Autor: Salvador Macip
Editorial, any: Bromera, 2010
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 222
En recomano la seva lectura, enganxa i les pàgines passen que ni les veus, interessi o no el tema, s'acaba sense adonar-te'n. El ritme és alt en tot moment i això et manté molt atent i expectant al que passarà a continuació, els capítols salten d'un personatge a l'altre, però no et perds. És un bon llibre, potser cal ser una mica friki perquè t'agradi molt, però caram, és que jo ho sóc!
Sherman Comet és un estudiant mediocre i amb poques llums, però pel fet de pertànyer a un grup ètnic minoritari gaudeix de certs privilegis a la Universitat de Columbia. Els seus interessos no són precisament arribar gaire lluny en el món de l'economia. Un bon dia se li apareix Déu en el seu miserable apartament a Harlem i li ven un sopar de duro, el món està a punt de ser destruït pel mal cap d'un físic teòric, un forat negre generat per un error de càlcul en un accelerador de partícules acabarà amb tota la humanitat. Segons Déu, només Sherman pot aturar el professor Frisk i la catàstrofe que ve: ell és l'escollit. Sherman, naturalment, no se'l creu, però canviarà d'idea quan entra en joc la seva atractiva i intel·ligentíssima companya de facultat Vivian Bentley, que com no pot ser d'altra manera, el menysprea. Els tres junts, Sherman, Vivian i Déu, comencen un trepidant compte enrere per salvar el món, i tot i que formen un gran equip, cadascun d'ells amaga també un objectiu molt ambiciós. Bé, Sherman no l'amaga, el seu premi per col·laborar és poder-se beneficiar la Vivian.
El llibre està estructurat en tres parts grans i una curtíssima quarta part final. Cadascuna està feta de capítols molt curts, sovint de menys d'una pàgina, que en permeten una lectura meteòrica. La lletra és gran i encara hi ajuda més. No té palla, tira totalment pel dret. La història és fresca i s'hi reconeix l'estil de Macip, divertidament irreverent, però aquest cop força més políticament correcte. He trobat alguns paral·lelismes d'estructura amb El rei del món, fins i tot en els personatges, però és una història original i que m'ha resultat interessant per les temàtiques que toca.
En recomano la seva lectura, enganxa i les pàgines passen que ni les veus, interessi o no el tema, s'acaba sense adonar-te'n. El ritme és alt en tot moment i això et manté molt atent i expectant al que passarà a continuació, els capítols salten d'un personatge a l'altre, però no et perds. És un bon llibre, potser cal ser una mica friki perquè t'agradi molt, però caram, és que jo ho sóc!
14 Comentaris
Quina crítica tan bona!!
ResponEliminaSi llegeixo entre línies diria que, tot i que el primer que vas llegir et va agradar, aquest t'ha agradat més, t'ho has passat millor llegint-lo. Perquè la teva ressenya també es llegeix ràpid i, la sensació que queda és "A en XeXu li ha agradat" :-))
Aggg a mi sí que m'ha quedat un comentari fatal: "llegeixo, llegir, llegint-lo, llegeix"... necessito un diccionari de sinònims, ja!!
ResponEliminaUna bona ressenya d'un llibre que caurà un dia d'aquests.
ResponEliminaEncara no me n'he llegit cap d'ell però té unes crítiques que promet.Me l'apunto com a recomanació.
ResponEliminaGràcies per llegir-lo i criticar-lo XeXu. Una ressenya molt ben vista. Com que ets dels pocs que s'ha llegit les dues novl·les em sembla que ets el primer que en menciona els paral·lelismes. Són totalment intencionats: és la mateixa història de fons, el mateix tema i els mateixos personatges, però amb un argument completament diferent i un to pràcticament oposat. Això era part de l'experiment estilístic que em vaig proposar. M'alegro que t'hagi passat ràpid (i que siguis prou friki per gaudir-lo plenament!).
ResponEliminaAssumpta, ja ho has vist: el XeXu ha donat el vist i plau. I a més ha dit que és més políticament correcte. Ara ja no tens excusa! :-)
Ha ha! Parlant de diccionaris de sinònims, em sembla que he batut el rècord de "vistos" en un comentari!! :-)
ResponEliminaEl rei del Món me'l vaig pulir en un dia.
ResponEliminaI aquest l'he demanat per Nadal i, segur, que tardo ben poc en pulir-me'l.
Això de pulir (un cop escrit) m'ha fet recordar dels cromos de futbolistes!!!
