Autor: Jostein Gaarder
Editorial, any: Empúries,1995
Títol original, idioma, any: Sofies verden, anglès,1991
Gènere: Filosofia
Número de pàgines: 492
La Sofia Amundsen és una noia a punt de fer 15 anys amb inquietuds i que comença a fer-se preguntes sobre la seva vida. Fins ara ha viscut una vida normal amb els seus pares i els seus animalons. Però un bon dia comença a rebre notes i cartes d'un desconegut que pretén fer-li un curs de filosofia per fascicles. Sorpresa, la Sofia comença a llegir amb molt interès els primers passos del pensament de la història de la humanitat i de seguida espera noves entregues i es sent encuriosida pel seu misteriós professor i per la història de la filosofia. Paral·lelament, un seguit de fets estranys la relacionen amb una noia que es diu Hilde i que fa els anys el mateix dia que ella, però que no coneix de res. La història patirà uns quants girs inesperats que faran que la vida de Sofia i el món tal i com ella el coneixia mai no tornin a ser el mateix.
Aquest llibre ja s'ha convertit en un clàssic. Parla de filosofia i fa una repassada a tots els pensadors importants de la nostra història, però la novel·la que es teixeix al voltant del curs de filosofia no deixa indiferent i és capaç de sorprendre. Segurament l'hagués gaudit encara més si l'hagués llegit quan tocava, ja que està dedicat a un públic més jove (hagués estat de gran ajuda per la Selectivitat!), però tot i així m'ha agradat la història de Sofia i de Hilde i també fer memòria dels pensadors i idees que han anat marcant les etapes de la nostra història. Sempre he estat aficionat a la filosofia.
És un llibre molt recomanable, però és clar, si t'avorreix la filosofia és millor ni pensar-s'ho. Té capítols sencers que són una classe de filo, i entenc que això no és atractiu per tothom. A mi també m'avorria a estones, generalment no espero estudiar res quan llegeixo per plaer. Tot i així, estic content d'haver-lo llegit i haver reflexionat una estona, tant per la filosofia del llibre com per la de la història paral·lela, ja que res del llibre està exempte de motius per pensar.
19 Comentaris
Ei!! Justament al teu "blog gran" (d'edat, vull dir) et vaig dir en un comentari que, d'aquí uns anys, quan tinguis temps lliure i creguis que t'has de reptar a fer coses noves, escriguis un llibre de filosofia... i ara em sorprens amb aquest llibre!! M'ha encantat aquesta petita casualitat! ;-))
ResponEliminaNo l'he llegit, però a això hi posaré remei... i tant!! No sé si en Josep Lluís o ma germana el tenen, així que només cal demanar-lo i ja està :-)
Jo vaig llegir fa temps un de Jostein Gaarder que em va encantar. Es diu "El misteri de Nadal" i ja aviso que és com un conte, però és que a mi m'agraden els contes :-)
És una passada perquè fa una mena de viatge en el temps i en el espai tan ben buscat que em va fascinar... Els protagonistes, a mida que viatgen "geogràficament", van viatjant enrere en el temps... genial!! :-))
(Aclariment: Demanar-lo si el té ma germana, clar... si en Josep Lluís el té per alguna prestatgeria, només preguntar on és i agafar-lo jajaja)
ResponEliminaJa el tinc!! jejeje
ResponEliminaEl poso quart o cinquè a la llista de pendents (el faig avançar posicions, eh?)
Li dic a en Josep Lluís:
- Tu tenies El món de Sofia o era la Mercè?
S'aixeca sense dir res, es gira cap el prestatge correcte i, sense dubtar-ho un segon, el treu i me'l dóna... No sé com pot saber sempre on són les coses :-))))
És gruixudet, eh?
quan va sortir al mercat i es va posar de moda vaig pensar en llegir-lo, i ara ja l'havia oblidat.
