Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: Empúries, 2011
Títol original, idioma, any: 1Q84 (ichi-kyû-hachi-yon) / A novel. Book 3, japonès, 2010
Traductor: Jordi Mas López
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 444Traductor: Jordi Mas López
Gènere: Narrativa
Recapitulem una mica. L'Aomame busca en Tengo desesperadament, sap que és la seva única opció d'escapar del món on es troba. En Tengo també la busca, però està encara més perdut i desorientat. Ella decideix esperar-lo en un lloc on creu que ell ha de tornar. Ell se'n va a tenir cura del seu pare moribund perquè creu que allà trobarà pistes sobre el seu passat i sobre l'Aomame. Mentrestant, el grup Sakigake els segueix la pista mitjançant un tercer personatge en discòrdia, un estrany individu anomenat Ushikawa, amb força olfacte per resoldre misteris. Entre tots es busquen, qui es trobarà primer? Què passa amb la Fukaeri? I en Tamaru? I en Komatsu? I la gent petita? I què redimonis té a veure el llibre Crisàlide d'aire amb el món on es troben? No, és que no en puc parlar més, perquè si no explicaria massa coses, però s'embolica, s'embolica...
Tercera i última part de la trilogia 1Q84 en la que es resoldran tots els misteris... mentida, naturalment, Murakami sempre deixa més coses a l'aire de les que t'explica. El format del llibre és igual que en els dos anteriors, capítols més o menys llargs protagonitzats per un dels personatges, de manera seqüencial. Aquest cop, les alternances són de tres en tres, Tengo, Aomame i Ushikawa. Quan s'acaba un, vols més d'aquell personatge, però quan entres en el següent, necessites saber més d'aquest, i així anar fent, sempre quedant-te amb les ganes de més i veient com s'entortolliguen les històries perquè tot vagi cobrant un sentit. Estil totalment Murakami, pausat, estàtic, repetitiu... però totalment addictiu, sense que sàpigues per què. L'he llegit molt ràpid per ser jo, i per la quantitat de lletra que té.
Lectura obligatòria per aquella gent a qui agradi Murakami (la trilogia sencera), no us decebrà. A qui no li agradi, que se n'oblidi per sempre més, no ho proveu. Ah, i prohibit iniciar-se en l'autor amb aquest llibre. Molt taxatiu, però és pel vostre bé. Què dir, per mi tot el llibre és una meravella. Vull saber més, necessito saber més, i aquest senyor sempre em deixa amb ganes. No continuarà, però podria. Per mi, 1Q84 és una obra mestra.
Puntuació: @@@@@
20 Comentaris
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUau! En parles tan bé que no sembles tu! Evidentment que llegiré la trilogia, però pas a pas... potser abans n'agafo encara algun altre dels antics. Ara, aquests entren a la llista de Nadal!
ResponEliminaApa, quines ganes me'n fas venir ... i encara no el tinc. Me'l compraré a la primera llibreria que trepitgi, això segur! aix... quins nervis! :)
ResponEliminaSóc dels que no els agrada l'autor (Tokio Blues el vaig trobar avorrit i depriment) i, per tant, et faré cas: me n'oblido de totes totes!
ResponEliminaAu, salut!
A mi tampoc m'agrada, MAURICI, gens ni mica, però som minoria... Ara bé, una minoria selecta, eh? ;-)
ResponEliminaOstres, una obra mestra! Així doncs, lectura obligatòria com dius. Tinc el primer, ara només em falta adquirir el segon.
ResponEliminaAh! Ja he resolt el misteri! Ja sé amb quin estaves d'en Murakami!
i quan l'anomenes ho fas en japonés? hehehehe, és que m'ha fet gràcia que posis el títol en japonés (en escriptura aràbica, és clar).
ResponEliminamillor no dic res.... algun dia, algun dia.....
- hehehe, plas, plas, plas (no t'hi cabia una altra @?) ;)
ResponEliminaA mi tampoc em crida gaire l'atenció...:P
ResponEliminaNo se si va ser aquí que ja vaig dir que ni recordo el temps que estic en llista d'espera a la Biblio pels dos primers llibres... això deu voler dir que val la pena.
ResponEliminaDoncs al final suposo que també els hauré de comprar...
El temor d'un home savi... el tinc encarregat. Això és el que passa quan vius al cul del món, que no vaig massa sovint a la civilització i apa a esperar que m'arribi...
ResponEliminaAixò si, segur que quan caigui a les meves mans passarà al davant de la pila que tinc fent cua.
Amb els dos primers ja em vaig tenir prou. Trobo que aquest autor, que m'ha fet xalar, i molt, amb altres llibres, té molta barra a 1Q84 allargant fins al paroxisme una novel·la que amb la quarta part de les pàgines ja faria el fet (o serveix de molt conèixer al detall diferents receptes culinàries, o els trajectes dels trens japonesos?).
ResponEliminaNo em llegiré pas aquesta continuació, però espero que la gaudiu els qui us atreviu, i espero també que el Murakami ens torni a brindar bones obres en breu.
