Autor: Natsume Sōseki
Editorial, any: Impedimenta, 2008
Títol original, idioma, any: Botchan, japonès,1906
Traductor: José Pazó Espinosa
Gènere: Narrativa
Traductor: José Pazó Espinosa
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 209
Botxan és una manera japonesa d'anomenar un nen afectuosament i respectuosa davant d'altres membres de la seva família, però també té cert sentit d'immaduresa o de criatura mimada. Així anomena Kiyo, l'anciana serventa de la família, el protagonista de la nostra història, i li va com anell al dit. La Kiyo és l'única que sempre ha estat al costat del Botxan, mentre que els seus pares sempre van tenir preferència pel seu germà. Ja de gran, i amb la mare morta i els seu pare i germà fent la seva, Botxan no es pot permetre quedar-se la casa familiar i accepta una feina de professor de matemàtiques a Shikoku, la quarta illa de l'arxipèlag japonès, a uns 500 quilòmetres del seu Tòquio natal. Allà al Japó profund farà gala de la seva supèrbia i la seva immaduresa i es ficarà en més d'un embolic per culpa dels altres professors del centre, que en alguns casos es dedicaran a fer-li la vida impossible. Pobre Botxan!
Sōseki és el gran clàssic de la literatura japonesa contemporània. És un llibre curt i que passa molt bé, gran part es basa en les situacions que es trobarà un urbanita de Tòquio en un ambient rural, cosa que té certa gràcia. També es descriu bé el caràcter del protagonista, que s'escau molt bé al nom que li atribueixen. Destacaria que introdueix moltíssims conceptes de la cultura i la quotidianitat japoneses que he pogut entendre gràcies a les notes del traductor, m'ha semblat molt interessant. Cal tenir en compte que va ser escrit a principis del segle XX.
Es tracta d'un bon llibre, m'ha agradat llegir-lo, però trobo que va de més a menys. El principi em va fer riure per les irreverències del protagonista i la seva poca paciència, et venen ganes de llegir més. Però mica en mica la història va donant voltes a les mateixes coses i s'estanca una mica. Tot i així, és destacable i és probable que busqui alguna cosa més d'aquest autor. Es veu que és una de les referències de Murakami!
Puntuació: @@@
9 Comentaris
A mi també m'agrada llegir-me les referències que es fan d'altres autors.Ho trobo una manera sàvia de recomanar un llibre.El primer moment m'ha recordat en Botxan de Shin chan. M'he llegit poca cosa de literatura japonesa.M'ha agradat l'argument;crec que és una bona manera de començar.
ResponEliminaFa uns anys vaig llegir aquest llibre. El trobo molt recomanable i força divertit. A la contraportada del llibre s'assenyala que ha estat comparat amb "El guardià en el camp de sègol", del J.D. Salinger. Sí, potser sí que té uns cops irònics molt semblants.
ResponEliminaEn tot cas, em va divertir molt la seva lectura.
no tinc res a dir sobre aquest llibre, però portes 32 llibres aquest any?!!! Jo estava feliç amb els meus 14 i m'acabo de deprimir
ResponEliminaHehehe... ai, ai... El llibre no t'ha acabat de fer el pes, es nota... tot i així, li poses tres arrovetes que no estan gens malament i dius que li donaràs una altre oportunitat a l'autor perquè... perquè... és una de les referències d'en Murakami!! :-))
ResponEliminaNooooo, MIREIA, no porta 32 llibres (tot i que segur que s'apropa a la trentena) pensa que no tots els posts són llibres, també n'hi ha algun de comentaris generals d'algun tema o autor, com aquell de l'Agatha Christie ;-)
a mi m'agraden més els que van de menys a més, però si dius que és curt potser ho provaré.
ResponEliminaSembla interessant, el que m'agrada és el contrast entre ciutat/poble, i en aquest cas afegint l’al•licient de la cultura japonesa. El tindré en compte.
ResponEliminaM'agrada la literatura japonesa i aquest me l'apunto. Bona ressenya!
ResponEliminaGràcies a tots pels vostres comentaris. Contesto ara tot i que encara em queda una mica per fer la ressenya del següent llibre, que és força més llarg i complex.
ResponEliminaMaria, no és que tries llibre i autor perquè eren referència de Murakami, senzillament és un llibre que va tenir oportunitat de caure a les meves mans i no el vaig deixar escapar. Soseki és el clàssic més important de la literatura japonesa, i és normal que els autors posteriors el valorin, però res a veure amb Murakami.
Exorcista, no sé on li troben la comparació, però potser és que ja fa massa anys que vaig llegir Salinger. La veritat és que no em va impressionar massa, però és un clàssic. Aquest té trets divertits, m'encanta tot el que va ofenent al protagonista, però com deia, crec que va de més a menys, i la fórmula es va esgotant a mesura que avança el llibre.
Mireia, com ja t'explica l'Assumpta, que és la fan número 1 d'aquest blog, 32 són els posts que porto escrits, però 'només' 28 són ressenyes. Suposo que això no et consola...
Assumpta, el llibre està bé, i saps què, com que en realitat no té res a veure amb Murakami, jo te'l recomano. Intento sempre pensar en la persona i el llibre, i crec que encaixeu perfectament. Crec que t'agradaria, mira, em tiro a la piscina. No sé si com a mi la segona meitat se't faria una mica repetitiva i embolicada, però tot i així, penso que et deixaria bon gust de boca. Va, digues a ta germana que te l'aconsegueixi, i ja em diràs. Pensa que el següent et diré que no el llegeixis, no perquè no sigui apte, però és totalment prescindible.
Joma, dona, és clar! Sempre millor si va de menys a més, però això no es pot triar quan agafes un llibre!
Quadern, el que destaques és molt interessant, i la gràcia és que el protagonista és molt urbanita, però estem parlant de principis del segle XX, això encara li dóna una gràcia afegida.
Kweilan, gairebé em sorprèn que tu no l'hagis llegit, penso que et podria agradar.
Xexu, acabo de descobrir aquest bloc teu de llibres, he estat molt desconnectada i em trobo amb aquesta recomanació. Molt bo, però estic amb tu no sé on troben la comparació amb el Vigilant en el camp de sègol de Salinger (rellegeix-lo i segur que t'encanta). Au, t'aniré llegint
ResponElimina