Autor: Antonio Tabucchi
Editorial, any: Anagrama,1997
Títol original, idioma, any: Réquiem. Uma alucinação, portuguès,1991
Traductors: Carlos Gumpert i Xavier González Rovira
Gènere: Narrativa
Traductors: Carlos Gumpert i Xavier González Rovira
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 135
L'autor, encarnat en un simple 'jo', comença un dia que el portarà a recórrer Lisboa un calorós diumenge de juliol. Sense saber massa bé com, abandona el seu tranquil descans per entrar en un espiral delirant sense destí clar, i s'anirà trobant amb un seguit de personatges pintorescos, tan presents com passats, tan reals com imaginaris, que voldran explicar-li, molt educadament, la seva història. Mantindrà interessants converses amb tots ells en especial sobre literatura i gastronomia i recordarà experiències passades arreu d'Europa.
El llibre comença bé, amb promesa d'un viatge al·lucinatori a través del temps, l'espai i els records, i amb tocs d'humor. Mica en mica les històries es succeeixen i perd força interès, però es deixa llegir. L'edició té la lletra molt grossa i el text està escrit tot seguit, sense espais ni separació en els diàlegs, que s'integren en el text, de manera que de vegades no saps qui parla.
És un llibre prescindible, per passar una estona i el salva que és curt. Sembla més un exercici de reflexió i d'introspecció de l'autor que no pas una història per entretenir, no sembla que vulgui atrapar tampoc, i no ho aconsegueix. En començar pensava que podria ser un autor a tenir en compte, té una obra extensa, però després ja no he pensat el mateix.
Puntuació: @@ (generoses)
12 Comentaris
No he llegit "Requiem" però sí "La cabeza perdida de Damasceno Monteiro" i "Dama de Porto Pim" i totes dues em van agradar molt i molt.
ResponEliminaBuscaré aquest "Requiem" per la biblio per aquestes vacances de Setmana Santa a veure que tal.
Ostres, tu! Portes un ritme de llibres impressionant!! Em fas molta enveja!! I jo pintant punts de llibre... tu els llibres i jo els punts!!
ResponEliminaBé, feta la brometa... hehe... diré que ja he llegit tota l'explicació sobre la classificació de les arrobes... Pensa que jo, quan era profe, puntuava amb decimals perquè del 0 al 10 no en tenia prou (és ben bé cert, eh?) i és que la vida és tan bonica per la gran quantitat de matisos que té :-)
En quant al llibre ja veig que no cal :-))
Prescindible?jejeje.
ResponEliminaEl tema en sí no em diu gaire res.Què ho fa que es digui Antonio si té un cognom japonès?M'ha fet pensar una mica amb aquells llibres que ens feien llegir a l'escola.Em sembla que passaré de llarg.^^
Ostres, MARIA, a tu Tabucchi et sembla japonès? ;-) crec que el Murakami i tots els seus amics us estan fent mal... hehehe... darrerament tots són japonesos o suecs... A mi Tabucchi em sona a italià i, llavors, Antonio seria també en italià ;-)
ResponEliminaPer cert... que té nom d'àrbitre de futbol... trobo jo... àrbitre internacional, sr. Antonio Tabucchi... hehehe
Mai m'ha cridat l'atenció aquest autor i amb la teva crítica encara menys.
ResponEliminaDoncs no diguis més, que no el llegirem. Quan he començat a llegir l'argument del primer paràgraf, ja pensava que no m'emocionava molt...
ResponEliminaAssumpta,perdó per la meva ignorància. Em pensava que era japonès.:P
ResponEliminaNoooooooo res d'ignorància, MARIA!! si jo no l'havia sentit a anomenar mai en la vida a aquest autor, t'ho ben asseguro :-)
ResponEliminaNomés que la possibilitat de confusió de noms entre japonès italià m'ha fet gràcia i com darrerament tothom llegeix llibres de japonesos o de suecs doncs vaig voler fer la broma...
No t'ho prenguis malament, eh? si us plau :-)
Es clar que no^-^.Dels blogs amics sempre s'aprenen coses noves.
ResponEliminaM'ha fet gràcia que davant d'un llibre poc interessant i desconegut, igualment heu sabut trobar de què parlar! Què bé m'ho passo en aquest blog. Gràcies pels comentaris.
ResponEliminaÒscar, ja veig que la meva crítica no t'ha fet enrere. Això està bé, que contra gustos no hi ha res escrit. A la teva velocitat lectora, aquest te l'acabes en una tarda, així que jo de tu n'agafaria algun més per passar la setmana santa.
Assumpta, no es pot negar que porto un bon ritme, per ser jo, també n'estic content. Però m'hi estic esforçant, eh? A veure si el puc mantenir fins a finals d'any. De moment no baixa, ja ho veuràs aviat.
Puntuar sobre 10 és més fàcil, així ho faig jo també en un excell que vaig omplint fa temps. Però sobre 5 és més complicat, ja et vaig dir. Ja miraré de posar especificacions, per no caure en greuges.
Maria, i per extensió, també Assumpta, l'autor és italià, com acabeu concloent. Em sembla que tu t'has confós amb en Tobuushi, m'equivoco? La veritat és que faràs bé si passes de llarg...
rits, jo ni tant sols el coneixia fins que em van donar el llibre, perquè me'l van donar, una que se'n desprenia. Em sembla que aquest 'regal' no em canviarà massa la vida.
Banyeres, hi ha d'haver de tot, d'aquest es pot passar. Ui si sabessis el que vaig comprar l'altre dia per culpa teva... ja ho veuràs, ja...
Va, que et dono dos dies perquè et llegeixis el que acaba de treure el Chufo Llorens i me'n diguis alguna cosa.
ResponElimina2, cap més.
*Sànset*
Em sap greu Sànset, però ara porto un ritme frenètic llegint altres coses, i no puc encabir aquest que dius. Hauràs de fer la feina tu. Per cert, no he llegit res d'aquest home encara, tot i que me l'han recomanat, però és que escriu uns totxos...
ResponElimina