Apassionats i detractors, era d’esperar. Murakami ja ho té això, o et deleixes per llegir els seus llibres, o els defuges un cop rere un altre. El que m’ha sorprès és trobar gent que és amant de la seva literatura però que no li ha agradat aquest llibre. Que fantàstic que hi hagi sempre gustos per tot. Gràcies a tothom pels vostres comentaris.
ResponEliminaMBosch, me me les vaig veure negres per fer el resum de l’argument, com que és continuació, no sabia què podia dir i què no per no explicar massa coses del primer. Crec que me’n vaig sortir prou bé, però de totes maneres fas bé de no llegir-ho, espero que quan llegeixis tot el llibre sencer t’encanti. I recorda que la integritat de les teves cames depèn de que la teva ressenya de ‘El temor d’un home savi’ no em reveli res important. Pensa que l’acabaràs abans que jo el comenci, així que compte.
Yáiza, caram, no sé com prendre’m això de que parlant-ne tan bé no semblo jo! Bé, si que sé com prendre-m’ho... ja tens raó. Però sí, m’ha agradat molt. I espero que a tu també t’agradi quan et sentis preparada per llegir-lo.
Carme, això és culpa de la Climent i en Mompó, que acaparen les teves lectures (com fa en Macip amb mi!). Corre cap a la llibreria!
Maurici, justament, és depriment. Això a alguns ens agrada, i a d’altres no, és normal. Si ‘Tòquio Blues’ no et va agradar, no cal que n’agafis cap altre d’ell.
Assumpta, no és que sigueu minoria, hi ha de tot. El que passa és que als que no us agrada passeu, i els que en som fans sempre en parlem meravelles. T’asseguro que aquest no és apte per tu...
Jordi, és una obra mestra i de lectura obligatòria si t’agrada Murakami, no tinc al cap si has llegit altres coses d’ell. Si no ho has fet, et recomano que comencis per algun llibre més light, aquest és molt bèstia com a presa de contacte.
rits, això és el que posa al llibre mateix, eh, no m’invento res. Com a títol original posa això. Jo li dic u-cu-vuitanta-quatre.
Carina, perquè vaig fer la classificació només fins a cinc, que si no...
Maria, doncs ja veurem la següent ressenya.
Joma, o mira que te’ls deixi algú! Si vius lluny del món i et costa comprar llibres, et recomano que els compris per internet, és fantàstic! Ho he descobert recentment, de fet, aquest és el primer llibre que compro per aquesta via. Amazon, FNAC, la Casa del Llibre... tots te’ls envien a casa molt ràpidament. I sense càrrec si fas un mínim de despesa. Mira-t’ho, és molt pràctic. Ah, i ja veus que ‘El temor...’ caurà aviat, aviat, el tinc aquí al costat...
Senyor gerent, m’ha sorprès aquesta opinió perquè penso que aquest llibre és totalment de l’estil de Murakami, i que si t’agraden els anteriors, aquest t’agradarà segur. Penso que això de repetir-se, allargar les situacions, és molt seu. Potser sí que es podria escurçar una mica, hi estic d’acord. En aquest sentit, si penses això de les dues primeres parts, aquesta tercera t’agradaria menys encara, encertes si no la llegeixes. M’agrada que hi hagi gent que no sigui de tot o res, amb aquest autor és estrany. A veure amb què ens sorprendrà amb les noves entregues, ja en tinc ganes.
Vaig trobar un comentari d'un que es "carrega" Murakami que em va fer pensar tu :-)
ResponEliminaNo el reprodueixo perquè les meves cames perillarien hehehe... a més, té un vocabulari una mica groller que tampoc m'agrada, però el fons del que diu em va fer molta gràcia... és un article que posa les característiques de "tota" obra de Murakami :-D
Ja el tinc, XeXu! De seguida que acabi el que estic llegit m'hi poso!
ResponEliminaEra el que volia llegir: si deixava amb ganes de més. :)
ResponEliminaA mi em va agradar moltíssim. A més a més, estic d'acord amb tu. Acabes el tercer llibre i tens més dubtes que abans. Això Murakami ho fa molt bé. Si decidís fer una quarta part, no passaria res. Aquest escriptor m'encanta. Vaig començar amb 'After dark', vaig seguir amb 'Tòquio blues' --un dels meus preferits de tot el què he llegit--, 'Despietat país de les meravelles i la fi del mon' i ara els tres de '1Q84'. Dels que em falten, me'n recomanes algun en concret? Merci, Xexu. Una abraçada.
ResponEliminaEi, Xexu. Gràcies per contestar tan ràpid. Torno encantat. Feia temps que et veia per la xarxa i, per una cosa o altre, mai havia comentat res. Tens una pila de blocs. A mi, a més del cinema, m'encanta llegir. Aniré mirant les teves propostes. ;p
ResponEliminaHe acabat els dos primers llibres i m'han quedat moltes ganes de continuar. He sentit molts comentaris en contra d'aquesta tercera part, però llegint la teva ressenya ja me n'han entrat moltes ganes.
ResponEliminaLlegit! I altre cop d'acord amb les 5@. He gaudit molt de la lectura i de fet he tingut la sensació que PER FI el Murakami escriu un final com déu mana (o com a mi m'agraden, com a mínim...).
ResponElimina