Autor: David Vann
Editorial, any: labutxaca, 2012
Títol original, idioma, any: Sukkwan Island, anglès, 2008
Traductor: Francesc Rovira
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 169Traductor: Francesc Rovira
Gènere: Narrativa
Premis: Llibreter 2011
Llegit en: Català
Després del seu segon divorci, en Jim compra una illeta a l'arxipèlag sud d'Alaska i pretén anar-hi a viure almenys un any en una cabanya equipada, subsistint del medi. No se n'hi va sol, s'emporta en Roy, fill del seu primer matrimoni, amb el que espera estretir llaços perduts. El nen, de només 13 anys, no sap què hi pinta allà i només pensa en tornar, pràcticament l'han obligat a deixar la seva vida enrere i per si no fos poc, el seu pare no sembla massa equilibrat, hi posa més voluntat que coneixements per poder sobreviure, i alguna cosa no va bé en el seu cap. Mica en mica, a força de moltes nits lacrimògenes, anirem descobrint què va anar malament en els dos matrimonis del pare i què els ha portat a l'illa. No queda massa clar qui és més criatura dels dos, però el que sí que es farà palès és qui és el més valent.
El llibre té dues parts, està escrit en tercera persona, però la primera és des de la perspectiva del nen, i la segona passa al pare, encara que l'acció és lineal. A banda d'això, no té separacions i la narració és molt descriptiva i una mica angoixant. Hi ha diàlegs, però passa totalment de signes de puntuació, res de guions. No és una obra càndida ni bucòlica, sembla que es tracta de l'home contra la natura, però acaba sent l'home contra ell mateix. És cruel i molt dur, tant pel que passa com per les reflexions dels protagonistes, l'autor no estalvia cap detall, cap ni un.
M'ha resultat difícil, bàsicament per dues coses. Durant moltes estones se m'ha fet pesat, tot i que s'ha de reconèixer que està ben escrit. L'altra, perquè com deia, és terriblement dur, penso que no m'arronso davant de massa cosa, però potser per ser una història petita es fa més creïble i, per tant, molt més dura. Es converteix en una espiral en la que ningú voldria trobar-se. Potser és una gran obra, cala fins els ossos, però sens dubte, no és per a tots els públics. Em costa recomanar-la, és un llibre que està ben fet, però que desitjaries que no ho estigués tant.
Puntuació: @@
Aquesta és la ressenya número 100 del Llibres, i punt!!
16 Comentaris
Jo volia començar per aquesta i al final ara estic llegint la segona del l’autor “Desolacions”, hi ha una mica del que expliques, en certa manera també és dura –encara que sembla que no tant- , de moment, però ,a mi m’està agradant.
ResponEliminaFelicitats per la ressenya 100!!!
Uo! Però, però, però... 100 ressenyes? Mare meva, quina animalada! Els llibreters et deuen estimar taaant... ;)
ResponEliminaMmmm... pel que expliques d'aquest llibre... no sé. Suposo que l'hauria d'agafar amb temps i en un bon moment de la vida. Si no, puc acabar plorant desconsoladament pels racons, que sóc més figa tova, jo! ;)
En primer lloc, felicitats per les 100 ressenyes!
ResponEliminaI, pel que expliques del llibre en qüestió, no em motiva gaire, francament. Jo ara estic rellegint (cosa que feia segles que no feia) la segona novel·la d'Eduardo Mendoza, la de la Cripta embrujada, que és totalment esbojarrada i també molt divertida.
Per cert, no tens cap ressenya del gran Mendoza? Oooooohhh...
Au, siau!
Doncs res, aquest segur que no és pels meus gustos...
ResponEliminaEnhorabona per les 100 ressenyes!! :-))
A mi em va impressionar molt. Felicitats per 100 fantastiques ressenyes!
ResponEliminaMeeeeec!! Doncs ja no el tindré en compte! El llibre, vull dir. Les cent ressenyes no! Enhorabona, tros de lector empedreït!
ResponEliminaFelicitats Xexu, per aquestes 100 ressenyes sempre tan creatives i personals. Enhorabona!
ResponEliminaEm sembla que no està fet per mi.
ResponEliminaFelicitats pels teus 100.^-^
A mi em va agradar molt, és un molt bon llibre, descriu perfectament lers misèries i les pors de les persones, felicitats! 100 ressenyes!
