Autor: Fred Uhlman
Editorial, any: labutxaca, 2007
Títol original, idioma, any: Reunion, anglès, 1971
Traductora: Dolors Udina
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 109Traductora: Dolors Udina
Gènere: Narrativa
La Karl Alexander Gymnasium de Stuttgart és una escola on s'apleguen estudiants de bona casa. Hans Schwarz és l'únic de procedència jueva, tot i que la seva família està molt allunyada de la creença i encara menys de la pràctica d'aquesta religió, es consideren del tot alemanys. Amb 16 anys, Hans coneix el que esdevindrà el seu gran amic, Konradin von Hohenfels. Els dos joves compartiran interessos i secrets i passaran la major part del temps junts, fins que Hans s'adona de que Konradin no el posa mai en presència dels seus pares. El motiu, un odi malsà de la seva família envers els jueus. Les idees del nazisme comencen a estendre's per tota Alemanya, i el que fins ara no havia suposat cap problema, esdevé un martiri per en Hans. El pitjor de tot però, és que aquesta nova corrent de pensament el separa, irremeiablement, del seu amic de l'ànima.
Basat en la pròpia experiència, Fred Uhlman va retratar la vida de l'Alemanya pre-nazi i la irrupció de les idees xenòfobes des dels ulls d'un jove d'arrels jueves, amb totes les dificultats que això comportava. El fet de ser pràcticament autobiogràfic, fa que no sigui tan florit com El noi del pijama de ratlles, de temàtica semblant, però permet entrar molt més endins dels personatges i entendre molt millor la problemàtica, aquí no s'amaga res. El llibre és breu i fàcil de llegir, es narra més des del cor del protagonista que des de les desgràcies de l'època. Pocs fragments narren la cruesa d'algunes situacions.
Es tracta d'una bona lectura per a tots aquells que els agradi el que envolta a les grans guerres, un testimoni de primera mà que permet traslladar a avui el que es va viure en un moment molt concret de la història. Tot i no ser especialment del meu interès, reconec que és un molt bon document i no et deixa indiferent, malgrat no mostrar una crueltat exagerada, ni violència nazi. Són dos nois separats per unes idees. Això és el que es pot trobar. I és més del que sembla.
Puntuació: @@@ (i mitja)
13 Comentaris
Pinta bé. Tal i com l'has descrit m'ha recordat a "La lladre de llibres". L'ambientació és la mateixa, històricament parlant, però la història no se centra en els conflictes històrics, si no en la protagonista i les seves cabòries. A mi em va agradar molt, però ara no sé si te l'hauria de recomanar o no! ;) És que clar, amb això de recomenar llibres... s'ha d'anar amb compte, pel que sé! Hehehe!
ResponEliminaAquesta setmana vaig anar a la biblioteca per agafar la meva provisió de llibres i vaig agafar precisament aquest “amic retrobat”. El recordava d’algun blog, però no sabia ubicar-lo, ja que jo tinc una altra versió molt més antiga i la tapa no té res a veure amb la teva. I avui ja l’he trobat ;D
ResponEliminaTé una segona part “L’ànima valenta”.
Si aquest el puntues amb un 3,5 ja m’està bé, el llegiré. Hi ha un petit llibre “Adreça desconeguda” de Katherine Kressmann, escrit en forma de epistolar entre dos amics separats pel nazisme que es genial i cru alhora, també és molt curtet, igual igual t’agrada i tot.
El deixes molt bé, però he llegit tants llibres sobre aquest tema. De totes maneres, la puntuació que li poses fa que el tingui en compte per futures lectures, que ho sàpigues.
ResponEliminaPer cert últimament llegeixes a una velocitat de vèrtic, no?
Asco das enserio asco por dioh
EliminaFa temps que el vaig llegir, em va agradar molt tot i que el tema guerres no és pas el que m'atreu més. Com diu la Yáiza, com que se centra en els protagonistes més que en la guerra, ja em va bé.
ResponEliminaDe tota manera La lladre de llibres, molt més recent per a mi i per tant amb el record més viu em va encantar... (i no és un llibre per dones) ;)
Hola XeXu,
ResponEliminasempre sorprens, aquest llibre m'agrada força i és lectura obligatòria any sí any no per als meus alumnes de 3r d'ESO, sorprenentment, als nois i noies els encanta, els agrada molt. Aprofito aquest comentari per dir que els adolescents també saben veure la qualitat en un llibre quan la té, i de vegades ens entestem a fer-los llegir sucedanis de literatura que porten l'adjectiu "juvenil". Gràcies per la ressenya. Un bon llibre, sí senyor
Doncs no sé què dir... el tema de la guerra tampoc és dels meus preferits... però no dic pas que no, ho deixo en un "potser"...
