Autor: Noah Gordon
Editorial, any: Byblos, 2005
Títol original, idioma, any: The Jerusalem Diamond, anglès, 1979
Traductora: Elsa Mateo
Gènere: Ficció històrica
Número de pàgines: 441Traductora: Elsa Mateo
Gènere: Ficció històrica
El comerç del diamant està controlat per molt poca gent arreu del món, i entre aquests destaquen els comerciants jueus. Harry Hopeman forma part d'aquesta minoria gràcies a que pertany a una família amb llarga tradició de diamantistes. Harry rep l'encàrrec de recuperar al preu que sigui un diamant amb molta història darrere, que ha anat canviant de mans al llarg del temps, i que està vinculat a la seva família. Per això s'haurà de desplaçar de Nova York a Israel, on sembla que el seu actual posseïdor el vol vendre. La recerca del gran diamant daurat no serà senzilla, però en Harry trobarà altres motivacions per perllongar la seva estada a Terra Santa. Mentrestant, anirem coneixent la relació que van tenir els avantpassats del diamantista amb aquesta pedra tan especial i sabrem d'on li ve la gran destresa que té en l'art de tallar i polir diamants.
Venut com una novel·la d'intriga, l'acció principal del llibre s'emmarca en el present, però els salts al passat per explicar la història del diamant són freqüents. Malauradament, l'autor se'n va per les branques d'una manera fora de mida, dóna un excés d'informació de tots els personatges tant presents com passats, de manera que la seva vinculació amb el diamant és més tangencial que altra cosa, durant bona part del llibre no sembla tenir cap importància. És força dens, i a sobre té capítols sencers escrits en cursiva, de manera que t'acabes enfilant per les parets. Al seu favor, que està ben escrit, cosa que no és una sorpresa tractant-se de Noah Gordon, però el gènere de la història no s'acaba de definir, no és ni carn ni peix, o ho intenta ser tot i no arriba a ser res. I el que sí que és, és un compendi de usos i costums jueves, alguns encabits amb calçador.
No puc dir que no hagi gaudit d'algunes parts del llibre perquè estan ben escrites, però en general no m'ha fet el pes, i em sap greu. D'intriga, poca. De fets històrics destacables, pocs també. La història dels protagonistes, descafeïnada. I de costums jueves, per donar, vendre, regalar i quedar-ne fins el capdamunt. Poca substància per tenir 440. Aquest home té llibres millors, encara que començo a sospitar que viu de les rendes de 'El metge' i 'Xaman'.
Puntuació: @@ (generoses)
6 Comentaris
Em pensava que només escrivia sobre temes de medicina...m'ha sorprès. M'ha recordat una mica aquella pel·lícula dels diamants.OStres!Tinc una mala memòria,no me'n recordo del títol.
ResponEliminaPer cert he vist que t'has comprat el llibre de Terry Pratchett;l'altre dia el vaig veure i vaig pensar que qui no llegeix és perquè no vol amb aquests preus^-^.
I el diamant va ser usurpat durant l'ocupació nazi? s'han escrit tantes històries de l'expoli que van sofrir els jueus alemanys durant el nazisme, que no em sorprendria gens.
ResponEliminaNo m'agrada Noah Gordon, mira, un bitxo raro ja que no vaig poder amb el Médico.
Doncs no cal ni que ho intenti, perquè aquesta frase teva "No puc dir que no hagi gaudit d'algunes parts del llibre perquè estan ben escrites, però en general no m'ha fet el pes" és la que em va venir al pensament quan vaig acabar "L'últim jueu" (únic llibre de Gordon que he llegit) i si aquell tenia fama de ser bo i ja em va deixar "així, així", doncs aquest suposo que encara m'agradaria menys...
ResponEliminaI mira que em sap greu, eh? perquè la meva germana els té tots!! però no em va acabar de fer el pes... Trossos molt bons, això sí, escriu molt bé :-)... però al costat altres trossos que uffff cansen i potser és per aquesta sensació "d'excés d'informació", que també la vaig tenir jo.
Res, doncs deixem-ho còrrer.
ResponEliminaN'he llegit uns quants d'aquest autor: el médico i els seus derivats, el rabino, el último judio... i em van agradar força. L'últim: El celler, el vaig trobar fluixet.
ResponEliminaAquest doncs, segurament no el llegiré...
Gràcies a tots pels comentaris. Em sap greu maltractar així un autor com Noah Gordon, però quan el llibre no dóna per més, és que no dóna per més. És un autor que s'ha de llegir, però millor dedicar el temps a altres obres seves.
ResponEliminaMaria, només la saga de 'El metge' parla de medicina, i està molt i molt bé, tret del tercer, que és molt més fluixet. Els altres llebres parlen d'altres coses, però generalment els protagonistes són jueus, això sí que es manté. Amb Terry Pratchett no sabia per on començar, té moltíssims llibres d'aquesta saga! Quan vaig veure aquest i vaig intuir que era el primer, no me'n vaig saber estar, menys de dos euros! Val la pena. I si m'agrada sé que tinc feina per estona.
rits, el diamant de la història va canviant de mans en diferents èpoques, és més antic que això, però també es parla de l'època dels nazis. A mi 'El metge' em va encantar, considero que és un tros d'obra. Però ja se sap, cadascú té els seus gustos.
Assumpta, a mi 'L'últim jueu' em va agradar més que aquest, així que ja veus. Generalment aquest home explica la història d'algun jueu i tot el que li va passant, amb més o menys fortuna, però en aquest llibre sembla que hagi volgut explicar un munt de costums dels jueus d'Israel amb na història de fons poc cuidada, que podria haver estat bé, però que no té prou pes específic. Diguem que vol fer un llibre d'intriga però se'n va per les branques, així que és prescindible. Si el que a tu no et va agradar és l'excés d'informació em sembla que no t'agradaria cap altre dels que té, i això que alguns trobo que són molt bons. Llàstima, eh, perquè la teva germana te'ls podria anar passant!
Josep Lluís, serà per llibres per llegir! A per uns altres.
Joma, el teu comentari pot donar moltes pistes a qui vulgui llegir Noah Gordon. Hem llegit els mateixos justament, i he de dir que coincideixo totalment amb tu, els que et van agradar, a mi també, i 'El celler' el vaig trobar ben fluixet. Així que si coincidim en les apreciacions, més val que no llegeixis aquest que ara he ressenyat.