Autor: Arnaldur Indriðason
Editorial, any: La Magrana, 2009
Títol original, idioma, any: Grafarþögn, islandès, 2001
Gènere:Novel·la
Número de pàgines: 318
Un seguit de casualitats alerten els habitants d'un dels barris de l'extraradi de Reykjavík de la presència d'ossos humans enterrats en un turonet. De seguida el cas passa a mans de la policia, sota la supervisió de l'inspector Erlendur Sveinsson. No sembla una troballa arqueològica i els experts la daten al voltant de la Segona Guerra Mundial. Alguns indicis apunten a que no va ser una mort natural, i tot i que és improbable que els possibles culpables segueixin vius, comença una investigació que portarà a remoure algunes històries del passat. Erlendur, a més, haurà d'afrontar un drama personal al mateix temps, i també coneixerem la història dels seus ajudants Sigurdur Oli i Elinborg. Paral·lelament, mentre l'equip policial va estirant el fil, anirem rebent pinzellades de la història que s'amaga rere els ossos, del moment en que van succeir els esdeveniments.
Fa uns dies parlava del viatge que faré a l'estiu, i ja he dit molts cops que em moro de ganes d'anar a Islàndia. Quan la Kweilan va fer un post dient que ja estava llegint llibres ambientats a la Índia, lloc on anirà ella, vaig recordar un llibre que algú va recomanar per aquí a la catosfera (lamento no recordar qui), i que en el seu moment em va semblar car i no vaig comprar. Aquest cop em va faltar temps per anar a comprar-lo i passar-lo per davant de tots els altres, i aquí el tenim: La dona de verd, ambientat a Islàndia. Està catalogat com a novel·la negra, però la veritat és que jo ho deixaria en novel·la. Surten policies, però les històries que s'hi expliquen, que no són poques, tenen més importància que la investigació.
Sense ser un gran llibre, he de dir que m'ha agradat i que l'he llegit considerablement ràpid, és força senzill i planer, encara que té fragments força durs. Explica algunes coses de la vida islandesa que m'han semblat interessants, però a banda d'això, els fets podrien passar a qualsevol lloc. És un bon llibre per passar l'estona, fa venir ganes de saber què va passar realment, i tot i que en un principi sembla claríssim, fins el final no coneixerem el veritable desenllaç. Recomanable, però sense esperar la gran novel·la.
13 Comentaris
Fiiiiiiiiiiiiiuuuuuuuuuu
ResponEliminaServeis supersònics d'atenció al blogaire recorden que, un dels blogs on vostè va llegir una ressenya d'aquest llibre va ser Mots emblocats :-)
http://motsemblocats.blogspot.com/2009/07/la-dona-de-verd.html
Allí vas dir que ho havies vist a un altre lloc i que ja no ho recordaves... com a aquest altre lloc jo no hi era, no ho puc recordar... Llàstima, perquè amb la meva súper-memòria t'ho hagués pogut dir :-)))
Estic segura que m'agradaria... tot i que quan llegeixo "fragments força durs" ja em tiro una mica enrere... aisss!!!
Jo el tinc al llista de pendents de comprar però acabo de veure que he posat que era d'una ltre autora ,estic feta un crak :( no veig clar que m'hi acabi de decidir, amés aquest any estic molt encallada amb les lectures i tinc una pila que no s'acaba
ResponEliminaCoincideixo amb tu en què es llegeix fàcil però no és ben bé, com tu dius, una novel.la negra a l'ús. Bona ressenya!
ResponEliminaFa poc que l'he llegit i m'esperava més. Amb tot enganxa i hi ha moments personals com la relació del policia amb la seva filla d'una duresa impactant.
ResponEliminaNo és molt policíac, cert.
Veig que ja t'apropes a la novel·la negra^^.Ostres aquest tampoc no l'he llegit.Recordo que vaig llegir el seu argument i no em va atraure massa.Després de llegir el post i els comentaris em sembla que no faré un esforç per aconseguir-lo,però si el tinc a les mans me'l llegiré.
ResponEliminaPer què no mires una guia de viatges,si t'atrau tan el país?
aquests noms islandesos semblen sortits del sil·lmarilion, no et sembla?
ResponEliminanovel·la negra? el psicoanalista!
A base de trobar restes humanes enterrades en un turonet, podríem començar a escriure una trilogia si belluguem per Pàdols i Cavalls!
ResponEliminaBona forma d’ambientar-se per un viatge. Jo, per la meva part, continuaré llegint Gunter Grass...
*Sànset*
Si no es tracta d'una novel·la policíaca com déu mana, és possible que m'agradi!
ResponEliminaNo és de les novel·les policíaques que més m'ha agradat, però té una part interessant i dura de la història. És senzilla sí.
ResponEliminaCrec que aquest llibre serà el més prop que estaré mai d'Islàndia... :PPP
ResponEliminaI jo que pensava que era de misteri estil Larsson! O almenys així venien la novel·la quan va sortir al mercat... Igualment li tenc ganes, la tenc apuntada al llistat de llibres pendents. Potser sigui una bona lectura de cara a l'estiu :)
ResponEliminaMoltes gràcies a tots pels vostre comentaris.
ResponEliminaCaram Assumpta, quin servei més eficient! I veig que jo tinc una memòria lamentable, no ho recordava ara ni ho recordava llavors a can Ma-Poc. Quan parlo de fragments durs vull dir que en la trama es parlen de coses desagradables, maltractaments, i s'explica de manera explícita. És la manera que el missatge arribi. Però depèn de si t'endinses molt en els llibres o no.
Mireia, si els ulls no m'enganyen, es tracta d'un escriptor. Els noms islandesos són molt estranys i indesxifrables. Però les fotos de coberta s'entenen millor. Hem de parlar d'excés de grangetes o què?
Kweilan, Joana i Bajo, que ja l'heu llegit, coincidim en les impressions. Jo no és que m'esperés més, no m'ha decebut, però és que em sembla que me'l miro amb bons ulls, i no sé ben bé per què. Podria ser millor, però es deixa llegir, oi?
Maria, tot arribarà, el moment de les guies encara és lluny. M'apropo a la novel·la negra i més del que et penses. Penso que és un gènere que fa temps que no toco i hi he de tornar. Mica en mica, hi ha temps per tot. No és massa policíaca aquesta, però si tens oportunitat llegeix-la.
rits, totalment! I no només aquests, a Escòcia n'hi ha cada un... Hauré d'obrir un apartat de llibres que em recomaneu, però temo que si l'obro de seguida tindrà més candidats que llibres aniré ressenyant, i quin estrès!
Sànset, és idea de la Kweilan, que és una bèstia lectora, i molt coherent, pel que he vist. Gunter Grass? On vas tu?
Núr, a més no és massa llarga i es llegeix fàcilment. Jo t'hi animo.
Nimue, quin riure el teu comentari! Espero que això no es compleixi per mi!
Caterina, trobo que sí que és una bona lectura estiuenca. Té misteri, però tot és molt pausat. D'acció molt poqueta. Deu ser el caràcter islandès.
Tot just ahir el vaig acabar. En general, i com és força habitual, coincideixo amb tu: no el catalogaria tampoc de novel·la negra, si més no, amb la que jo estic acostumat.
ResponEliminaHe de dir que em va costar arrencar una mica amb el llibre, però va in crescendo i al final m'ha agradat força. És ben possible que repeteixi l'autor.