Avui és el segon aniversari del Llibres, i punt!, dos anys fent ressenyes de tot allò que llegeixo. Mai abans m'havia passat pel cap tenir un blog temàtic d'aquesta mena, però quan de sobte me'n van venir ganes, vaig tirar endavant la idea de seguida i no puc estar més content d'aquella decisió. Gaudeixo moltíssim d'aquest espai que em permet deixar escrites les meves impressions sobre un llibre, i per si no fos poc, poder-les comentar amb altres afamats lectors.
Des de bon principi aquest blog ha estat motiu de satisfacció per mi. Tenir-lo m'ha fet augmentar també el ritme de lectures, és una pressió positiva més per tal de no deixar anar mai el llibre. A més, ara sé que, des de fa dos anys, la lectura d'una obra no acaba quan giro l'última pàgina, acaba quan està enllestida la ressenya i comentada amb tots vosaltres.
Per celebrar aquest segon aniversari, m'ha semblat un bon moment per donar una aparença més moderna al blog, sense els defectes de la plantilla antiga. També m'he fet un propòsit, i això que no me'n faig mai, però he decidit que al llarg d'aquest tercer any llegiré algun llibre en anglès, almenys un! Sóc mandrós en aquest aspecte, però em convé i espero complir el propòsit.
Finalment, no puc acabar aquest post sense donar les gràcies a tots aquells de vosaltres que passeu molt o poc per aquí i contribuïu amb els vostres comentaris a completar el que es diu de cada llibre. Molt especialment vull agrair als més fidels que, tant si us interessa el llibre ressenyat com si no, sempre deixeu la vostra aportació. Gràcies de tot cor. I un desig per tots: molt bones lectures!
31 Comentaris
Moltes felicitats!!!
ResponEliminaEncara que els nostres gustos no coincideixin massa sempre és interessant descobrir llibres i autors, bona feina. La façana és veu més clara i moderna, crec que és un encert. :D
Moltes felicitats, tant pels dos anyets com per la nova aparença! Gràcies a aquest blog he descobert algun autor que desconeixia. Així que res, tu, moltes gràcies i endavant!
ResponEliminaMoltíssimes felicitats XeXu! Jo vaig descobrir aquest racó, sorprenentment, força després d'iniciar-me en el món dels blogs. No hi comento massa ja que molt sovint no tinc cap referència dels llibres que cites. Ara, quan d'algun en puc dir alguna cosa no me n'he pogut estar!
ResponEliminaPer molts anys, per molts posts i per molts llibres!
Dos anys, ja? Uf! si em sembla que faci 4 dies...
ResponEliminaHa estat una bona idea per un gran lector com tu, crec que era gairebé una necessitat... per nosaltres lectors, un descobriment i una mirada diferent sobre els llibres.
Em sorprèn molt, no només amb tu, sinó amb tothom, com els gustos i les afinitats ens troben i coincideixen tant en uns punts i divergeixen tant en uns altres.
Jo no comento massa sovint en aquest blog, perquè molts cops crec que no tinc res a dir, però sempre controlo de quin llibre parles, això sí!
Per molts anys, i seguirem per aquí llegint-te. La plantilla nova t'ha quedat molt maca!
Dos anys, ja? Com passa el temps!
ResponEliminaNo coincidim gaire en els gustos però m'agraden les teves ressenyes i espero que en puguis fer moltíssimes més.
Moltes felicitats per l'aniversari de llibres!
Motles felicitats! Jo m´ho passo molt bé llegint les teves crítiques (sobretot quan no em critiques a mi!) :)
ResponEliminaOooooooh!!! Està maquíssim!! :-)) M'agrada molt com t'ha quedat el nou disseny!
ResponEliminaJa saps que aquest és un blog que m'agrada molt visitar... i... ja té dos anys? Mare meva! Com creixen les criatures, eh? :-))
MOLTES FELICITATS I ENDAVANT!!
Moltes felicitats per l'aniversari.
ResponEliminaNo hi acostumo a comentar gaire perquè coincidim poc en les lectures però el "Llibres, i punt" s'ha convertit en una referència entre els blogs que parlen de llibres.
Moltes felicitats!!!
ResponEliminaNo fa gaire que m'he ficat en el món blogaire i el teu bloc és dels que segueixo fidelment. Crec que, efectivament, t'has de sentir molt satisfet del que has fet fins ara.
Salutacions!!!
FELICITAAAATS!
ResponEliminaT'ha quedat de primera la nova imatge del bloc.
