Autor: Francis Scott Fitzgerald
Editorial, any: labutxaca, 2010
Títol original, idioma, any: The great Gatsby, anglès,1925
Traductora: Ramon Folch i Camarasa
Gènere: Novel·la
Traductora: Ramon Folch i Camarasa
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 223
Qui és en Gatsby? En Nick Carraway no ho acaba de tenir clar, tot i ser veïns. És un espia dels alemanys? Un contrabandista de licors? Un assassí? L'home és tot un misteri, però el que és segur és que organitza les festes més sonades de tot el West Egg, on assisteix la flor i nata de Nova York. Tota la gent important ha passat alguna vegada pel seu jardí o han fet nit a la seva mansió. Malgrat això, ningú no el coneix de veritat i corren moltíssims rumors sobre la seva persona. Només en Nick, després d'assistir a una de les festes del famós amfitrió, coneixerà l'autèntic Gatsby i serà capaç d'ajuntar totes les peces del trencaclosques, esdevindrà el seu únic amic de veritat. Sota la façana d'aquestes festes s'amaguen uns objectius i unes intencions que venen d'uns quants anys enrere i que s'aniran posant de manifest. La cosina de Nick, la Daisy, tindrà molt a dir en aquesta història.
Es tracta d'un llibre clàssic escrit als anys '20, però no sembla pas desactualitzat. És curtet, però el principi de la història costa no és fàcil de llegir i sembla que costa d'avançar. Tot i això, a mesura que vas coneixent els personatges et va interessant la trama, es van descobrint misteris que han quedat penjats, i és molt més senzill d'anar devorant, amb una escriptura que sembla molt més planera. M'ha agradat especialment que la història l'explica un personatge secundari, en Nick, que parla del seu amic Gatsby però també d'ell, i ho fa en primera persona.
És una bona novel·la fàcil de llegir tot i que el principi costa, com deia. És un bon reflex de com era la societat americana benestant a principis del segle XX. La trobo recomanable i en algunes fases fregant la genialitat, però en conjunt no la catalogaria d'obra mestra com faria el meu amic Murakami.
14 Comentaris
Aquest no l'he llegit i això que sé segur que el tinc perquè sortia en una col·lecció de les que jo sempre comprava els primers números d'oferta fa... jo què sé!!... uns trenta anys com a mínim :-)) Eren en castellà, això sí... ufff
ResponElimina"Las grandes obras de la literatura... números 1 i 2 por sólo..."
"Grandes escritores de misterio... números 1 i 2 por sólo..."
Doncs bé, en alguna d'aquestes hi havia aquest llibre segur... i, per tant, en aquests moments és -també segur- en alguna prestatgeria de la nostra "biblioteca casolana"... es tractaria només de buscar-lo... Dius que és curt? Bé doncs, potser per als darrers dies de l'any hehehe
Bufff... no m'ha acabat de fer el pes. La meva prioritat a hores d'ara és aconseguir El Nom de Déu.
ResponElimina*Sànset*
Fitzgerald és un dels grans escriptors del s.XX i això a vegades pot ser un problema perquè la gent s'apropi a aquest tipus d'autors. Per contra, jo els millors llibres que he llegit són aquests, els bons, i la majoria de cops tenen la lectura de les seves obres és més fàcil del que pensam. Aquesta novel·la me la vaig llegir deu fer un any i, així com la pel·lícula se me va fer una mica pesada, la novel·la me va agradar. És una bona crítica, te fa pensar. Me vaig quedar amb les ganes de llegir més sobre Fitzgerald.
ResponEliminaArgument original, sens dubte. No sé si incloure'l o no a la llista de pendents pel tema que al principi costa... Ara m'has fet dubtar!
ResponEliminaNo sóc gens bona lectora... sempre ho deixo tot a mitges... passa tan temps que he de tornar a començar... no tinc constància, ni concentració! No sóc una lectora fidel. Així que en aquest post només puc dir que tinc un amic que té un gos que es diu Gatsby :)
ResponEliminaUtnoa
Fa molt temps que el vaig llegir i em va agradar. La peli, en canvi, també em va decepcionar.
ResponEliminaApa!Ja en van dos^-^.Aquest també l'he llegit però fa molt i era en anglès.Recordo la pel·licula.Tinc la sensació de que no em va agradar massa,la veritat és que trobava la noia una mica tonteta.Un clàssic recomanable per llegir,però amb poques ganes d'agafar-ne un altre de l'escriptora.
ResponEliminaFitzgerald és considerat un cèlebre escriptor i les seves obres gaudeixen d'una reputació mundial.
ResponEliminaAquest amic que tenim en comú, el Murakami, me'l va recomanar, però de moment encara no li he fet cas...
A quina de les meves recomanacions te refereixes, Xexu? A una del post "Escriptores"? Dóna'm una pista! Estic intrigada...
