Autor: Jordi Puntí
Editorial, any: labutxaca, 2008 (editat originalment per Proa, 1998)
Gènere: Relats
Número de pàgines: 204Llegit en: Català
Premis: Premi de la Crítica 'Serra d'Or'
A través de deu històries petits, deu narracions, tres d'elles relacionades, Jordi Puntí ens va desgranant la vida d'uns personatges anodins, solitaris, ja sigui de fet o de sentiment, que expliquen les seves vivències i records. Un home mediocre que va ser pres per un superdotat de petit, l'evolució i decadència d'un escriptor de renom, la paranoia d'un home obsessionat amb la infidelitat de la seva dona, les vivències d'una família romana en un restaurant xinès o la feineta d'uns goril·les que busquen un suec, treballador d'un pàrquing són algunes de les històries que l'autor relata molt detalladament i amb no poca interacció amb el lector, sens dubte, per fer-nos més properes unes situacions vitals que podrien ser les nostres.
Jordí Puntí no fa servir la imaginació desbordant d'altres autors, però si una cosa no se li pot negar és que escriu molt i molt bé. Fins i tot podria dir que escriu massa bé. En cas d'aquest llibre de narracions curtes, el ritme és volgudament lent i reposat. Només un o dos dels relats imprimeixen un mínim d'acció, però la resta són molt estàtics, en algun cas, fins la desesperació. Allà on hi ha una gran capacitat literària, hi manca la capacitat atractiva i absorbent d'altres llibres potser no tan dotats.
La conclusió és que el llibre m'ha avorrit en moltes fases, se m'ha fet llarg i lent de llegir tot i tenir només dues-centes pagines. No obstant, no puc deixar de valorar que l'autor és un bon escriptor i fins i tot hi ha alguns girs narratius força brillants, que a mi no m'entusiasmin aquests ritmes tan lents i tan descriptius no vol dir que no puguin agradar a altra gent. De fet, el llibre va ser premiat i va rebre bones crítiques. No em penso rendir amb ell, és un autor que val la pena llegir.
Puntuació: @@
12 Comentaris
Lent i reposat? Tampoc va gaire amb mi, llavors...
ResponEliminasi una cosa odio amb força son les narracions curtes, no hi ha temps de desenvolupar uns personatges com cal! per això em solen agradar les sagues.
ResponEliminaAquest és un dels típics que porta una eternitat a la llista de llibres per llegir. I suposo que de moment hi seguirà, ja que tal i com van els meus penosos ritmes lectors, les narracions curtes, lentes i pausades, tenen tots els punts de quedar abandonades en algun racó de la meva (desordenada) habitació. Gràcies per la ressenya.
ResponEliminaÉs un escriptor que tinc a la tauleta de nit, que vull descobrir. Tanmateix, després de la teva ressenya, crec que escolliré un altre llibre per fer-ho. Prefereixo no avorrir-me que, com bé dius, sembla que és un autor que valgui la pena de llegir!
ResponEliminaXexu,
ResponEliminaDóna-li una altra oportunitat a en Puntí amb "Les maletes perdudes" i no te'n penediràs.
"Pell d'armadillo" és el primer recull de contes de Jordi Puntí...
Abraçada lectora!
SU
Només he llegit “Els castellans” i em va agradar força, tinc pendent “Les maletes perdudes” o qualsevol altre, m’agrada com escriu.
ResponEliminaummm. No va a la llista.
ResponEliminaDoncs no crec que el llegeixi, els llibres de narracions curtes no acostumen a agradar-me gaire,i si a més és lent... No ho descarto, però no me l'apunto.
ResponEliminaA mi m'agrada el Puntí, crec que l'únic que em falta és "Els castellans", i recordo que em va agradar aquest llibre de relats, no el recordo lent... (si que se'm va fer lenta la part del mig de "Maletes perdudes" però després torna a arrencar i és genial).
ResponEliminaA banda d'això, el vaig poder conèixer personalment i és un encant de persona humana, amb molt sentit de l'humor.
Me l'apunto. M'agraden les narracions curtes, sobretot les que fan reflexionar. No conec res d'aquest autor. Aviam si el trobo a la biblioteca del poble i ja et comentaré si m'agrada. :)
ResponEliminaDe veritat armadillo es diu armadillo en català? segur? A més, és sentir/llegir la paraula armadillo i pensar en Friends. És més, tenir una imatge concreta del Ross!!!!
ResponEliminatotal, si el llibre no .... haurem de parlar d'altres coses, no?
Moltes gràcies a tothom pels comentaris. Al final ha quedat com que el llibre és lent i avorrit, i tampoc és això. Està molt ben escrit i és destacable, però realment a mi m'agraden ritmes una mica més alts.
ResponEliminaMaurici, si ets de ritmes més alts, millor que no ho provis.
Pons, hi ha un entremig entre les sagues i les narracions curtes! Tampoc no sóc massa aficionat a llegir relats, però mira, de tant en tant no fa mal, i estan força ben escrits, aquests.
Yáiza, si estàs en una fase de poca lectura, tens tota la raó que aquest acabaria abandonat, perquè no és allò que t'enganxi i que no el puguis deixar estar. En un altre moment, segur que continues, però precisament és el que crec que faries, deixar-lo estar.
Màgia, sens dubte, ves a per 'Maletes perdudes'. L'estiu narratiu elaborat és el mateix, però té molt més temps de desenvolupar els personatges i les situacions, és un mole bon llibre. Pensa també que considero un bon llibre aquest també, però l'he trobat lent, i això pot ser perquè ho és, o perquè el meu estat mental necessita un altre tipus de llibres ara mateix, no ho oblidem.
SU, ja l'he llegit, i efectivament, no me'n penedeixo, és un molt bon llibre. L'estil és el mateix, elabora molt la narració, explica moltes coses. Però l'argument de 'Maletes perdudes' dóna molt de si, està molt ben fet.
Quadern de mots, no t'ho pensis, 'Maletes perdudes' és el teu llibre!
Jomateixa, que radical!
Botika, tampoc sóc massa de narracions curtes, però vaig provant diferents autors a veure què tal. No sé si aquest és dels que més m'ha agradat, però escriu molt bé.
Gemma Sara, potser no hauria de dir que és lent, sinó que és la seva manera d'escriure, reposada, explicant molt les coses, suposo perquè el lector s'amari molt de la situació. 'Maletes perdudes' és un gran llibre, però no es salva de fragments així. És la seva manera, i ho fa molt bé. A mi aquest em va agradar molt. Així que a més és bon jan? Doncs més raó per seguir-lo de prop.
Ona, ja ho veus, per aquí tothom destaca 'Maletes perdudes', i jo també el recomano. És més llarg, però no deixa de ser un recull d'històries curtes unides per un mateix fil argumental. Ja diràs què et sembla.
rits, doncs sí, armadillo és correcte. Com que és una bèstia llunyana, conserva el nom que té a la seva terra. Home, és mític 'el armadillo navideño', que gran. Una de tantes escenes inoblidables de la sèrie. Inoblidable sobretot per en Ben, el fill d'en Ross! Eeeeh, que el llibre tampoc està tan malament!