Això de llegir un llibre en anglès és una bona idea, m'has fet agafar ganes de fer-ho, encara que amb el meu nivell d'anglès... només puc llegir llibres destinats a l'ESO i poca cosa més, sinó em passo el temps buscant paraules al diccionari.
Carai, carai! Doncs per molts anys, eh! =) Va passar força temps des que vaig descobrir el Bona Nit fins que vaig començar a fer cas al Llibres. Em penso que dels primers cops que hi vaig entrar va ser mentre feies un descans del BN... ell descansava, però tu no, i el Llibres tampoc! I d'uns mesos ençà, he descobert que de tant en tant fas recomanacions molt bones (per a mi), així que ja no me'n perdo ni una. Tens molta traça a fer ressenyes, sempre la mateixa estructura i el mateix tipus d'informació, de més objectiu a menys subjectiu, i clar i concís. No fa mandra llegir-les i a mi em resulten molt útils. Ja m'agradaria a mi saber-ne! Però suposo que la pràctica també hi ajuda, i tu has practicat molt al llarg d'aquests dos anys, oi? Quantes en tens? (mmm... 109 posts amb aquest, doncs almenys 100 ressenyes, no? Uau!)
ResponEliminaComparteixo amb la Carme la idea que és curiós veure com estic molt d'acord amb tu en algunes bones lectures o autors, i en canvi discrepem moltíssim en altres autors o gèneres. Suposo que deu passar amb tothom, no? Per ho he observat força, amb el Llibres!
Doncs res, jo també aplaudeixo el canvi de plantilla i d'aparença. No és que l'antiga no m'agradés, diria que sí que m'agradava! Però de tant en tant està bé fer canvis, no? I aquesta que tens ara és prou bonica! M'agrada la imatge de la capçalera... concorda molt amb el títol. Llibres, i punt! ;)
Abraçades i per molts anys més, altre cop!
Dos anys,ja? Ostres com passa el temps.
ResponEliminaÉs un d'aquells blogs que no et perds mai quan s'actualitza. M'agrada la teva nova aparença. Quin món que es perd el que no llegeix...
Per molts anys, Xexu! Aquests dos anys han estat ben profitosos!
ResponEliminaQue no pari la lectura ni les teves ressenyes!
Una abraçada lectora,
SU
Moltes felicitats Xexu, jo l'he descobert no fa pas massa, ara m'hi passejaré força sovint, llegir és un dels meus vicis
ResponEliminaMoltes felicitats, dons!
ResponEliminaXexu, moltes felicitats pels dos anys i pel nou disseny! A seguir amb nova empenta.
ResponEliminaFelicitats! has pensat a ressenyar llibres que ja t'has llegit fa més de 2 anys?
ResponEliminaVeig que arribo en un moment. Felicitats! Fa una estoneta que bloquejo i a TOTS els blocs que he entrat havies passat tu abans. :) Per cert, espero amb ganes la tercera part de la trilogia de 'Kvothe'. Em té meravellat. Saps quan surt, potser? Una abraçada, XEXU. I a pel tercer any!
ResponEliminaMoltíssimes felicitats! Tot i que no t'he seguit des del principi, ara el teu blog és un espai indispensable per opinar i conèixer noves lectures. Felicitats també pel disseny, i per a molts anys més!
ResponEliminaMoltíssimes felicitats!
ResponEliminaOhh a mi m'agradava més l'altra plantilla... és que sempre et porto la contrària en tot ja ho saps jajaja.
Continuarem llegint-te 2 anys més i el que faci falta :)
365 contes
Terra de llibres
No hi passo gaire per aqui ho reconec....i no pas per que no ho trobi engrescador...falta de temps per acudir a tots els blocs...vinc a felicitar-te!
ResponEliminaAmb retard, xò... mooooltes felicitats!!!!
ResponEliminaÉs una gran sort per a tots que volguéssis compartir aquesta afició teva amb tots nosaltres.
Sovint no compartim gustos, xò el curiós és que cada any acabem llegint un parell de títols iguals. Ben curiós.
Els canvis de la plantilla oloren a fusta i a llibre antic! mola!
Moltes felicitats Xexu! Fa bastants dies que no entro massa pels blogs, però els teus són els que més segueixo i m'interessen. Encara que, com ja ens hem comentat mútuament moltes vegades, els nostres gustos són bastant diferents. Endavant!
ResponEliminaMoltes gràcies a tots per passar i felicitar-me, estic molt content de veure que passeu una bona estona en aquest blog compartint una de les meves passions que és la lectura. Poder-ne parlar aquí a la xarxa és un gran goig, espero continuar-ho fent molt temps amb la vostra companyia.
