Autor: Albert Sánchez Piñol
Editorial, any: La Campana, 2009 (publicada el 2000)
Gènere: Divulgació
Número de pàgines: 248Llegit en: Català
L'Àfrica post-colonial és un forat negre de la història per la majoria de nosaltres. Després que Europa es retirés i s'atorgués la independència a les colònies, van sorgir una sèrie de personatges que es van erigir en reis, emperadors, presidents... en definitiva, en dictadors de les noves nacions africanes. En aquesta obra divulgativa de l'antropòleg i novel·lista Albert Sánchez Piñol coneixem vuit d'aquests dictadors, com ara Haile Selassie o Mobutu Sese Seko, i com molt bé defineix el títol, serem partícips de les seves pallassades i les seves monstruositats. Amb les seves accions van acabar de carregar-se uns països ja tocats per les invasions europees. Aglutinar la majoria de la riquesa del país, atribuir-se tots els títols imaginables, controlar tot el poder, manipular la premsa, mantenir i fecundar una infinitat de dones, posar normes a tort i a dret... Amb un estil molt propi de l'autor, i com si fos fruit de la seva desbordant imaginació, descobrim un cop més que cap ment humana pot inventar uns relats com els que proporciona la realitat. Podem pensar que l'Àfrica negra és un món molt allunyat del nostre, però si llegim entre línies potser trobarem més semblances de les que pensem. Per no dir que aquests monstres tenien el consentiment i el suport dels dignataris europeus i dels Estats Units, entre d'altres. No en va, els models a seguir pels vuit escollits eren noms com Hitler, Franco, Napoleó, de Gaulle...
Aquest no és un llibre per recomanar, la seva temàtica dubto que interessi a massa gent. Però quan un llibre et cau a les mans (regal de Sant Jordi), i a més és d'un autor de solvència contrastada, s'ha de llegir. Estic content d'haver-ho fet, de tant en tant va molt bé obrir els ulls a unes realitats que desconeixem completament, també per adonar-se que si en algunes parts del món van maldades, no tot és culpa de les seves gents. No és una novel·la i ens trobem davant de molta informació de cop, per això s'ha de llegir de la manera que més convingui, no a la meva, que és tot de cop. No obstant, m'ha agradat i l'he trobat molt interessant. A qui puguin interessar aquests temes, dubto que en quedi decebut.
Puntuació: @@
16 Comentaris
Sempre he pensat que si una civilització aliena en aquest món pogués veure la realitats de la naturalesa humana i lo animals que hem estat, en masses ocasions, entre les diferents civilitzacions que habiten aquest planeta, ens considerarien poc més que uns homínids en fase d'evolució.
ResponEliminaEl tema sembla interessant. Me l'apunto per pròximes lectures. M'acabo de llegir Tretze tristos tràngols i no m'ha decebut.
ResponEliminaA la facultat hi havia un noi que es deia Sese de cognom... En fi, que no crec que m'agradés massa aquest llibre.
ResponEliminaAvui he llegit poquet, estic desmotivada...
Ei, perdona, però a la teva ressenya li falta un paràgraf, eh! Ja t'ho has mirat bé? Hum... estàs fallant! =P
ResponEliminaPel que fa al llibre, no sé. No sé si a mi m'agradaria. Els llibres alliçonadors i informatius no em fan el pes. Si el pogués llegir a trossos, encara.. però així, d'una tacada, ho dubto.
Apa, i ara què toca?
Doncs no me l'apunto pas. Mira que a mi la història si que m'agrada, sobretot dels dos darrers segles, xò l'àfrica post-colonial,... buf.... si parlés del conflicte saharahui... i tot i així tampoc massa.
ResponEliminaPer cert, estic llegint un que me l'has recomenat vegades i vegades! avui canviaré la foto al blog! i tenies raó, m'agrada molt! (necessitava descansar de Jons Nieves, otros i Jaimes...)
Mmmm, no ho tinc clar, em van agradar molt La pell freda (sobretot), Pandora al Congo i els Tretze tristos tràngols, però la temàtica no m'atrau massa, però l'autor m'agrada, però la temàtica... iep, deixem-ho en un potser!
ResponEliminaNo m'agrada gens, ni la temàtica ni l'autor. Tampoc cal anar a l'Àfrica per trobar monstres i pallassos, els tenim ben a prop, a Europa.
ResponEliminaHo sento, però és que no puc amb l'autor, no m'agrada ni en les entrevistes que l'he vist.
Aquest llibre no l'he llegit, però amb l'autor tenim una relació amor-odi, les seves novel·les m'enganxen i em provoquen ràbia alhora.
