Autor: Paul Auster
Editorial, any: labutxaca, 2010
Títol original, idioma, any: The Brooklyn Follies, anglès, 2006
Traductora: Albert Nolla
Gènere: Narrativa
Traductora: Albert Nolla
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 313
Nathan Glass ve del que es pot anomenar una mala ratxa. Ha sortit d'un càncer de pulmó, s'acaba de divorciar i ja no treballa a l'empresa asseguradora de tota la vida, posat que està a punt de complir-ne 60. Decideix anar-se a retirar al seu Brooklyn natal, a passar el que li resti de vida. L'atzar farà que allà es retrobi amb el seu nebot Tom, fill de la seva difunta germana, amb el que havia perdut el contacte. En Tom era l'intel·lectual de la família, però la seva vida actual no és precisament gratificant. Almenys ha aconseguit feina a una llibreria de vell regentada per en Harry Brightman, un peculiar homosexual maduret amb una turbulenta història darrere. Els tres encetaran una amistat que els canviarà la vida en molts aspectes, però tot s'acabarà de capgirar amb l'aparició de la Lucy, la filla de la germana d'en Tom, de només 9 anys. Quan miren de saber què fer amb ella, els esdeveniments es precipitaran fins on no poden ni imaginar. L'amargat Nathan, sense voler-ho, serà l'eix central dels canvis en la vida de tots els personatges.
Aquest és el segon llibre d'Auster que llegeixo i he de dir que l'opinió que en tenia després de Trilogia de Nova York ha canviat. Cal reconèixer que és un gran narrador, la manera com explica les coses és tan realista que resulta difícil de creure que sigui només producte de la seva imaginació. Tant la història com els personatges del llibre resulten perfectament creïbles. Més aviat s'hauria de dir que no és una història, sinó la història de cadascun barrejada amb la dels altres. Pel meu gust abusa una mica de la introducció als protagonistes, n'explica vida i miracles i es pot arribar a fer pesat. Però quan la novel·la arrenca es llegeix amb fluïdesa i es gaudeix molt més de la seva prosa. No és lineal, hi ha solapaments entre els personatges i també temporals. Però es segueix a la perfecció.
N'he quedat molt content. Al principi em va costar i pensava que tiraria la tovallola amb Auster, però ara sé que en llegiré més. Potser no n'esdevingui un fan, però algun dels més recomanats sí que em vindrà de gust llegir de tant en tant. Bona narrativa i sense la foscor dels aires dels seixanta que fa servir en altres novel·les. Penso que per introduir-se en aquest autor, és molt recomanable. Dens a estones, però si no no seria Paul Auster, no?
Puntuació: @@@@
19 Comentaris
ei, en paul! :)
ResponEliminano sé quina opinió en tenies abans de llegir aquest, però pel que dius, no gaire favorable. uf, jo en sóc fan, ho saps, oi? ;)
trobo curiós això que dius que és "dens a estones". jo, que no sóc precisament una devoradora de llibres (a diferència de tu :p), el trobo justament molt lleuger. no ho sé, potser és perquè m'atrapa molt tot el que explica, per banal que sembli o que sigui, i això fa que la lectura flueixi, almenys per mi. i concretament "brooklyn follies" em va semblar d'aquests que passen bé.
però en tot cas, aquesta segona oportunitat que li dónes crec que et recompensarà! jo ara estic amb "sunset park", temàtica típicament auster, i sí, segueixo devota total! ;)
A mi aquest llibre em va encantar i és un autor que m'agrada molt. Bona ressenya!
ResponEliminaMe n'alegro molt que t'hagi agradat! A mi tb em va encantar.
ResponEliminaLa història fa bona pinta.Me l'apunto per futures lectures. No he llegit res d'en Paul Auster.És un bon inici...^-^
ResponEliminaMare meva!! Quina ficada de pota més gran!! :-DD
ResponEliminaDons res, XeXu... que quan vaig veure que tenies aquest llibre a la barra lateral et vaig comentar que l'havia llegit... ara veig que has fet la ressenya, entro, vaig mirant l'argument i penso "ostres, però si això no em sona de res"...