ResponEliminaQuadern, a hores d’ara jo també la veia una mica carca l’aparença, un canvi sempre està bé. No coincidir amb els gustos no vol dir que no puguem agafar idees els uns dels altres.
Maurici, gràcies a tu per passar i deixar sempre opinions ben formades. Me n’alegro de descobrir-te algunes lectures noves, a mi m’encanta fer-ho en altres blogs de ressenyes.
Porquet, recordo quan vas saber de l’existència d’aquest blog, et vas sobresaltar i tot com si t’ho hagués estat amagant! Hehehe. Un blog de ressenyes no és per tenir un munt de comentaris ni per dir sempre la teva, però sempre són molt benvinguts, perquè quan comentem és que tenim coses a dir del llibre, i poder parlar de llibres és una delícia.
Carme, a mi també em sembla que fa quatre dies, però mira! Com li deia a en Porquet, un blog així no és per comentar-hi sempre, per això agraïa als irreductibles la moral que tenen de deixar sempre comentari sigui quin sigui el llibre de la ressenya. Però tots sou molt benvinguts, m’encanta que passeu per aquí quan us vingui de gust. Tu i jo no sempre compartim gustos, però en canvi convergim en un punt crucial com és Murakami. Per què uns sí i altres no? Qui sap. No som unidimensionals. Pensa com si tinguéssim una llarga llista de gustos predefinits, n’existeixen 500 dels quals cadascú en pot triar 100. Doncs és lògic que dues persones triïn alguns en comú, i en canvi en tenen molts de diferents. El patró de cadascú és diferent, però coincident en alguns punts. Com ho veus?
Myself, jo també espero seguir ressenyant per molt temps, que m’ho passo molt bé fent-ho i comentant la jugada. Me n’alegro de que t’agradin les ressenyes, malgrat no coincidir massa en gustos.
Macip, més et val que Hipnofòbia estigui bé, perquè si no ja saps el què t’espera.
Assumpta, em sembla que mereixes el títol de seguidora número 1 d’aquest blog, l’entusiasme que sempre has demostrat, la teva moral per no deixar cap post per comentar, i que em facis cas amb les recomanacions m’emociona molt. Moltes gràcies per ser-hi sempre. A més sabia que t’agradava la plantilla antiga, tot i que ja em començava a semblar una mica carca, mentre la canviava pensava que potser a tu et sabria greu i tot, així que m’alegro molt de que t’agradi la nova també!
Mac, tinc la impressió que gairebé us disculpeu per no passar massa per aquí, però és normal en un blog amb aquesta temàtica. Jo agraeixo molt totes les visites i sempre sou molt benvinguts. No coincidirem sovint, però quan passa, m’encanta que alguns traieu el cap per aquí també.
Botika, estic content pel blog, però és una satisfacció personal perquè ho passo molt bé fent-lo. Si a sobre agrada a algú altre, encara millor! Jo també faig un cop d’ull a les teves lectures, però gairebé mai sé què dir, de moment no coincidim massa en gustos!
Jomateixa, ja veurem si me’n surto jo amb el propòsit, si acabo avorrit per haver de carregar el diccionari també em sembla que m’ho pensaré dos cops! Però bé, hauria de poder... almenys en algun època hagués pogut segur...
Yáiza, tu també ets de les fidels del blog i no falles mai. Me n’alegro d’encertar-te les recomanacions, m’agrada fer-les de manera individual i no a la babalà, així que espero seguir amb la ratxa i no recomanar-te cap patata bullida, que si no veig que perdré una comentarista! Vaig tenir clar des del principi com volia fer les ressenyes, però només és la meva manera. Intento que no siguin pesades de llegir i donar la informació més bàsica del llibre, de vegades penso que hi aprofundeixo poc, però bé, és millor llegir un llibre que et crida l’atenció que que te l’expliquin de principi a fi, trobo. No us sembla que per repetir tant l’estructura les ressenyes són avorrides? A mi m’agraden així, però tinc la impressió de fer sempre el mateix, i això tampoc no està bé, no?
ResponEliminaEncara no he arribat a les 100 ressenyes, però serà aviat. És qüestió de posar-s’hi, no de saber-ne o no. Si t’ho proposes segur que te’n surts la mar de bé.
Respecte al que comenta la Carme, li he explicat una teoria a la seva resposta, et convido a llegir-la i a veure si penses com jo.
