hauria d'escriure i presentar-ho, potser que el truqui i li digui que s'ho prengui amb calma.
ResponEliminaAssumpta, aquest és millor que els altres. Té un puntet afegit que fa que tingui gràcia que és que surt el tal Andrea Corelli, encara que té poca importància, i en principi no està clar que existeixi del tot. M'agrada quan algun personatge no principal repeteix en diferents llibres del mateix autor. A banda d'això, no sé si és bo en novel·la juvenil o què, per saber-ho l'hauria d'haver llegit abans. Penso que és per a tots els públics. Mirant aquests tres que he llegit ara, l'Ombra del vent l'únic que té de llibre per adults és el tamany.
Gerhart i Sànset, deixeu passar el temps, que hi ha coses molt bones per llegir. Llegir-ne un de tant en tant segur que fa que agradi més.
Maria, Mireia i Jordi, a veure què us sembla. Personalment m'ha agradat més que els dos anteriors, però venen a ser una mateixa cosa tots plegats.
Kweilan, només els he llegit, d'expert res.
Delfica, és un escriptor de masses, ho posa fàcil perquè la gent s'enganxi. Però si no agrada, no agrada, tu! Serà per llibres!
Explicate bien tío
ResponElimina