Autor: Bernardo Atxaga
Editorial, any: Zeta bolsillo, 2005
Títol original, idioma, any: Obabakoak, basc, 1988
Traductor: Bernardo Atxaga
Gènere: Relats/Narrativa
Número de pàgines: 387Traductor: Bernardo Atxaga
Gènere: Relats/Narrativa
Obabakoak és un mosaic, un collage d'històries amb alguns punts en comú, especialment el poble inventat Obaba. La primera meitat del llibre ens presenta personatges i vivències relacionades amb aquest poblet i d'altres de similar, la vida de poble petit, les preocupacions de la gent, els caràcters típics. Tot molt rural i bucòlic. A la segona meitat s'inicia una història amb continuïtat, la dels llangardaixos d'Obaba, que són capaços d'entrar per les orelles dels nens, quedar-se allà, i fer-los tornar ximples. Aquesta història, narrada presumptament pel mateix autor, servirà de fil conductor i matriu per encabir-hi una pila de contes de temàtiques diverses, ambientats en tots els racons del món. Un recull de relats que s'entrecreuen en alguns punts.
La distribució d'històries i capítols no segueix un patró lògic, per això al principi costa una mica saber què estàs llegint. Un cop et situes, gaudeixes d'una lectura agradable i fluida, està molt ben escrit i les històries són imaginatives i originals, començant per la història conductora dels llangardaixos. Hi ha moltes picades d'ull a les tradicions i cultura basques, i reflexió sobre la literatura tant del País Basc com estrangera.
No sóc gaire de relats, però aquest recull, a cavall entre la narrativa i el llibre de contes, m'ha agradat força. Alguns són millors que altres, és clar, i també n'he trobat algun que m'interessava poc, però en general l'opinió és bona, és agradable de llegir. A més em fa gràcia que l'original sigui en basc, una llengua i una cultura que sempre m'han atret. Malauradament, aquest cop era impossible, ni que hagués volgut, llegir la versió original...
Puntuació: @@@
10 Comentaris
El vaig llegir fa un temps... no sé quant, 2,3,4 anys? També em va agradar força. M'ho vaig passar molt bé llegint-lo, tot i que ara mateix no el tinc pas massa present i no sabria dir-ne gran cosa. Aix! la memòria!
ResponEliminaQuan he llegit un llibre del qual no sabria massa què dir-ne a causa de la mala memòria, m'encanta llegir-ne una ressenya perquè així sempre hi trobes algun fil per estirar i es com si el retrobessis una mica. Gràcies!
Caram, una primera lectura de la teva ressenya m'ha fet pensar "quin llibre tan raru, no sé pas si m'agradaria...", ara bé, veig que la CARME també diu que en té un bon record... bé, més que "record, podríem dir una bona impressió hehehe
ResponEliminaM'heu deixat absolutament despistada entre tots dos :-)
Jo diria que raru no el vaig trobar, que no deixa de ser o bé una història on dins se n'hi enquibeixen unes quantes més... o bé un recull d'històries tan ben lligades que semblen una sola. Però la meva "impressió" és que es llegeix fàcil i agradablement. :)
ResponEliminaVaig descobrir Atxaga mitjançant aquest llibre. I va ser un gran descobriment.
ResponEliminaNo el coneixia,ni l'escriptor ni el llibre. Penso que pot ser una bona novel·la per aquest estiu. El buscaré.
ResponEliminaCaram, caram, caram... això cada vegada es posa més interessant. Cada vegada té més punts positius :-))
ResponEliminaAra fa temps que no en llegeixo cap de contes, l'hauré de posar a la llista.
ResponEliminaA mi em va agradar moltíssim quan el vaig llegir, ja fa anys.
ResponEliminaNo m'agraden massa els contes, però la teva ressenya m'ha convençut. El poso a la llista de pendents!
ResponEliminaNo tenia al cap aquest autor, i sembla que és més conegut del que pensava. De vegades baixo de l'hort, ja veig. Em va sorprendre per com estava escrit, però és cert que és una mica estrany. Gràcies a tots pels vostres comentaris.
ResponEliminaCarme, la impressió que deixa és bona, les històries són moltes i variades, a la ressenya se'm va passar dir una cosa que dius tu ara, que demostra que l'has llegit, històries dins d'històries, de vegades fins a un tercer nivell i tot. Això el fa una mica embolicat, estrany, però no difícil de llegir. És original, i en realitat la història conductora és de poca entitat, molt interessant, però no ocupa gran part del llibre, el que importa són els contes que van sorgint.
Assumpta, hauràs de disculpar que fem ballar el cap, però és que no és una obra fàcil de definir. Té un fil conductor, almenys a partir de la meitat del llibre, i aquest serveix per anar introduint històries i contes que no tenen res a veure, i que són d'allò més variats. Però està ben escrit, em sembla un autor interessant. Té moltes altres obres, caldrà estar al cas.
òscar, deu ser una bona obra per entrar al seu món, ja et diu que no és una lectura simple, però sí fàcil. De moment m'ha semblat bon escriptor.
Maria, una novel·la estranya, amb tot de contes incrustat. No sé si seria el que coneixem com un llibre d'estiu, no crec que doni el perfil, però bé, jo l'he llegit ara i no m'ha passat res.
Joma, a mi m'ha semblat un bon 'cuentista'.
Pilu, ja veus que jo vaig tard a descobrir-lo, sort que les obres són immortals.
Màgia, jo tampoc sóc de llegir contes, probablement per això no té més puntuació, però no està malament, almenys està ben escrit.