Me n’alegro de que t’agradi la nova aparença del blog, la plantilla base és la mateixa que la teva, així que compartim gustos estètics, és la que més m’agrada de les que hi ha disponibles. He mantingut els colors que ja tenia, aproximadament, que els trobo escaients per temàtiques literàries.
Maria, me n’alegro de ser un blog de capçalera per alguns de vosaltres, tu també ets de les que no faltes gairebé mai. Dos anyets fent ressenyes i més malalt que mai pels llibres. Però com hi pot haver gent que no llegeixi?
SU, no pararà, que no ens faltin mai llibres per llegir! M’encanta compartir aquest sentiment amb tots vosaltres.
Marta, encantat de tenir-te per aquí sempre que vulguis, tant de bo puguis trobar bones idees de lectura en aquest lloc, i compartir les teves.
Gràcies Pilu.
Gràcies Sam, aquí seguint, a veure què llegim.
Pons, doncs no. Penso que el ritme de lectura i de publicació de ressenyes ja és prou alt, si vull fer una ressenya d’un llibre ja llegit, l’hauré de tornar a llegir abans.
Jordicine, ja ho sé, sóc un pesat, estic a tot arreu! Així enganyo a gent que ve a veure ‘qui és aquest tio’! Gràcies per passar i per felicitar-me. No solc llegir blogs en castellà i per això em perdo referències com tu, sé que fas una molt bona feina. Tant de bo sabés quan surt la tercera part del llibre, tinc moltes ganes de que em caigui a les mans! No crec que sigui abans d’un any, potser en anglès abans. Si en sé alguna cosa ja t’ho vindré a dir.
Màgia, a mi m’encanten les teves ressenyes, expliques els llibres de meravella. Pot ser que de vegades no coincidim en gustos, algun cop t’he fet cas i a mi no m’ha acabat d’arribar, però això no té res a veure en reconèixer la bona feina que fas.
Bajo, hi ha d’haver gustos per tot. A mi també m’agradava, però ja semblava caducada! Un rentat de cara sempre va bé.
Elfreelang, me n’alegro de que passis avui, gràcies per la felicitació.
rits, la sort és que molts hagueu volgut acompanyar-me en aquesta aventura que m’agrada tant. Parlar de llibres amb tanta gent és fantàstic. De vegades tant és els gustos, almenys agafem bones idees, i sempre acabem coincidint amb uns autors o altres, no es pot estar en desacord amb tot, sempre hi ha punts de trobada.
Josep Lluís, gràcies per passar a felicitar-me, especialment t’ho dic perquè ja sé que estàs fora dels blogs de fa una temporada. Encara que no compartim gustos, sí que compartim la passió per la lectura, i això de vegades és més important. A seguir llegint, i a estar tan bé com es pugui.
La plantilla antiga m'agradava moltíssim... però aquesta també és molt maca! :-))
ResponEliminaA més, tot i que ho havia de saber, en el moment de llegir-ho em va semblar que dos anys era moltíssim!! Em va fer gràcia :-)
Saps què vaig fer? :-) Jo vaig amb el Chrome i aquest navegador, quan engego, m'ofereix unes "miniatures" dels blogs que més visito per si vull entrar directament per allí. Entre aquestes miniatures (que són vuit) hi ha el Bona nit i el Llibres i punt!... Doncs, quan vaig veure que havies canviat la plantilla, vaig mirar i a la miniatura encara sortia la plantilla antiga, la vaig retallar amb la fantàstica eina retalladora de Windows i me la vaig guardar (petitona, clar, és una miniatura!) com un record ;-))
Moltes, moltes felicitats! M'agrada seguir-te perquè sempre són llibres atractius que com tu dius dels meus, alguns potser no els llegiria, però sempre fas que m'interessi pel que escrius i com ho escrius. Bones lectures i bones ressenyes!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEm sembla de conya que només llegeixis blocs en català, XEXU. Jo llegeixo i comento els que m'agraden, independentment de la llengua. Per sort, a Catalunya les parlem molt bé les dues! A banda del de la Bargalloneta, el d'en Ricard i el del Crític (i perdó si me'n deixo algun) blocs de cinema, en català, bons, no en conec molts. Si m'en recomanes algun, de conya! Jo escric en castellà perquè tinc molt bones relacions amb un munt de bloggers espanyols i sud-americans. Més d'un cop, he pensat en fer el "canvi", però mai acabo de fer-lo. Per cert, has vist la sentència del Constitucional? Això acabarà malament. Salut, Xexu. Una abraçada.
