Autor: Terry Pratchett
Editorial, any: Debols!llo, 2011
Títol original, idioma, any: The Light Fantastic, anglès, 1986
Traductora: Cristina Macía
Gènere: Humor
Número de pàgines: 277Traductora: Cristina Macía
Gènere: Humor
Com tantes altres vegades, el fracassat mag Rincewind és a punt de morir, però aquest cop la seva desaparició faria també que l'encanteri que porta al cap es perdés, i això no ho poden permetre els altres set encanteris que formen part de l'Octà, el llibre de màgia més poderós de tots. Per evitar-ho prenen la determinació de refer tota la realitat coneguda, una cosa senzilleta. Mentrestant, els mags més importants reben la notícia de mans de la mateixa Mort que el Disc del món s'encamina cap a una col·lisió fatal contra una estrella vermella gegant. L'única manera d'evitar-ho és pronunciar els vuit encanteris consecutivament, però és clar, un d'ells està guardat al cap del pitjor alumne de la Universitat Invisible, i cap d'ells no sap on para en Rincewind. La seva recerca, no del tot benintencionada, dona lloc a l'inici d'aquesta aventura que viurà el bruixot en companyia dels seus inseparables companys de camí.
Segona entrega de la nissaga de 'Mundodisco'. Aquest cop no trobem històries separades, sinó una de sola amb un argument prou elaborat, per bé que formalment el llibre es basa en el mateix humor irònic i trapella, en les situacions absurdes i delirants per parodiar les novel·les fantàstiques. No hi ha capítols, com a molt separa escenes, tot i que hi ha constants salts de personatges i escenaris. La lectura és fluïda i fàcil, no m'ha costat tant de seguir com 'El color de la magia'.
Aquest em sembla un bon exemple per demostrar que la lectura depèn molt de l'estat d'ànim i de la predisposició amb la que agafes un llibre. Puc dir que n'he gaudit força més que de l'altre que vaig llegir de l'autor, tot i que no deixa d'utilitzar fórmules molt similars. M'ha fet riure en situacions concretes i malgrat tota la trama es descriu de manera absurda, he trobat que darrere hi ha un argument acceptable, un objectiu. Aquest segon llibre és la porta a que continuï llegint aquest autor, això sí, deixant un temps prudencial entre llibre i llibre.
Puntuació: @@@
11 Comentaris
Mmmm... segueixo pensant que aquesta saga no seria "sant de la meva devoció". De moment, he d'intentar acabar el llibre de la Riera. Què pesat!!! (que ningú em mati...)
ResponEliminaEn principi no crec que el llegeixi però el fullejaré a la llibreria. Bona ressenya!
ResponEliminaNomés dir que que els llibres de Pratchett milloren i mooolt amb els anys! (d'escriptura vull dir), el tercer que va escriure ritos iguales es fluix, però desprès ve Mort que es fantàstic i apartir d'aquí la cosa va pujant fins arribar a tocs sublims. Altament recomendable el 13é Dioses Menores absolutament independent de la resta.
ResponEliminaNo n'havia escoltat encara a parlar d'aquest llibre:)
ResponEliminaNo el coneixia, però pel que dius segurament el provaré, m'interessa aquesta mirada de l'autor cap a les novel·les fantàstiques i si té sentit de l'humor encara millor. Bona ressenya, com sempre
ResponEliminaara que ja t'has llegit els primers, et recomano que continuiis amb la saga de la Guardia, tot i que el primer es el més fluix de llarg.
ResponEliminaAi, m'agrada aquesta ressenya!! :-))
ResponEliminaJo tinc el primer hehehe... aquell que vaig demanar per l'aniversari perquè tenia un preu absolutament irresistible i que el tinc ja posat al prestatge de pendents per anar alternant amb els de qui tu ja saps :-) per tant, veure que el segon t'ha agradat, em fa venir més ganes de llegir el primer i, no sé per què, tinc la sensació que m'ha d'agradar :-))
No n'he llegit cap d'ell o sia que puc opinar poca cosa. El tema sembla interessant però no és que m'atrapi gaire.
ResponEliminaBrutal magnífic, increible
ResponEliminaRes o gairebé res de nou respecte a l'anterior ressenya de l'autor. Els seus fans diuen que millora al llarg de les obres, i a jutjar entre els dos que he llegit, de moment hi estic d'acord. Veurem quan hi torni. Gràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminaYáiza, no sé, amb aquestes coses mai se sap, no és un llibre per assegurar que no agradarà algú, però segurament el trobaries ximple. I què la Riera, ja li has donat el passaport?
Kweilan, sincerament, no t'hi veig. Jo de tu no li prestaria massa atenció.
Miquel, benvingut al Llibres, i punt! Tinc el tercer i el quart a casa, i no em fa massa gràcia pensar que el següent el trobaré pitjor, però de moment miraré d'anar en ordre. Però encara falta molt perquè pugui arribar al 13è!
Artdeescriure, benvinguda tu també al blog. L'autor és molt conegut, però no es pot dir que tingui títols d'aquells que tothom té al cap.
Carina, aquest autor escriu bàsicament novel·les fantàstiques, amb màgia, personatges estranys, guerrers ferotges i totes aquestes coses, però des d'un punt de vista humorístic, més aviat és una paròdia. Però aquest que he ressenyat té un argument prou aconseguit, trobo. També s'agraeix, perquè si només descriu ximpleries...
Pons, t'hauria de fer cas ja que tens un profund coneixement de la seva obra, però saps què passa? Que a casa en tinc quatre més de seguits perquè me'ls van donar, així que de moment aniré fent d'aquí. Algun dia arribarà, si segueix agradant-me.
Assumpta, ja sé que tens el primer pendent, penso que aquest segon millora una mica, però pot ser per temes diversos, perquè m'he acostumat a l'estil, perquè l'he agafat sabent ja què hi trobaria, perquè estava més de bones, o senzillament perquè és més bo. Almenys són distrets i de tant en tant et fan riure, que ja està bé.
Maria, a tu tampoc t'hi faig, crec. No crec que t'agradessin aquests llibres, encara que mai se sap.
Wizard, quin entusiasme! Vaja, els fans de Prattchet ho sou molt, eh! Benvingut a aquest blog!
els fans d'en pratchett som una plaga, aixeques una pedra i te'n surten per tot arreu ^^
ResponElimina