ResponEliminainteressant el que expliques però crec que el guardaré per més endavant, per la tardor. els llibres més profunds a l'estiu no se'm posen bé.
ps. en tinc dos a la tauleta i després dels comentaris i crítica del post anterior, aquest estiu em llenço a tornar a intentar-ho amb els Pilars de la Terra. Si venço i supero 50 pàgines i el llegeixo sencer, l'any vinent, Un món sense fi.
El vaig llegir quan es va publicar. Vaig gaudir moltíssim i em va encantar tot ell. Des del començament fins al final. Una bona recomanació i veig que anem coincidint en algun títol!
ResponEliminaFa molt que tinc ganes de llegir-lo,però sempre que l'he buscat,no l'he trobat.
ResponEliminaAra per això tinc certs dubtes...és que a mi no em va agradar massa la filosofia i no sé si és condició imprescindible per poder llegir el llibre.Bé,de totes maneres li donaré una oportunitat.
Ara em diràs "juantxi": no me l'he llegit mai, però estava engantxat -farà més de deu anys- al joc de PC que va sortir sobre el llibre...
ResponElimina*Sànset*
A mi em va agradar, no recordo quan el vaig llegir exactametn , però sí que recordo que encara tenia frescos els autors dels que parlava.
ResponEliminaJostein Gaarder és una autor que m'agrada. De tant en tant n'he de llegir algun . No fa pas tant vaig llegir Els nens de Sukhavati (http://unaltreinvent.blogspot.com/2008/11/els-nens-de-sukhavati-jostein-gaarder.html).
El misteri de Nadal, que anomena m'Assumpta, si algu el vol llegir us recomano que ho faci just abans de Nadal seguint les finestres del calendari d'advent
A mi em sona molt que me'l recomanessin a l'institut, i al col·legi també. Suposo que si me l'hagués llegit aleshores, m'hauria anat bé. A mi no em desagrada llegir llibres per a gent jove; no ho faré sempre, però algun de tant en tant està bé. A més, ofereixen l'avantatge que expliquen les coses força bé i no ho donen tot per sabut. ;)
ResponEliminaEl vaig llegir fa molt de temps, i sempre el recomano per a gent que vol començar a llegir coses sobre filosofia.
ResponEliminaNo es per llegir-lo tot de cop, crec, s'ha d'anar llegint i reflexionant.
Fa uns anys vaig fer un intent i el vaig deixar...però encara hi tinc un punt posat on el vaig deixar perquè tenia la intenció de continuar allà on ho vaig deixar. A la llista de pendents està...
ResponEliminaDoncs sembla ser que jo me'l vaig llegir al moment que tocava: a COU!
ResponEliminaNo sé si ell ho explicava molt bé, o era que jo ho tenia tot molt fresc de la sele, però recordo havrer disfrutat molt. És un d'aquells llibres que recordo amb molt bon gust de boca i que considero de lectura obligatòria per no només entendre, sinó saber apreciar la filosofia.
Gràcies a tots pels vostres comentaris.
ResponEliminaAssumpta, la filosofia és un tema que m'interessa, però ho entenc més com una reflexió sobre la vida que no pas com l'estudi dels clàssics. De totes maneres, està bé saber què s'ha pensat durant la història, i com es relacionava amb el marc històric que hi havia. Sempre hi ha relació. Ara vivim temps en que sembla que tot se'ns en fot, i per això sembla que ens preocupem de temes molt més banals dels que es preocupaven fa uns segles, però no tants.
Ja diràs el què si el llegeixes, ja veig que el tens ja a les teves mans. És gruixudet, ja veus, 492 pagines, però la història paral·lela passa bé, el que costa una mica és quan fot rotllos sobre filòsofs. Una estona va bé, però pot cansar.
rits, probablement aquest no sigui un llibre d'estiu, però a mi em costa fer aquestes distincions, agafo els llibres quan els agafo i punt. Potser si fes millor la tria alguns m'agradarien més. A veure si tens sort amb els Pilars, si t'enganxa prou, llegiràs un bon llibre. Però vol temps i paciència, això sí. Espero que tinguis les dues coses.
Però Kweilan, anem coincidint amb tu a mesura que vaig llegint, generalment tu ja hauràs passat pels llocs on arribo jo, em portes molta avantatge!