ResponEliminaCom? No pot ser!!!! No tocava aquesta ressenya! aquest no estava al punt de mira i havia desaparegut un altre!!!!! no pot ser! estic indignada!!!! hehehe
ResponEliminaFelicitats per les 100 ressenyes! No havia sentit mai parlar d'aquest llibre, i no ve massa de gust amb el que dius.
Felicitats per les 100 ressenyes! Llàstima però que aquesta recomanació no em cridi gaire, ara per ara busco llibres amb signes de puntuació i no tant difícils de llegir del que dius. Si més no, me l'apunto per més endavant, potser. Ens llegim!
ResponEliminaves a saber com acabes amb un llibre així a les mans...
ResponEliminaEstem davant d'un llibre que sap greu no recomanar perquè és molt intens i profund, està ben fet, però com comentava cal tenir un bon fetge per llegir-lo, el que a alguns impressiona positivament a altres els impressionarà pel cantó negatiu. Personalment l'he trobat una mica bèstia. Gràcies a tots pels comentaris. Ah, i també per les felicitacions, un plaer compartir-les amb vosaltres.
ResponEliminaQuadern, suposo que no tots els escriptors són per tots els ulls, i aquests, tot i reconèixer que ho fa bé, potser no està fet per mi. Tampoc el descarto, però encara que t'agradi aquest segon, no asseguro que me'l llegeixi.
Yáiza, sí que m'estimen els llibreters... Amb aquest llibre es pot acabar plorant i coses pitjors, així que no te'l recomano massa. És dur i impactant.
Maurici, per la teva tranquil·litat, dir que he llegit Mendoza, però em temo que no m'entusiasma tant com a tu. Els que he llegit han estat abans de tenir aquest blog. El darrer que vaig llegir, 'El asombroso viaje de Pomponio Flato' no em va agradar massa. Només em fa gracieta aquest home, no el tinc com tan gran.
Assumpta, sé que generalment em fas cas, cosa que agraeixo per la confiança. Aquest cop fes-me'n més que mai. NO, repeteixo, NO llegeixis aquest llibre.
Kweilan, recordo que en vas parlar, això em va animar a triar-lo. Una altra cosa no sé, però que impressiona, això està clar. Però potser no ens va impressionar pels mateixos motius.
Sr. Banyeres, no sabria dir si t'agradaria, és força dur. Encantat de tornar-te a tenir per aquí, en al teva absència et vas perdre la ressenya que vaig fer de 'La hija del apocalipsis', recomanat per tu!
Policarp, gràcies company.
Maria, en tot cas, després d'un Moccia, ni ho provis!
Marta, estic d'acord, ho descriu molt bé, potser massa bé pel meu gust i tot, i per això no m'ha acabat d'entrar. Se't pot regirar l'estómac i tot.
rits, no siguis impacient, no pretendràs que alguns llibres me'ls llegeixi en dos dies, oi? Alguns em donen temps de llegir-ne un parell entre mig i tot. Però tot arriba. Així que recita un mantra, ooooommmm! Hehehe. Ja vindrà! Pel que fa a aquest, jo de tu passaria. És durillo.
Màgia, m'ha sobtat això que dius de que busques llibres amb signes de puntuació, hehehe. Si és requisit indispensable, no se'n parli més.
Pons, doncs pensant que m'agradarà molt, ja que n'he sentit parlar força bé i ha guanyat premis i tot.
XeXu felicitats per les cent ressenyes, en primer lloc, i en segon, aquest llibre és la meva propera ressenya al bloc. Per a mi l'obra és brutal (en el sentit ampli) a mi em va encantar, no sé per què però aquestes històries m'enxampen, se m'enduen lentament, de vegades crec que sóc una mica massoca perquè m'agrada patir (quan llegeixo, vull dir). Boníssim Vann, ara, estic amb Caribou Island i si Sukkwan Island és com un cop de puny a la boca de l'estómac no et vull dir com és aquesta, però segur que tu no hi tornes, no XeXu? Salut
ResponEliminaHahahahahaha NO el llegiré!! :-))
ResponEliminaEnhorabona pel bloc i les 100 ressenyes!
ResponElimina