Autor: Ian McEwan
Editorial, any: labutxaca, 2010
Títol original, idioma, any: On Chesil beach, anglès,2005
Traductor: Albert Torrescasana
Gènere: Narrativa
Traductor: Albert Torrescasana
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 139
La història d'un polvo. L'Edward i la Florence s'acaben de casar. Són joves i benestants, i per fi estan units davant de Déu. S'enfronten a la seva nit de noces, en un hotel a la platja de Chesil, però els dos n'esperen coses diferents. Els dos són verges i han esperat a aquest moment. Ell ha esperat amb ànsia, te ganes de poder tocar finalment la seva estimada. Ella ho viu com a experiència nefasta, sense cap ganes, però un escull que cal passar per estar amb l'home que estima. Mentre arriba el moment clau, anirem coneixent el passat dels dos joves i els fets que els han portat fins aquell hotel, el vespre mateix de la seva unió, i ens endinsarem en la seva manera de pensar i en les parts més profundes dels seus éssers.
Tot i ser un llibre curt, la lletra és petita i el text molt dens i poc fluid de llegir. Al llarg dels cinc capítols que té l'acció passa molt lentament, mentre es fan continus salts al passat per explicar la història conjunta i individual dels protagonistes. Hi ha una bona part descriptiva al llibre i està força ben escrit, però no és un text que passi com si res i a estones el cap et marxa cap a altres llocs per explicacions poc interessants o poc relacionades amb els fets.
No és el tipus de llibre que solc llegir. M'interessa el fet que s'aprofundeixi tant en els personatges, però com a complement d'una bona història, i penso que aquesta no donava per tant. És clar que el que importa és com són ells i què fan, però no ha aconseguit que m'atrapi. Per altra banda, entenc que no és un mal llibre, estic segur que pot agradar a molta gent perquè està ben escrit i fins i tot pel que explica. No el considero un mal llibre, senzillament a mi no m'ha interessat.
NOTA: per si pot servir, alguns fets o detalls m'han remogut per dintre recordant-me experiències viscudes. Si ho ha aconseguit suposo que es pot considerar un punt a favor.
NOTA: per si pot servir, alguns fets o detalls m'han remogut per dintre recordant-me experiències viscudes. Si ho ha aconseguit suposo que es pot considerar un punt a favor.
Puntuació: @@
Recomanat per la Màgia, a qui encanta aquest autor.
11 Comentaris
Caram... m'ha sorprès l'argument. Quan vaig veure que el tenies a la barra lateral, vaig mirar de què anava i vaig trobar això de la parella que passa la seva primera nit junts... el que no m'esperava és aquesta frase que dius: "Ella ho viu com a experiència nefasta, sense cap ganes, però un escull que cal passar per estar amb l'home que estima"... doncs que trist, no?
ResponEliminaVull dir que em sembla molt maco que la parella, tots dos d'acord, decideixin esperar, però jo imaginava que un cop casats, tots dos estarien il·lusionats, feliços d'estar junts... però pel que veig no és així.
No crec pas que m'agradés, tant per tant prefereixo "El caso de los anónimos", que també té les seves històries d'amor, que també imagino ben castes fins al casament i, en tot cas, felices :-)
Així doncs, podria dir que vaig endivinar pronòstic? doncs no és que m'alegri massa, la veritat!
ResponEliminaAixò si, remoure coses per dins no té perquè ser dolent.
Bé,me l'apuntaré. Em sonava el seu nom,però no sabia de què...és l'escriptor d'Expiació(La pel·lícula d'aquella actriu tan primeta).M'han marxat els noms del cap.Em sap greu.
ResponEliminaNo em tira el McEwan, tot i que en el seu moment em vaig plantejar si la "història d'un clau" podria compensar els que no m'agrada d'ell.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaGràcies a tots. Suposo que aquest no és del tipus de novel·la que m'agrada llegir, o sí, no sé si ha estat més l'estil de l'autor o el que explica. Una combinació estranya.
ResponEliminaAssumpta, la infelicitat de la noia de la història només respon a temes sexuals. Ella l'estima i s'hi vol casar. Si arriben verges al matrimoni potser és més per l'aversió d'ella, que sempre ho ha refrenat, que no pas per conviccions. Segurament m'he perdut alguna cosa, però la seva repulsa al sexe em posava força nerviós, en tot cas pensava que hi havia d'haver motius clars, i no els vaig trobar.
