Autor: Torcuato Luca de Tena
Editorial, any: booket, 2005 (publicat per primer cop al 1979)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 436
Llegit en: Espanyol

El manicomi de La Fuentecilla rep l'ingrés d'una pacient molt especial que desconcertarà tot el cos mèdic. L'Alicia Almenara, Gould de soltera, és una dona jove i atractiva, aparentment intel·ligent i molt centrada, però ha estat ingressada pel seu marit amb el diagnòstic de paranoia. En realitat, Alicia és una detectiu que ha organitzat la seva entrada al manicomi per investigar un crim per encàrrec d'un amic de la família, i es fa passar per malalta a ulls de tothom. O és que en realitat està malalta i han fet que es cregui aquesta història per tancar-la fàcilment? Aquesta és una incògnita que generarà controvèrsia entre els metges, i un bon munt de picabaralles d'Alicia amb el director del centre, Samuel Alvar, que la creu boja i perillosa, però són cada cop menys els que pensen com ell. Estigui boja o no, la senyora d'Almenara és un os dur de rossegar!

Aquest llibre és un retrat força fidedigne de la vida dins un centre de salut mental dels de tota la vida, es diu que el seu autor va passar una temporada en un centre d'aquests per poder documentar-se. Paral·lelament a la història principal d'Alicia Gould, ens explica multitud de casos d'altres pacients del centre que molts cops fan esfereir. No deixa de ser una història molt humana que ens acosta a una realitat que difícilment podem imaginar. Es llegeix a ritme àgil i atrapa. A més, sap mantenir la intriga fins el final, amb girs sobtats que ens fan canviar d'opinió constantment. És llarg i el fet que aprofundeixi en la història clínica d'altres pacients pot fer-lo pesat si no hi estàs interessat, però a mi no m'ho ha semblat. Un punt que el complica una mica és que està escrit amb un espanyol molt castís, propi de l'època, però allunyat de la parla d'avui.

N'havia sentit a parlar bé i m'havia passat a prop alguns cops, però quan ha caigut a les meves mans no he desaprofitat l'ocasió, i estic content d'haver-ho fet. A grans trets m'ha semblat un bon llibre, molt interessant tenint en compte que hi ha molta psiquiatria en el text, però això a mi m'està bé. La majoria d'històries generen empatia, però també n'hi ha que esgarrifen força, s'ha de tenir una mica d'estómac. Tret d'això, molt recomanable, respon a la fama que té.

Puntuació: @@@@