Autor: Richard Bach
Editorial, any: Punt de lectura, 2002
Títol original, idioma, any: Jonathan Livingston Seagull, anglès,1970
Traductor: ?
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 127

La màxima de les gavines és trobar menjar amb el mínim esforç i perdurar tant temps com sigui possible. Però això no serveix per en Joan Salvador Gavina, ell adora volar i vol aprendre a fer-ho, pel plaer de la velocitat, per sentir la llibertat, no només com a eina per aconseguir el menjar. La seva determinació li costa la desaprovació de la Bandada, tot i aconseguir fites que cap gavina coneguda ha assolit, serà repudiat i fet fora. Trist i solitari, emprèn un camí per seguir els seus desitjos, i per sorpresa seva descobrirà que no està sol, altres gavines han anat més enllà, tan enllà fins on vol arribar ell, fins i tot encara més lluny. 

La imatge del post no es correspon amb la portada del llibre que he llegit, no he pogut trobar la de l'edició que tinc. Es tracta d'un llibre molt curt ja que intercala moltíssimes pàgines amb imatges de gavines, i a més la lletra és immensa. Explica les vivències d'una gavina que descobreix què és la llibertat i en definitiva, que per aconseguir alguna cosa només ho has de voler. Vist amb ulls humans podríem dir que el llibre retira a autoajuda, sense arribar a ser-ho, se suposa que hem d'aprendre alguna cosa dels ensenyaments de la gavina.

Personalment m'ha deixat una mica indiferent, no li he acabat de trobar la gràcia. És maco i sensat, explica valors positius, però no me les acabo de creure aquestes coses. L'he trobat repetitiu i avorridot. L'avantatge és que es llegeix d'una tirada, almenys no inverteix massa temps en mirar de menjar-te el cap. Esperava alguna altra cosa per ser que és un llibre tan popular. Dec ser jo que sóc un insensible?

Puntuació: @ (i mitja)