Vaig a la "Viqui" i demano Auster... miro les obres i... hehehe... resulta que aquest no l'he llegit!! El tenim a casa i d'això em sonava, perquè en Josep Lluís sí que l'ha llegit, però jo no... L'he confós amb "La noche del oráculo"... que, com em sembla que passa sempre, també hi ha algú que ha estat molt malalt, a punt de morir...
A mi no em va semblar dels millors. Oracle night, per exemple és molt millor. Però és clar, a mi m'agraden els primers llibres d'ell, així que és molt possible que no coincidim...
ResponEliminaPuc dir que sóc lectora, però mirant aquest blog està clar que la meva llista de "pendents" augmentarà molt. D'aquest autor només n'he llegit dos: La noche del oráculo i la invención de la soledad. El primer va agradar-me molt, l'altre no tant.
ResponEliminaFelicitats pel blog! M'encanta el món dels llibres!
Per posar-hi un granet de sorra us recomano "Els Llops" de Francesc Puigpelat, és l'últim que he llegit. Ja em direu que tal. Veig a la llista que tens al marge que és molt diversa, i aquest no li sé veure.
Salut i lletres!
Hola, jo vaig entrar amb Tumbuktu, i em va agradar moltíssim, qui té un gos ho pot entendre ( espero), vaig continuar amb La nit de l’oracle i va ser un vist i no vist, estranya i bona. Però això que diuen que a la tercera va la vençuda, a mi em va vèncer Leviatan, no la vaig poder acabar. Ara, després de la teva ressenya i llegint els comentaris si he triar un Austin em quedaré amb aquestes Bogeries.
ResponEliminaFins aviat.
Ei Xexu, també és un dels meus preferits d'Auster, tot i que cal dir que m'hi he fet "fan" des de no fa gaire. Jo també li donaria una bona nota a les bogeries!!!
ResponEliminaXeXu, aquest és el primer llibre que vaig llegir d'ell. Espero que entinguis ara perquè m'agrada tant aquest autor. Aquest llibre el vaig troba boníssim. Senzillament genial! Em va captivar, en poques paraules.
ResponElimina"MORALEJA": mai tiris la tovallola!!
Pots llegir-te "El palau de la lluna", que el situaria a l'alçada d'aquest que has llegit. També em va agradar molt "El libro de las ilusiones".
A mi em van agradar molt els primers, però Mr Vertigo i El llibre de les il·lusions son els meus favorits.
ResponEliminaPrecisament fa pocs dies vaig acabar-me "Sunset Park", però no m'ha satisfet tant com a tu "Bogeries a Brooklyn". Com bé dius al teu comentari, Auster és un gran narrador però el fet que aprofundeixi tant en els personatges pot arribar a cansar una mica, sobretot si els protagonistes tenen aficions que no interessen al lector.
ResponEliminaÉs estranya la tendència que té Auster de fixar-se en personatges desgraciats, no? Sembla que la seva narrativa sempre hagi de tenir un punt d'amargor sobre l'existència humana...
Confeso que sempre m'ha fet una mica de pal llegir a l'Auster. Però aquest que comentes pinta bé. Potser ho intentaré la propera vegada que no sàpiga què llegir (amb 4@ ha d'estar prou bé!).
ResponEliminaBona tarda amic Xexu!! Aquesta és la segona vegada que t’escric aquest comentari. La primera m’ha desaparegut, no sé ben bé per què. Sóc un desastre! Et deia que a mi, la febre pel Paul Auster em va sortir fa uns quatre anys. Jo mai havia llegit res d’ell. Vaig començar per “La noche del oráculo”. Va ser tot un descobriment i em va encantar. Li trobava un estil directe, fresc, dinàmic...
ResponEliminaVaig continuar amb “Brooklyn Follies” i “La trilogia de Nueva York” i la febre no baixava. L’Auster em continuava captivant. Després vaig passar a “A salto de mata”, una mena d’autobiografia de joventut. Més tard, vaig llegir: “El palacio de la luna”, “La música del azar” i “La invención de la soledad” (també autobiogràfica). Aquí ja va ser quan vaig pensar que tant la tipologia dels personatges com la temàtica de les novel•les era molt recurrent. I ho vaig deixar córrer.