ResponEliminaAssumpta, aquesta plantilla cada cop m'agrada més, la trobo molt més fresca i ben acabada que l'altra, que era una d'aquelles que trobes per Internet, no de les que ofereix blogger, i això porta problemes. Que maco això que vas fer! Saps que jo no guardo cap imatge de les aparences que han tingut els meus blogs? El Llibres encara, perquè la que tens tu és la primera que va tenir, però el Bona Nit ha tingut ja quatre o cinc plantilles diferents. D'acord que totes són semblants, però algunes tenien molta feina darrere i mai no he pensat a guardar-les. Sort que tu ho fas per mi, potser algun dia et demanaré aquesta imatge!
ResponEliminaKweilan, per sort, tots tenim els nostres gustos, algunes lectures les compartirem i d'altres no, però sempre està bé saber què explica la gent que saps que estima els llibres, la manera de parlar-ne és molt reveladora. Per cert, m'acaba de caure a les mans un llibre que si no recordo malament tu vas ressenyar, d'això em sonava, així que aviat podrem comparar!
MBosch, tu ets un lector consumat i entenc que algunes coses de les que parlo a l'altre blog et són una mica igual, però els llibres no entenen tant d'edats o de preocupacions, i és una cosa que podem compartir. Me n'alegro que t'agradi passar per aquí, agafar idees, i aportar-ne també, és clar. Pobreta Carme Riera, poc m'ho pensava que alguns de vosaltres declararíeu que li fèieu creu i ratlla... és una mica pesadeta la dona, però s'hi esforça!
Jordicine, saps el problema? Que una de les coses que he sacrificat amb el temps és el cinema. Quan era més jove m'agradava molt i estava molt al cas, de fet encara tinc una mica de bagatge d'altres temps, però en algun moment determinat de la meva història, el cinema va esdevenir un gran buit que encara perdura. He posat l'èmfasi de la meva vida en altres coses que absorbeixen tot el meu temps, i em sap una mica de greu, però no es pot arribar a tot. De tal manera que no conec blogs de cinema en català, ni bons ni dolents. Bé, menteixo, estic al cas de moltíssims blogs ja que sóc un dels administradors de c@ts, però no en sóc seguidor, perquè no podria aportar res a aquests blogs, tot em vindria de nou. Però tu no només parles de cinema, així ho creia, però veig que ets un apassionat dels llibres, i aquí sí que ens podríem trobar, perquè de moment ja hem vist que coincidim en alguns autors, i m'agrada molt quan compartim informació. Jo t'animaria a escriure en català, és clar que sí (la meva mania de viure en català totalment no té límits...), perquè sé del cert que el teu és un bon blog, i seria un dels millors en català segur. Ja sé que no se't pot demanar, que tens els teus motius i ben forts que són, però no t'ho dic per mi, és clar, només t'ho dic pel català mateix. Si no ens esforcem nosaltres a fer-ne ús i defensar-lo, com tu mateix indiques amb això del Constitucional, no ho farà ningú. Motiu de més per mantenir-se ferm i demostrar que volem la nostra llengua, i volem el dret de viure plenament en català, tot i que tenim la sort de saber dues llengües de sèrie. Precisament per això, hauríem de tenir el dret a fer servir una, l'altra o les dues a conveniència. La meva opció ja l'he triat i sóc molt conscient que em tanco moltes portes i em perdo moltes coses, però sóc capricorn, que vols, i com a tal molt tossut.
Jo sóc geminis i, lògicament, tinc sempre els bessons barallats entre ells, i no és broma. Jo sóc d'aquells que pensen... si dubto, doncs existeixo! M'ho pensaré. M'agrada quen tinguis les idees així de clares. L'únic que em fa dubtar és que jo visc cent per cent en català. Els meus pares ho són, la meva dona també, el meu fill, la majoria d'amics, treballo a TV3, tot el dia parlo i escric en català, llegeixo en català (tot i que si l'autor és castellà prefereixo atacarlo en la seva llengua). Ja m'agradaria poder-ho fer en anglès, francès o italià, pero encara tinc limitacions. El blog es l'únic lligam que tinc amb el castellà. També penso en allò de no perdre'l. I això que aquí, suposadament, l'ataquem a tota hora. Quina barra! Però vaja que reflexions com la teva, serioses i coherents, fan que el meu bessó poruc s'ho pensi. Per cert, a Twitter també sóc cent per cent català. Aquí no hi ha volta de full. Una abraçada, XEXU. :)
Elimina