ResponEliminaVal, repassant el meu comentari m'ho he imaginat. A Mallorca va causar sensació quan se va publicar (i és un llibre del que constantment treuen noves edicions) perquè explica un dels fets històrics més vergonyosos que van passar en aquesta illa. Els personatges són reals tot i que Riera va canviar els noms originals, no així els llinatges. Però t'avís que hi ha capítols que igual se te poden fer un poc pessats, com ara ella utilitza molt el català-mallorquí i tenc entès que vos costa, a vegades, llegir en el nostre dialecte. No record si al llibre s'explica el perquè de la situació dels protagonistes. En cas de dubtes me pots consultar, no ho dubtis!
ResponEliminaPD: Moix... No coneixes la cançó de Tomeu Penya de "Mallorquins i catalans"?: "Un moix i un ca, un gat i un gos..." :)
Aquest és un dels clàssics que tinc pendents de llegir, i tenia la sensació que era pesat no sé per què. Però un cop he llegit la teva ressenya em fa més bona pinta, així que espero poder-lo llegir aviat.
ResponEliminaA mi em va agradar molt quan la vaig llegir! com dius tot un reflex de l'època
ResponEliminaA mi em va agradar molt! I sempre la recomano. Just ahir la va nombrar Murakami al seu llibre i em va fer ganes de llegir-la de nou. I ara la trobo aquí... em persegueix... així que hauré de rescatar-la i llegir-la de nou :)
ResponEliminaTerra de llibres
Gràcies a tots pels vostres comentaris de la ressenya. Se m'està endarrerint la lectura del llibre actual, li queden uns dies, però us contesto, que si no passa molt temps.
ResponEliminaAssumpta, a veure si el trobes, que et pot fer sumar +1 a la teva llista d'aquest any, encara que em sembla que portes un garbuix de llibres per acabar que ja no sé si et donarà temps. A mi em va agradar, encara que costa una mica entrar a la història.
Sànset, el llibre de Macip jo ja el tinc i serà un dels següents, però no l'immediat. Però un cop més, el senyor bloGuejat em farà modificar la meva llista!
Caterina, això dels grans escriptors sempre és relatiu. Jo solc guiar-me més per les ganes de llegir que no pels noms, encara que, com tots, tinc els meus escriptors fetitxe. No sóc un gran lector de clàssics, però sí que penso que hi ha llibres que s'han de llegir. Aquest el vaig conèixer llegint Murakami (que sí que podria considerar un dels meus escriptors de capçalera), i li vaig fer cas. M'ha agradat, desconeixia que existia una pel·lícula del llibre. Però per exemple, aquest mateix any vaig llegir Truman Capote, amb el seu estil tan i tan americà com Fitzgerald, i em volia tallar les venes...
Respecte els altres comentaris, ja et vaig dir de quin llibre es tractava, un de Carme Riera que vas recomanar. Està aquí al costat esperant torn, no sé quan li tocarà, però ja t'explicaré la meva opinió. Bé, ja la llegiràs! Com que diré que me'l vas recomanar tu, si no m'agrada t'acusaré públicament! Que no dona, que m'encanta que em recomaneu llibres, estic aprenent molt de vosaltres. I si aquest m'agrada tant com el primer que vaig llegir gràcies a tu, no tornaré a comprar un llibre sense preguntar-te abans!
Sr. Banyera, no sé pas si li agradaria, però tampoc li traurà massa temps si es decideix, així que jo l'animo a fer-ho.
Utnoa, com veus hi ha gent que està prou malalta com per posar al seu gos el nom d'un personatge d'un llibre, o potser ho va fer per la pel·lícula. Ja ho saps, si llegeixes potser trobaràs nom per la teva mascota!
Kweilan, mica en mica vaig llegint algun llibre pels que tu ja vas passar fa temps! Jo ni tant sols sabia que hi havia una pel·li fins que ho han dit per aquí.
Maria, ho veus com anem coincidint? I espera, que aviat veuràs que coincidim força més. El personatge femení de la història és el típic que ens venen dels EUA de l'època del jazz i de les grans festes de l'alta societat, dones descerebrades, superficials i només preocupades per aparentar... a mi em fan força ràbia aquests rols, però segur que aquestes descripcions no s'allunyaven tant de la realitat.
Guspi, jo sí que he fet cas a en Murakami, que sóc molt obedient. A veure si s'enfadarà amb tu el bo de l'Haruki si no li fas cas en les seves recomanacions... Has vist que tinc un altre llibre seu pendent?
Màgia, a mi se'm feia pesat i indigest al principi, però va anar millorant. A veure què et sembla.
Elfreelang, una època que m'alegro de no haver viscut, si et sóc sincer.
Bajo, jo també el vaig llegir per Murakami, en parla tan bé! S'haurà de fer cas del japonès si recomana altres coses.