Autor: Henning Mankell
Editorial, any: Tusquets, 2008
Títol original, idioma, any: Hundarna i Riga, suec, 1992
Traductors: Dea M. Mansten i Amanda Monjonell
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 329Traductors: Dea M. Mansten i Amanda Monjonell
Gènere: Novel·la negra
Prop de la costa sueca, un vaixell de pesca ocupat per contrabandistes ensopega amb una estranya barca vermella sense cap nom indicatiu. A bord, dos cadàvers molt ben vestits i en posició estranya. Per no ficar-se en merders, la remolquen més a prop de la costa i se'n desentenen. Un cop redescoberta l'embarcació, i amb la seguretat de que van ser assassinats, el cas passa a mans de l'inspector Wallander, de la comissaria d'Ystad. Al seu equip i a ell els serà difícil trobar pistes per descobrir d'on surt tan estrafolària troballa, però amb ajuda d'alguns experts determinaran que ve de Letònia. Per ajudar en la investigació rebran la visita del major Liepa, de la policia de Riga. Wallander i Liepa tracen una bona relació, per això resultarà un cop ben fort quan, un cop el major ha retornat a casa, Wallander s'assabenta que l'han assassinat. Això farà que el policia suec es desplaci a Riga per ajudar, però allà descobrirà que el cas que tenia entre mans té arrels molt més profundes del que pensava. I no serà l'únic que descobrirà...
Segona entrega de la nissaga Wallander. Bona novel·la negra que retira cap el gènere d'intriga. La primera meitat del llibre és bàsicament d'investigació policial, que ja és el que toca. Després es converteix en una novel·la d'acció i intriga per terres letones, amb altres elements que no desvetllarem. Està ben escrit per ser d'aquests gèneres, però crec que el ritme decau una mica a la segona part. El pensament que he tingut és que potser era una història massa ambiciosa per ser tot just el segon llibre de la saga. Això sí, Wallander es segueix mostrant tan refotudament humà com a la primera entrega.
És del tipus de llibre que no pots dir que és molt bo o molt dolent; és un més. Trobo que aquesta saga Wallander és ideal per anar-ne llegint un de tant en tant, l'autor sap crear un bon clima de misteri i incertesa que atrau, però potser tots seguits es farien pesats. De moment seguiré, mica en mica, a veure si llegeixo els 9. Aquest comença molt bé, la història promet molt i encurioseix. Però mica en mica es fa un pelet pesat, canvia radicalment de terç. Potser és que em resulta molt difícil imaginar una història que passa a Letònia, un racó de món amb nom de marca de llet!
Puntuació: @@ (i mitja)
12 Comentaris
Una altra novel·la negra. He dit algun cop que no n'he llegit MAI CAP? Estic esperant que em facis alguna recomanació, per inexperts en la matèria. Com ho veus? Alguna idea? Va, que encara que no t'agradés prou Olor de Colònia puc intentar seguir fent cas als teus consells... =P
ResponEliminaXeXu, coincideixo amb tu, és entretingut i està ben escrit, probablement no passarà a la història de la literatura, però llegir Mankel sempre és distret i sorprenent. S'han de dosificar com tu dius, si no en pots acabar tip. Bona nit!
ResponEliminaUhmmm... no sé pas què pensar-ne... aquests suecs normalment són bastant bèsties... :-)
ResponEliminaDefinitivament no tenim els mateixos gustos...
ResponEliminaLa portada esgarrifa una mica...
ResponEliminaEn aquests moments estic llegint "El Tallafocs", de'n Mankell. El primer que llegeixo de la saga Wallander. Tot i que vaig per poc més de la meitat, de moment coincideixo amb la teva opinió.
ResponEliminaFa molt que el vaig llegir i no puc entrar massa en detall, però recordo ser un dels primers de la saga que vaig llegir i he llegit tots els seguents, o sigui, que em devia agradar!; el que si es clar es que no tots tenen el mateix nivell, però en general els dono per bons
ResponEliminaVeig que pel que fa a novel·la negra els suecs són unes màquines, no?
ResponEliminaMankell és un autor que té força bona premsa, almenys amb aquesta saga. Penso que és bo dintre del gènere i que val la pena anar-lo llegint. Tot just és el segon d'ell que llegeixo. A veure què. Gràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminaYáiza, no haver llegit cap novel·la negra no és cap crim! Hahaha, quin acudit més bo, ains. És difícil recomanar alguna cosa per introduir-se al gènere, però trobo que aquesta saga de Mankell podria estar bé. Podries llegir el primer i veure què et sembla. Si no t'agrada, no cal passar a paraules majors.
Carina, tornem a estar d'acord, no et preocupa? A veure si al final Paul Auster serà l'excepció que confirma la regla?
Assumpta, em sembla que són més bèsties les sueques. Aquest trobo que no és massa sàdic, almenys de moment
Maria, i això què vol dir? Una mica més d'info, dona. Ni el deixo bé ni malament, però suposo que a tu et va encantar. Pensa que llegeixo aquests llibres perquè la Kweilan i tu hi vau insistir.
Joma, la portada impressiona, però després no surten gossos per enlloc...
Captaire, per un cop, vaig decidir llegir-los per ordre. És la sort de començar autors que et recomanen i no coneixies. No hi fa massa, la veritat, però en Wallander té una història, és clar.
Martí, penso que no són obres boníssimes, pel meu gust, però que són força enganxoses, i que fan bo de llegir de tant en tant. Per això jo també els aniré llegint mica en mica. Tret que me'n cansi abans, és clar.
Jordi, a mi em cansen els suecs moderns, però aquest ja fa anys que corre i escriu novel·la negra de veritat, no aquesta mena de derivat que fan ara (novel·la rosa amb un mort, que li dic jo). Diguem que és suec només perquè va néixer allà.
Quina gràcia de comentari... no pel teu acudit (dolent), eh! Per això de que si no m'agraden aquests, no cal passar a paraules majors... Però aviam, el primer cop es diu? Perquè sincerament, jo, un llibre amb aquest títol (Los perros de Riga) no me'l compraria mai!
ResponEliminaMe'l vaig llegir anys enrere, però tinc pendent de tornar-ho a fer ja que després vaig viatjar a Letònia i ara tinc la curiositat per com descriu la ciutat.
ResponEliminaSalut!
Mankell m'agrada molt amb wallander. Els altres que ha escrit sense aquest protagonista... no tenen el mateix caliu.
ResponElimina