ResponEliminaPer cert, la qüestió de la recomanació de llibres del teu altre post al Bona Nit crec que serà d'aquelles coses que passaran a la història de la catosfera :-)) "Ai, jo et recomanaria, però... no sé" :-DD
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaFa bona pinta.Em recorda a "El meu amic Frederic".Ara no recordo l'escriptor.
ResponEliminaMe l'apunto.
Gràcies amics per aquests comentaris. És una bona novel·la realista, explica les coses des d'un angle molt personal i això el fa atractiu. Tant és així, que sembla que no estigui escrit perquè ningú ho llegeixi, només pel propi autor. Això el fa molt interessant.
ResponEliminaYáiza, força gent parla bé de 'La lladre de llibres', i a mi no m'ha acabat d'atraure mai. Però el buscaré i miraré si l'argument em pot agradar, a veure si m'escau. Si gent amb gustos diferents en parla bé, és un bon senyal. Aquest està prou bé, es pot llegir i sent tan curt tampoc té temps de fer-se pesat. Gaire més llarg potser ho seria.
Quadern, sé prou bé que el llibre té una segona part, i molt aviat tu també sabràs que jo ho sé, hehehe. No és que sigui amant d'aquests temes, i si s'assembla a aquest, potser no li trobaré la gràcia. De totes maneres, és una opció per d'aquí un temps, quan ja no recordi massa aquest.
Jordi, a mi tampoc m'apassiona el tema, però l'angle des del que està fet és diferent, no parla de la guerra en sí, sinó de com es comença a formar el conflicte des dels ulls d'uns joves que fins llavors no havien tingut problemes al respecte. No és una mala opció, si no t'agrada, almenys és molt curt.
Sí, estic llegint molt aquest any, però crec que és una cosa excepcional. Tinc molt temps lliure i l'aprofito.
Carme, certament de la guerra no se'n parla, més aviat del preludi d'aquesta, de l'inici del conflicte, però des de l'òptica d'uns joves que no estan al cas de tot el que passa al seu país.
M'apuntaré aquest llibre, ja que el recomaneu. Almenys per mirar l'argument i veure si m'interessa. Però em promets que no és per dones, eh?
Carina, no recordo pas que el fessin llegir a l'institut, és una bona idea. Almenys a mi no me'l van fer llegir, que recordi. És evident que l'etiqueta aquesta de 'literatura juvenil' és gairebé despectiva. Els joves tenen una edat curta, però de curts no en tenen res, i tampoc no se'ls ha de prendre el pèl, que com dius tu, també saben distingir entre les bones obres i les dolentes.
Assumpta, com van dient per aquí, no parla massa de la guerra. De fet, més de la meitat del llibre ni menciona cap problema, però mica en mica vas veient que la relació entre els dos amics es torna insostenible per les seves diferents procedències. És interessant per l'òptica que adopta.
El post no crec que passi a la història de res, però que me'l tirareu en cara molts cops, d'això n'estic segur!
MBosch, sí, a mi m'agrada trobar ressenyes de llibres que ja he llegit perquè llavors m'interessa més l'opinió de l'altre, així puc comparar. Potser no és una història nova, però és una introspecció tan gran que penso que el fa diferent. Bé, de testimonis d'aquests en deu haver molts, però com que tampoc no solc estar interessat en les novel·les realistes, no els conec.
Ja m'ho anireu refregant això de l'altre post, ja...
Maria, no conec el llibre que dius. No està malament, si t'agraden aquests temes, és un bon llibre, i explicat des d'una perspectiva curiosa.
El vaig llegir fa molts anys, sempre que el recomano l'encerto.
ResponEliminaSegur que m'agradaria. Per a mi, els anys 30 i 40, són els mes apassionants (en tots els sentits) del segle XX. Però potser he llegit ja massa sobre això. No ho sé, de totes maneres me'l apunto. Gràcies.
ResponEliminaUi són lectures d'adolescència que recordo amb un regust amarg pel contingut però dolç perquè em van agradar molt. Em fa il·lusió que encara se'n parli.
ResponElimina