Autor: Jordi Puntí
Editorial, any: labutxaca, 2011 (editat per primer cop el 2010)
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 448
Premis: Octavi Pellissa 2003, Llibreter 2010, XI Amat-Piniella, Lletra d'Or 2011 i Premi de la Crítica 2011.

Quatre germans, fills de quatre mares diferents, però amb un pare comú. Un català, un francès, un anglès i un alemany, i no és cap acudit. Són el club dels cristòfols, el seu pare es va entestar amb que tots es diguessin igual, però adaptant el nom en funció del país on van néixer. Ara, en Gabriel Delacruz, camioner d'una empresa de mudances internacionals de professió, ha desaparegut. Les seves mares i ells fa molt temps que li havien perdut la pista, però la investigació policial de la desaparició i possible mort els ha reunit. Cap d'ells no sabia res de l'existència dels altres, però ara faran un front comú per investigar on és el seu pare. Pel camí, recuperaran les seves pròpies històries i les posaran en comú. L'objectiu és seguir els passos d'en Gabriel, reconstruir la seva vida per encaixar totes les peces del trencaclosques, que no són poques. Els testimonis de tots els que van tenir relació amb ell i tot el que podran descobrir els ensenyarà que el seu pare va viure una vida sorprenent. De passada, també coneixerem una mica la realitat de finals dels anys 60 a diferents llocs d'Europa.

Història delirant i estrambòtica però que enganxa des del principi. L'argument encurioseix, és molt original, i el plantejament també ho és. El llibre està escrit en primera persona del plural, els quatre cristòfols parlen com un sol ésser, tret de quan expliquen la seva pròpia versió dels fets. Cal dir que és un llibre força llarg i dens, té molta lletra i s'hi expliquen moltíssimes coses, però en cap moment es fa pesat perquè en vols més i més. M'ha agradat l'estil de l'autor, força desenfadat, i detalls com fer parlar cada personatge en el seu idioma, però en petites dosis, és clar. L'he trobat molt ben escrit.

M'ha semblat un llibre molt sorprenent i imaginatiu. No és tan fàcil trobar històries fresques i amb aquest punt de surrealisme, però alhora tan descriptives d'una realitat probable, encara que pràcticament impossible. M'ha enganxat molt, i això que se'n va força per les branques amb les vides de personatges tangencials, però tot i així, no n'eliminaria ni una pàgina. Un bon llibre, i un autor que miraré de seguir de prop. Força recomanable, la veritat.

Puntuació: @@@@