Ostres, les històries d'amor de 'El caso de los anónimos' són tan castes que semblen escrites per nens de 10 anys! El tio descobreix que està enamorat de la xiqueta, i en aquell moment se'n va a demanar la seva mà, per favort! Sense haver-ho parlat amb ella!
rits, sí que vas encertar, ja m'ho pensava que no t'equivocaries. Que remogui coses pot no estar malament, però certes coses ja estan bé on estan, no cal que te les toquin.
Maria, no conec la pel·li, i no sé de quina actriu primeta em parles, hehehe. No sé, és el primer llibre d'ell que llegeixo, sense massa referències, i m'ha deixat una mica així. M'hauran de convèncer perquè torni a llegir alguna cosa d'ell.
SM, a tu et va agradar aquest? Doncs si per tu aquest és dels millors, no sé jo... encara que com que sovint no coincidim potser li hauria de donar una altra oportunitat, a veure si el que no t'agrada a tu, m'agrada a mi.
MBosch, el mateix em va passar a mi, de tant veure'l vaig pensar que n'havia de llegir alguna cosa, em van recomanar aquest, i mira, xep xep. Tu trigaràs molt temps a llegir qualsevol altra cosa! Més cançó de gel i foc, i a sobre en anglès... en tens per estona.
Nooooooooo... com dius que sense haver-ho parlat amb ellaaa?? Primer li demana a ella!! ai, ai, que t'hauré d'anar a buscar les pàgines i tot :-))
ResponEliminaPrimer li demana a ella i ella li diu que no, no recordo les paraules exactes però li diu quelcom semblant a que, en aquell moment ella està massa plena de ressentiment com per poder estimar... alguna cosa així... i ell li diu que no es donarà per vençut, però ella li diu que no.
Llavors és quan ell va a parlar amb el pare (bé, amb el padrastre) i li diu una cosa tipus "he demanat a la Megan que es casi amb mi i ella m'ha rebutjat, però crec que és el meu deure informar-lo que ho seguiré intentant"... més o menys... cosa que al padrastre li fa gràcia perquè és una forma de lliurar-se de la Megan.
Ai, ai... vols que et vagi a buscar les pàgines o ara ja ho recordes :-))
Pregunta: Aquest "per favorT", amb "t" final que has escrit és un error de mecanografia o és que a vegades ho dius així? És que m'ha fet gràcia perquè nosaltres a vegades ho diem així!! :-DD
ResponEliminaTens raó Assumpta, tens raó, passa així com dius, ho he recordat mentre ho explicaves. Em va sorprendre el fet, però ara sé el que em va sorprendre, el que passa és que he equivocat el fet. La sorpresa és que fins llavors semblava que ell la veia com una filleta desvalguda, i de sobte decideix que n'està enamorat, no ho han parlat mai, ni tant sols li a dit que li agrada, el primer que li diu al respecte és que es casi amb ell. A la primera conversa al respecte. Això em sembla fort, i em fa dir un 'alaaaaaaa'. No t'ho sembla a tu?
ResponEliminaNo ha estat un error, tot i que podria ser-ho ja que la t és al costat de la r, però de vegades també ho diem així, i fa gràcia escriure-ho. És com un 'per favor' ofès una mica més emfatitzat, no creus? És com posar-hi un signe d'exclamació més.
Molt bé ;-)) Si t'hi fixes, quan en Jerry li diu a la seva germana (la Joanna) que s'ha enamorat de la Megan ella respon que ja s'ho esperava... i és que, subtilment, es va veient que tota aquella indignació que ell sempre sent quan veu que la tracten com si fos tan poca cosa, que no la valoren, que no s'adonen que ja no és "una nena", és perquè ell ja veu "alguna cosa més" en ella... i és que se'n va enamorant, gairebé sense ser-ne conscient :-)
ResponEliminaJo ho vaig trobar bonic, però és que a mi m'encanten aquestes històries :-)
Si, sí, això de "per favort" és... no, jo no diria tant com "ofès", però sí molt emfatitzat :-))
ooh, em sap greu haver-ho endivinat.
ResponElimina