Autor: Åsa Larsson
Editorial, any: Columna, 2009
Títol original, idioma, any: Solstorm, suec, 2003
Traductora: Núria Vives Colom
Gènere: Novel·la negra
Traductora: Núria Vives Colom
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 351
Al nord de Suècia, a l'hivern s'hi viu en foscor gairebé perpètua. Des de la ciutat de Kiruna, aquest any es pot veure cada nit l'aurora boreal, cosa que sorprèn els seus habitants. Però més sorpresos queden quan troben mort un conegut pastor de l'església de la Font de la Nostra Fortalesa, el Noi del Paradís, Viktor Strandgard. En Viktor, després de viure una experiència propera a la mort, va ajuntar totes les esglésies de Kiruna en una gran comunitat religiosa respectada i molt estesa. La seva violenta mort revoluciona la comunitat, la policia local i també farà que l'advocada Rebecka Martinsson deixi les seves activitats a Estocolm per tornar a la seva terra natal, a petició de la Sanna, la germana del mort. Rebecka s'implicarà directament en el cas, com a amiga de joventut que havia estat de Viktor i Sanna, i mica en mica anirem descobrint què ha passat a Kiruna, i què va passar quan tots ells eren adolescents.
No sé si és l'estil escandinau, però un cop més he tornat a pensar que el llibre té més de novel·la que de novel·la negra. Té un mort, però no és un llibre policíac. La història que explica és interessant, i els flashbacks al passat també expliquen moltes coses. De totes maneres, la història m'ha semblat molt rebuscada i poc creïble, fins i tot poc clara, i no ha aconseguit despertar-me un gran interès. Poca intriga i poques sorpreses, tot i que la trama és original. Però pel meu gust, es parla massa de la història personal dels personatges, i molt poc del crim.
No obstant, es deixa llegir, com a novel·la tampoc estar malament. Com a novel·la negra, deixa més per desitjar. No mata, vaja. No ha aconseguit mantenir-me enganxat. Tampoc és un llibre per cremar, però n'hi ha molts de millors i el catalogaria de prescindible.
8 Comentaris
Així que no t'ha agradat?Bé, no es poden tenir els mateixos gustos literaris.Em sembla que la Mari Jungstedt no et deixaria tan indiferent,però ara em fa por recomanar-te'l.
ResponEliminaAra s'han posat de moda aquests autors d'allí dalt ;-)
ResponEliminaA mi el que m'agrada és el que veig a la teva barra lateral hihi el que està tercer :-DD
Mmmm jo coincideixo, no mata gaire, jo el vaig llegir recomenat però en ser "novel·la negra" vam quedar en no dir-nos res i l'apreciació que de novel·la negra en té poc em sembla totalment encertada....
ResponEliminaCorre per casa i no em cridava massa l'atenció, ara em smebla que menys encara
ResponEliminaPenso igual que tu Xexu que en general molta novel·la negra sueca actual té més de novel·la que de negra, però jo si que el vaig trobar entretingut aquest llibre i em va agradar l'estil ràpid. Els flashbacks al principi una mica pesats (al final ja millor) i la història més que rebuscada diria que és de l'estil escandinau. Coincideixo amb la Maria en recomanar que provis altra autora sueca que em va agradar més, Ningú no ho ha vist de Mari Jungstedt.
ResponEliminaTotalment d'acord. Em va decebre moltíssim. Bona ressenya!
ResponEliminaOstres, doncs a mi si que em va enganxar... tot i que admeto que no és una obra mestra, però vaig trobar que estava força bé. Suposo que tot depèn del punt de vista amb què ho miris, perquè si la compares amb altres novel·les negres sueques deixa molt de desitjar.
ResponEliminaDivisió d'opinions amb aquest llibre. De totes maneres, sembla que estem d'acord amb que la novel·la negra escandinava té molt més de novel·la que de negra. Gràcies per comentar.
ResponEliminaMaria, no és que no m'hagi agradat, la història està bé, però m'esperava una altra cosa. M'apunto la recomanació, però abans vindrà la Camilla Läckberg, també una recomanació teva!
Assumpta, sí que estan de moda, però em sembla que per aquí baix no els acabem d'entendre, ni traduïts! Dona, és que si no llegeixo a un dels mestres del gènere, no hi ha manera de llegir novel·la negra amb aquesta colla d'escandinaus!
Pandora, és prescindible, es deixa llegir, però si no el llegeixes, tampoc no et perds res. I de novel·la negra poc, és cert.
Mireia, si em permets el consell, si tens poc temps i altres llibres per llegir, jo de tu dedicaria el temps a unes altres obres.
Marc Moreno, benvingut al Llibres i punt!. En fas una bona descripció, és una història que no està malament i passa bé, fins i tot pot ser interessant. No t'esperis una gran investigació policíaca, però si et bases en altres virtuts, el llibre està bé. Tot i que n'hi ha de molt millors per llegir que s'hi poden assemblar. Ja m'he apuntat la vostra recomanació, ja m'agrada tenir opcions.
Kweilan, tant com moltíssim tampoc ho diria, però esperava una mica més, això sí.
Màgia, és passable, no et negaré que la història pot ser força interessant, el que passa és que si t'esperes un llibre amb investigacions i crims, et decep força, és clar.