Autor: David Martí
Editorial, any: Edicions 62, 2012
Gènere: Ficció històrica
Número de pàgines: 262Llegit en: Català
La Lluna Aymerich, aprenent de metgessa i descendent d'un llinatge relacionat amb la bruixeria, espera amb la seva filla adolescent Eulàlia la tornada del seu estimat, Hug de Montcada. Però els mals averanys enfosqueixen la Barcelona de 1562 i el noble no arribarà mai a tornar a abraçar dona i filla, la mort el ve a buscar quan és a punt d'arribar a casa. Però no és una mort casual, els seus botxins busquen el Llibre de les Essències, un tresor que amaga secrets que alguns anhelen posseir. Aquest llibre està molt ben custodiat, tota una germandat en té cura, però els enemics no s'estan per romanços, el volen aconseguir a tota costa. Amb l'ajuda d'un amic de la família, el frare Salvador, la Lluna prendrà consciència de la importància del llibre, i de mantenir-lo fora de l'abast de les mans equivocades. Però no és només el llibre que cal protegir, mantenir-se amb vida ella i els seus esdevindrà també una odissea.
El punt fort d'aquest llibre és que es llegeix molt ràpidament. Escriptura fàcil i història interessant. A partir d'aquí, comencen els defectes. Es promet una trama emocionant i no existeix. Els punts aparentment importants perden força i no acaben per ser res. Es pot dir que el llibre s'acaba diluint en ell mateix. La sensació que li falta suc i li sobra xerrameca va en augment a mesura que llegeixes. A més, els personatges són completament inversemblants, del primer a l'últim. I el que és pitjor, no sembla massa ben documentat.
Costa puntuar malament un llibre del qual has anat passant pàgines a molt bon ritme, però en aquest cas he anat caient en el desànim, sense arribar a aquell punt de voler tirar-lo per la finestra. Però no tinc altre remei, és un llibre fluixet, fluixet, com si l'escriptor s'estigués posant en temes que no domina en absolut i no hagués fet un esforç per aprofundir. No perquè mori molta gent és més emocionant i punyent. Si no m'expliques més del que provoca tot l'enrenou no em justifiques les 262 pàgines. En fi, petita decepció.
Puntuació: @
El punt fort d'aquest llibre és que es llegeix molt ràpidament. Escriptura fàcil i història interessant. A partir d'aquí, comencen els defectes. Es promet una trama emocionant i no existeix. Els punts aparentment importants perden força i no acaben per ser res. Es pot dir que el llibre s'acaba diluint en ell mateix. La sensació que li falta suc i li sobra xerrameca va en augment a mesura que llegeixes. A més, els personatges són completament inversemblants, del primer a l'últim. I el que és pitjor, no sembla massa ben documentat.
Costa puntuar malament un llibre del qual has anat passant pàgines a molt bon ritme, però en aquest cas he anat caient en el desànim, sense arribar a aquell punt de voler tirar-lo per la finestra. Però no tinc altre remei, és un llibre fluixet, fluixet, com si l'escriptor s'estigués posant en temes que no domina en absolut i no hagués fet un esforç per aprofundir. No perquè mori molta gent és més emocionant i punyent. Si no m'expliques més del que provoca tot l'enrenou no em justifiques les 262 pàgines. En fi, petita decepció.
Puntuació: @
11 Comentaris
Ostres després de veure la poca puntuació que li dones em costa apropar-m'hi. Si el veig me'l tornaré a mirar, però ara mateix tinc una llista tan llarga.Buf...
ResponEliminaA vegades penso que jo dec tenir un puntet sàdic, però em fa certa gràcia quan et carregues un llibre...
ResponEliminaClar que, quan poses notes altes també ho trobo molt interessant...
No sé... potser el que passa és que m'agrada veure-hi varietat ;-) Doncs res, un que no cal buscar :-)
Caram, contundent. Xò amb un personatge que es diu Lluna l'any 1562, ja no pinta massa bé, que això de posar aquests noms va venir força més tard amb els hippies. Si es digués Ermessenda, Violant,.... xò Lluna (ais ho sento és que no m'agrada gens com a nom de noia).