Va ser a finals de l’any passat quan vaig llegir una ressenya a l’Avui del seu últim llibre, “Sunset Park”. Van ser tantes, potser, les expectatives que vaig quedar molt decebut. Vaig trobar que les diverses històries dels personatges que hi sortien no estaven prou travades. Totes transcorrien en paral•lel i no s’acabaven de trobar. El caràcter i la personalitat del protagonista, en Miles Heller, per a mi no va acabar de quedar prou definit. L’estil ja no el vaig trobar tant fresc. Semblava ben bé que hagués escrit aquesta novel•la a corre-cuita perquè necessités els calers o vés a saber què (quelcom semblant a “La cruz de San Andrés” d’en Cela). Però de tot això que et dic, tu ni cas, que jo pels llibres sóc molt especial i molt “raru”. Jo voldria que continuessis gaudint amb en Paul Auster. Una abraçada, amic, Xexu!!
Caram, com tira l’Auster entre la gent. Ja veig que jo l’he descobert tard i tinc molta feina per fer. Gràcies a tots i a totes per aquests comentaris, no serà aquesta l’última ressenya de l’autor que em llegireu, segur.
ResponEliminaPati, abans que aquest només havia llegit ‘Trilogia de Nova York’, i em va semblar força pesat. L’estil pot costar, depenent de com. Aquí em vau dir que aquest no era ni molt menys dels millors, i us vaig fer cas llegint un que sí que vau destacar, i la percepció m’ha canviat totalment.
Em sembla que la densitat d’alguns paràgrafs és indiscutible, per molt que t’agradi el que explica. Sembla que se’n va per les branques i explica vida i miracles dels personatges sense que vingui al cas. De vegades es passa. Però justament aquest llibre, de la meitat endavant es torna molt fluid i passa molt bé, es converteix en un llibre lleuger. Però la primera meitat és diferent.
Uf, tinc tanta feina a fer amb l’autor que em sembla que ‘Sunset Park’ trigarà molt a caure a les meves mans.
Kweilan, jo tot just m’estic iniciant, però si en té gaires com aquest em sembla que ell i jo ens farem amics.
rits, és una opinió que em sembla que no només compartim tu i jo, la majoria de fans d’ell el destaquen.
Maria, només és el segon que llegeixo, però em sembla que aquest pot ser un bon llibre per començar amb l’autor, definitivament molt millor que ‘Trilogia de Nova York’, el primer que vaig llegir.
Assumpta, d’alguna manera el teu comentari m’alegra, perquè vol dir que he sabut explicar el llibre bé, tu t’has adonat que aquest no és el que havies llegit. A banda d’això, per ser que jo pensava que tu havies recomanat aquest llibre, que després em vas fer veure que era l’únic que havies llegit i ni fu ni fa, i ara a sobre resulta que el que vas llegir era un altre, té tela la història!! Tela, però certa gràcia també. A més, com que no ets l’única que parla de ‘La nit de l’oracle’, ara m’heu fet entrar el cuquet i pot ser que el busqui per llegir-lo després de l’altre que tinc per casa encara. No dubto que ara has comprovat perfectament el que vas llegir, però t’imagines que tampoc és aquest?
SM, no sé jo si ens entendrem en lectures, potser l’estil de ‘La nit de l’oracle’ és dels que no m’agrada a mi. De totes maneres ho provaré, d’aquí un temps, perquè aquest llibre el destaca diversa gent.
Ma Rosa, és el problema de seguir blogs on es parla de llibres, et fan dentetes i la llista de pendents no para de créixer. Però tot al seu temps. A mi em queda molt d’Auster encara, només n’he llegit dos també. Desconec l’autor i el llibre que cites, la meva llista de pendents també és infinita. M’agrada llegir una mica de tot, variar una mica. Ja veuré si li faig un forat a aquest que dius.
Quadern, penso que depenent dels gustos, Auster pot cansar i pot provocar el que et va passar amb el tercer llibre, que t’esgoti mentalment i el vulguis llançar. I t’ho diu un que només n’ha llegit dos, eh, però és la impressió que en tinc. Mira que a mi m’atreia aquest pel nom que té, ‘Leviatan’, però amb el que has dit, m’ho penso dos cops. ‘Bogeries’ és dels que s’acaben, ja veuràs. Si passes de la pàgina 150, a partir de llavors tot va rodat.