Maria, explica la filosofia d'una manera amena i amb bons exemples. Et diré que a estones tenia temptacions de saltar-me algunes pàgines del curs de filosofia i anar directament a la història paral·lela, però vaig aguantar. No és que sigui una condició indispensable, però segurament et cansi si no t'agrada la filo. El pots trobar a qualsevol llibreria important, però a Barcelona, és clar. Hi ha una versió de fa poc de l'editorial Labutxaca, que no és la que m'han deixat a mi.
Sànset, primera notícia de que hi hagués un joc de PC del llibre! Em resulta difícil de creure, de què anava?
Mireia, la veritat és que no estava massa al cas d'aquest autor, però ja veig que té coses interessants. Penso que la primera impressió que et causa un autor en el primer llibre és important, en podríem escriure d'això. Tot i ser un llibre específic, a mi m'ha deixat un bon gust, i per això no em faria res donar una altra oportunitat a l'autor. En canvi altres autors, després de llegir el primer llibre ja saps que no els tornaràs a agafar.
Núr, em sembla que ara deu ser lectura recomanada, però a la meva època no ho era. Està ben escrit el llibre i et dono la raó, explica les coses bé, per fer-se entenedor, i no assumir que ja hi ha coses sabudes ajuda a que arribi més el missatge.
Bajo, em sembla que no sé fer això de llegir els llibres a estonetes. A mi m'agrada agafar el llibre i llegir-lo de principi a fi i per ordre, encara que sigui de relats, o com el d'en Dan que vaig ressenyar fa un temps. Aquest l'he anat engolint com qualsevol altre.
La., per això em costa molt deixar un llibre, encara que no m'estigui agradant gaire. Si l'aparco i el deixo amb un punt dins temo que ja no el tornaré a agafar mai més. Que per altra banda, si jo tinc una tolerància alta als llibres dolents, i un em fa aparcar-lo, vols dir que val la pena que l'acabi?
Txari, la filo de COU podia ser un os, i llibres com aquest poden ajudar a agafar-li una mica d'estimació. Jo tenia una professora que dubto que ens l'hagués recomanat ni en un milió d'anys, però tot i que ella era temible i fotia molta canya, a mi ja m'agradava la filosofia, malgrat ella, i tampoc em calien més estímuls. Ara, com a reforç, em sembla una molt bona època. Tampoc no és que es tractessin els filòsofs amb massa més profunditat de la que fa el llibre.
Va, a mi els rotllos filosòfics ja m'agraden... de fet, jo perquè em tallo molt i poso sempre comentaris curts als blogs que visito, que si no ho fes així... ufff... llegiríeu cada rotllo meu queeee ;-))
ResponEliminaSí que la primera impressió és important, en els llibres com la resta. Un autor però, com se t'entrevesi el primer, dificilment fas un esforç per canviar d'opinió.
ResponEliminaFa la tira que el tenc a casa per llegir però mai me crida. Sóc de lletres jo però reconec que si hi havia una assignatura d'humanitats que no m'agradava era la de filosofia. No per l'assignatura en sí sinó perquè, baix el meu punt de vista, el professor no ens va saber transmetre el necessari per estimar aquesta materia, almenys en jo. Per això vaig comprar el llibre, com a forma de reconciliació, però allà segueix mentre se li va acumulant la pols, hehe.
ResponEliminaTinc un alumnes molt molt bo, de 15 anys, que se l'ha llegit i li ha agradat molt...
ResponEliminaMmmmmmmmmmmmmm...
ResponEliminaPoso la meva memòria a fins del segle XX (cosa que, entendràs, no clarificarà massa l'explicació...): recordo que era una espècie d'aventura gràfica on havies d'anar superant diferents proves -de lògica sobretot- per passar a la fase següent. Més o menys era això, sento no poder afegir massa més.
*Sànset*
Mai l'he pogut acabar. L'he començat varis cops però quan el gos comença a parlar, no sé que em passa, que l'abandono. :S
ResponElimina