ResponEliminaEn fi, que no me l'apunto pas, per molt ràpid que es llegeixi. Segur que trigaria segles.
Una amiga meva tenia una gata que es deia LLUNA ;-))
EliminaPer cert, esperaré impacient la ressenya del Mankell. Vull llegir-ne algun. Alguna recomenació per començar?
ResponEliminaa la foguera!! a la foguera!! i l'autor també xD
ResponEliminaBé, bé...fas bé de ser tan sincer...aquest ens l'estalviarem (de fet, a mi la portada ja em tira enrere...). Un petó i bon estiu!
ResponEliminaLa novel·la històrica és perillosa si no es domina el tema en qüestió, perquè mentre que en altres gèneres és més fàcil disfressar la ignorància de l'autor, en la històrica es fa evident de seguida. Gràcies per la crítica, em servirà de referent per no agafar-lo si em cau a les mans...
ResponEliminaAquest el van regalar a la meva filla per St. Jordi i encara no l'ha llegit, ha deixat passar altres davant. Jo n'havia llegit un altre del mateix autor i també el vaig trobar fluix, però li anava a donar una altra oportunitat.
ResponEliminaDesprés de llegir la teva crítica...uix.
Sap greu parlar malament d'un llibre escrit per gent de casa nostra, però va com va i aquest llibre intenta arribar lluny però no arriba enlloc. Fluixet, com vaig dir. Gràcies a tots pels vostres comentaris.
ResponEliminaMaria, no crec que calgui que t'hi acostis, ni que l'afegeixis a la llista, que tots la tenim prou carregada ja, i aquest no farà la diferència.
Assumpta, si una cosa no podran dir de mi, és que no sóc sincer. Jo dic clarament el que penso del llibre, una altra cosa és que m'equivoqui i que gent que en sap més hi sàpiga veure coses que jo em perdo, però és la meva opinió, i això és difícil de canviar quan has llegit tantes pàgines i et queda aquesta impressió. En aquest llibre maten fins l'apuntador, total per no res, així que ja veus.
rits, no és que m'agradi especialment el nom, però com que desconec quins es posaven en aquelles èpoques, així que mira. La filla es diu Eulàlia, ja com no li diuen Lali. Sí, si el llibre fos més interessant jo encara l'hauria ventilat més ràpid.
Aquest és el tercer llibre de la sèrie Wallander. Si hi tens interès, pots mirar les dues ressenyes que he fet dels dos primers, ja que hi som, comencem pel principi Penso que és millor que els 'llibres de sueques', passa bé, però tampoc s'ha d'exagerar pel nom que té. Jo de tu provaria el primer a veure què et sembla, que a sobre és el més curtet. Aquest que em toca ara ja passa de 600 pàgines!
Pons, quina violència! Que hi tens algun interès especial? Coneixes l'autor i li vols mal?
Núria, llibre prescindible, i com que en tenim tants pendents, doncs menys feina.
Màgia, això navega entre la històrica i la fantasia, perquè també hi ha elements una mica màgics i inexplicables, però això resta credibilitat a la part que pretén explicar la història de veritat. No sé, a mi no m'ha fet gens el pes.
Jomateixa, ja saps que els llibres ens criden, i quan en tenim un davant dels nassos i en passam d'altres a davant, és que aquests ens criden més i el llibre en qüestió no té prou força. Deu ser el cas de 'La metgessa'. Tampoc és d'aquests llibres que et fan girar l'esquena a un autor, però cal reconèixer que és fluixet.
Ui, si et fa tan poc el pes, fora. A més, trobo que justifiques molt bé la teva puntuació amb els comentaris. Per tant no li donarem cap oportunitat, no, que la llista és massa llarga. De fet, tampoc crec que l'hagués agafat mai aquest llibre: no m'atrau ni la portada, ni el títol, ni l'autor, ni l'argument.
ResponElimina