Martulina, per mi tot just és la segona experiència, ja veus. M’ha fet canviar la idea respecte la primera, però estic segur que una mala tria entre la seva bibliografia em pot tornar a fer enrere.
Banyeres, amb el temps he après a creure en el teu criteri, més del que penses. Entenc que llegint aquest primer t’hi enganxessis, però estaràs d’acord amb mi que segons quin es llegeixi se’t poden caure els collons a terra i no voler continuar. És un autor especial, pot avorrir-te soberanament, però la seva capacitat narrativa no és discutible. I mira si et faré cas que ‘El Palacio de la Luna’ el tinc per casa que me’l van donar, i després del ‘Bogeries’ he sabut que el llegiré. I si hi ha algun al que tenia la vista posada era ‘El llibre de les il•lusions’, que he vist que força gent el destaca.
ResponEliminaqfwfq78, ‘El llibre de les il•lusions’ és un dels meus propers objectius de l’autor, però amb temps, i no crec que sigui aquest any, que entre llibre i llibre d’Auster ha de passar un temps prudencial.
Màgia, m’ha quedat claríssim que a tu el beisbol res de res, hahaha. Sí, ja t’ho vaig dir, coincideixo amb tu. Les descripcions de la vida dels protagonistes són profundes i molt detallades, com a narrador un 10, però acabes pensant ‘i a mi que m’importa tot això!’. I quan penses això d’un llibre, ja saps què passa. Però per sort té altres fases en que tot es torna interessantíssim. Això m’ha passat amb aquest ‘Bogeries de Brooklyn’.
Respecte a l’abús d’Auster dels personatges desgraciats, no et falta raó. Però saps, quan he escrit relats al blog, la gent que em llegeix m’ha fet veure que sempre acaben malament, que sempre passen coses dolentes i que no faig servir finals feliços. Per tant, com comprendràs, tot i que et dono la raó, no puc criticar-li això al bo de l’Auster.
Ah Lalu, però és possible no saber què llegir? Jo en tinc tants de pendents que no sol passar-me, i més que van entrant. Només em cal decidir quin estiro per posar a la llista. Penso que si ho vols intentar amb Auster, aquest és un bon llibre per començar. No és massa llarg, i a partir de la meitat està molt mol t bé. Però bé, només n’he llegit dos, sempre pots consultar als grans experts que corren per aquí, que hi ha autèntics fanàtics.
Josep Lluís, et desapareixen els comentaris perquè segur que fas servir llenguatge malsonant i paraulotes, ja saps, la censura. No, és broma, són els misteris del blogger, què hi farem. Recordo que en l’anterior ressenya de l’autor que vaig fer vas comentar que et va agafar una venada Auster i que en vas llegir uns quants de seguits, cosa que no m’estranya que et saturés, cal agafar-lo amb calma, pel que he vist. Penso que si féssim això amb altres autors passaria el mateix. Vulguis que no, un mateix autor ha de incórrer en repeticions de temàtica, d’escenaris, i de problemàtiques, donant sempre una volta més per mirar de millorar, però no sempre se’n surten. Ha de ser difícil ser original, i penso que en cas d’autors com Paul Auster, amb una tan extensa bibliografia, has d’acabar escrivint pels fans, pensant que tu ets tu, i que a qui agrades li seguiràs agradant. He vist que molta gent l’ha llegit i això està bé perquè pots anar veient quins llibres han agradat més. Aprecio que expliquis la teva experiència, però no pateixis que li seguiré donant oportunitats, però això sí, espaiades en el temps, perquè no em passi el mateix que a tu. El proper serà ‘El palacio de la luna’, que ja tinc per casa, i més endavant miraré d’aconseguir ‘El llibre de les il•lusions’, que veig que el recomanen força. Si encara me’n queden ganes, aniré a per ‘La nit de l’oracle’. Mica en mica, no més d’un cada sis mesos, i penso que així tot anirà bé. Tot serà que em planti un dia a ca teva plorant i dient ‘quanta raó tenies!!’.
Totalmente de acuerdo, que deia aquell!
ResponEliminaEstic decepcionada pel seu últim llibre: "Sunset Park", però la resta sempre m'ha captivat. Este que tu has llegit em va agradar moltíssim.
ResponEliminaTerra de llibres
algu sap si el puc trobar en pdf
ResponElimina