Autor: Antonio Tabucchi
Editorial, any: Anagrama,1997
Títol original, idioma, any: Réquiem. Uma alucinaç­ão, portuguès,1991
Traductors: Carlos Gumpert i Xavier González Rovira 
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 135

L'autor, encarnat en un simple 'jo', comença un dia que el portarà a recórrer Lisboa un calorós diumenge de juliol. Sense saber massa bé com, abandona el seu tranquil descans per entrar en un espiral delirant sense destí clar, i s'anirà trobant amb un seguit de personatges pintorescos, tan presents com passats, tan reals com imaginaris, que voldran explicar-li, molt educadament, la seva història. Mantindrà interessants converses amb tots ells en especial sobre literatura i gastronomia i recordarà experiències passades arreu d'Europa.

El llibre comença bé, amb promesa d'un viatge al·lucinatori a través del temps, l'espai i els records, i amb tocs d'humor. Mica en mica les històries es succeeixen i perd força interès, però es deixa llegir. L'edició té la lletra molt grossa i el text està escrit tot seguit, sense espais ni separació en els diàlegs, que s'integren en el text, de manera que de vegades no saps qui parla.

És un llibre prescindible, per passar una estona i el salva que és curt. Sembla més un exercici de reflexió i d'introspecció de l'autor que no pas una història per entretenir, no sembla que vulgui atrapar tampoc, i no ho aconsegueix. En començar pensava que podria ser un autor a tenir en compte, té una obra extensa, però després ja no he pensat el mateix.

Puntuació: @@ (generoses)