ResponEliminaen canvi el llibre de contes "tretze tristos tràngols" el vaig pair millor.
Buf, el tema no m'atrau. Però potser és perquè no tinc ni la més remota idea de què va passar a l'Àfrica de després de la Descolonització. En fi... Que si un dia em llevo i resulta que així tot de sobte el tema m'interessa llegiré aquest llibre.
ResponEliminaI, ei, fan patxoca La Carretera i el senyor Golding aquí sota els dos junts. Dos grandiosos llibres. Ja et dic, dels meus preferits. També és curiós que tu tinguis aquí La carretera mentre jo llegeixo A la carretera, que, per cert, també m'està agradant moltíssim.
Si algun dia em llevo i resulta que m'adono que, tot de sobte i sense símptomes previs, m'interessa el tema de la Descolonització d'Àfrica, m'espantaré :-DDD
EliminaEn tinc molt bones referències i està a la llista dels pendents. Quan li arribi el torn, caurà.
ResponEliminasi no es una novel·la de ficció no fa per mi
ResponEliminaA mi em sembla interessant. Me l'apunto!
ResponEliminaHe llegit uns quants llibre d'ell, però aquest no. Tinc ganes que surto el tercer de la trilogia sobre bèsties estranyes, però es fa esperar. Jo ara estic amb 'La fiesta del chivo'. Una abraçada, XEXU.
ResponEliminaJo no l'apunto, amb el que tu m'has explicat ja em dono per satisfeta. Abraçades
ResponEliminaMoltes gràcies a tots pels comentaris en aquesta entrada. No pensava que n'hi hauria tants, és un llibre que entenc poc popular, però també interessant. Anem a desgranar una mica el que dieu.
ResponEliminaPolicarp, un animal més, com tants altres que habiten el planeta. Sí, amb certa habilitat per la tecnologia, però a nivell d'evolució mental, com qualsevol bèstia amb la que ens vulguem comparar.
Maria, l'estil de l'autor crec que es pot reconèixer, però la temàtica té poc a veure. Bé, en el teu també parla d'alguna cosa d'Àfrica, crec, però es tracta de ficció.
Assumpta, no és un llibre cruel ni res, és força apte. És informatiu i divulgatiu, es guarda les crueltats pel final, i allà tampoc no les explica massa. Espero que a hores d'ara t'hagis animat a llegir una mica.
Yáiza, no és un llibre per recomanar, suposo que a molta gent aquests temes us poden relliscar. Tampoc no l'hagués llegit jo, però com que el tenia el vaig agafar, i n'he quedat prou content, una temàtica que a priori pot no interessar, té punts que atreuen força. Ah, i pels llibres divulgatius les normes canvien una mica. Com en separes l'argument de com està fet i explicat?
rits, no et pensis que a mi el tema m'interessi massa a priori, però el llibre està bé i es descobreixen coses. Me n'alegro que 'Els jugadors de Whist' t'estigui agradant, sent d'una edat semblant a la meva t'havia d'agradar!
Gemma Sara, encara que és el mateix autor i l'estil es reconeix, això no és ficció i els altres tres sí. És tota una altra cosa. Jo els he llegit els quatre, gran Sánchez Piñol!
Botika, així no cal parlar-ne més, a veure si el proper t'agrada més. Quan un autor no entra... Ah, amb el llibre acabes dubtant qui eren els veritables monstres...
Jomateixa, ja passa amb Sánchez Piñol, genera unes sensacions fortes i de vegades contraposades. A mi m'agrada com escriu i els llibres m'han enganxat molt per la seva imaginació, però també capgira una mica la consciència.
MBosch, no et pensis que jo sabia res de l'Àfrica post-colonial! Ni la més remota idea. Dels 8 dictadors que explica, només un nom em sonava amb força, però no n'hagués sabut dir res. Ah, ja veus que faig cas de les teves recomanacions, el de Golding fa molt que el tinc (de quan el vas ressenyar), però ja saps que els llibres criden i diuen quan volen ser llegits, i ara m'ho ha demanat. I tranquil, que jo també tinc a casa 'A la carretera', i també caurà.
Sam Enfot, a veure si les bones referències es transformen en bones sensacions quan el llegeixis.
Pons, no no, ni te'l miris.
Kweilan, interessant ho és, però falta que el tema t'acabi agradant.
Jordicine, ni tan sols sabia que era una trilogia de 'bèsties estranyes'! A mi m'agrada molt el seu estil, així que quan surti, ara que m'has advertit, el llegiré segur.
Carina, divulgatiu i d'un autor català... no anem bé.