Hehehe SM, veig que anem "pel bon camí", si el primer era totalment "no-apte", aquest deu ser "per majors de 13 anys" però és que jo els necessito per a "públic infantil" :-))
ResponEliminaSi t'hi fixes, en XEXU diu que és "més" políticament correcte, però no diu que ho sigui del tot... llavors jo encara ho penso i em dic "Ai, Assumpta, que això potser encara serà massa fort per a tu" :-)
Però t'asseguro que no és res personal... si és que tu em caus genial... De fet em fa gràcia -i et prometo que no menteixo- que un científic dels bons, com sé que ets, entri a jugar al meu blog a la "imatge misteriosa" i xerri amb tots sense cap "afectació", ni fums ni rotllos estranys. Però és que jo sóc així :-) Fins i tot fa temps vaig marxar d'un projecte de llibre de relats que em feia molta il·lusió quan es va decidir acceptar relats eròtics... en aquest cas es pot dir que "em vaig perjudicar" a mi mateixa... però és que vaig pensar que ho havia de fer. Si no sóc fidel a mi mateixa, què he de fer? Així que ja veus que no és res personal. Senzillament, és que no m'hi sento còmoda ;-)
Bones festes XeXu!!
ResponEliminaXeXu, vols fer el favor de dir-li a l'Assumpta que a El joc de Déu només hi surten un parell de pits i la resta és com una pel·li de la Disney? Que la dona no em creu! La novel·la que ha guanyat el Joaqim Ruyra és per menors de 13 anys però és molt pitjor que aquest, o sigui que aquella sí que no funcionarà.
ResponEliminaEn fi, no m'ho prenc malament, no patexis. Ja saps que aquí afectació, ni fums ni mal rotllos ni res ;-)
Vaaaa me l'apunto als pendents, a ma mare li va agradar
ResponEliminahttp://racodelllibre.blogspot.com/2010/12/el-joc-de-deu.html
i ara tu ,i a més algú l'hi va deixar un comentari dient que si no m'agradava podria demanar que l'autor em tornés els diners ;-)
Fa dies que el tinc a la llista. I està dels primers!
ResponEliminaLa teva crítica només fonamenta que segueixi sent dels primers futuribles.
*Sànset*
Gràcies a tots pels comentaris, i més a l'autor que passa a dir la seva, això sí que és un honor. No he vist mai passar en Ken Follett per aquí, i és que n'hi ha als que se'ls pugen els fums... hehehe
ResponEliminaAssumpta, sí que m'ha agradat, i el vaig llegir molt ràpid pels meus estàndards. Això vol dir que aquests lectors tan ràpids se l'acaben en una tarda segur. No parlem d'alta literatura, però és un estil i una temàtica que enganxa, sens dubte. I ja em diràs qui sinònim podem trobar de 'llegir'...
Kweilan, un llibre que et volarà de les mans. Te'l llegiràs d'una asseguda.
Maria, és un llibre molt dinàmic i que no té pràcticament ni una línia de palla, tira pel dret, i això fa que enganxi molt. Val la pena.
SM, ha estat un plaer llegir el llibre, encara que aquest cop hagi hagut de pagar per ell, hahaha. Si eren uns paral·lelismes intencionats he de dir que te n'has sortit molt bé. Però l'estil és realment diferent, i el to. A més, la història de fons, és clar, res a veure. I a mi m'ha caigut millor en Sherman que l'Scary!
Òscar, si El rei del món te'l vas acabar en un dia, aquest creu-me que cau en una tarda amb un cafè a les mans. Es llegeix sol, ja ho veuràs. O ja ho hauràs vist, si te'l va cagar el Tió.
Assumpta i Salvador, que quedi clar que el llibre és totalment apte, en Salvador té raó, ja que ho diu ell, només surten dos pits de manera explícita. Però no fotem Assumpta, que tu llegeixes llibres on hi surten crims i investigacions. I estic segur que en més d'un llibre que llegeixes es menciona que els personatges practiquen sexe, tant si s'explica com si no. Tampoc no ens hem de posar així. Així com l'altre era poc apte, però els nens de 13 anys no tindrien cap problema per llegir-lo, en aquest el més indecent és la història que s'explica, i d'històries indecents (no sexuals) segur que en llegeixes tu també, no em facis anar a mirar la teva llista...
Jomateixa, ara ja bon any!
Mireia, què bo això que dius de l'autor. No ha dit que no, així que entenc que és veritat. Si m'ha de tornar els diners canvio la ressenya! No, pobre, que ja em va regalar el primer que vaig llegir d'ell. Amb escriptors així dóna gust! Llegeix-lo, segur que, com a mínim, et distreu.
Sànset, jo crec que a tu t'agradarà. Potser m'equivoco, però de tu és qui menys dubtes tinc. Ja em diràs el què.
Hehehe ai XEXU, m'ha fet molta gràcia aquesta resposta teva... ai, a veure si encara m'ho plantejaré...
ResponElimina