Autor: J.R.R. Tolkien
Editorial, any: Minotauro, 2001
Títol original, idioma, any: The Hobbit, anglès, 1937
Traductor: Manuel Figueroa
Gènere: Fantasia
Número de pàgines: 310Traductor: Manuel Figueroa
Gènere: Fantasia
Llegit en: Espanyol
Relectura
D'un hobbit s'espera que sigui baixet, amb els cabells embullats i els peus peluts, que tingui una gana infinita i li agradi fumar l'herba de les contrades. Però sobretot s'espera que sigui tranquil i que fugi de tot allò que faci olor a aventura. No és casualitat que allà a Hobbiton no tinguin massa estima per en Gandalf el mag, el consideren una au de mal averany. Però un mag no fa mai res per casualitat, i quan visita al respectable senyor Bilbo Saquet li té reservada una sorpresa no gens agradable. En Bilbo no té la intenció d'anar enlloc, però es començarà a fer a la idea quan en Gandalf li encoloma 13 nans, encapçalats pel gran Thorin Escut de Roure. Necessiten un saquejador per una missió important, i el mag, ves per on, l'ha triat a ell, un hobbit, la criatura més pacífica de tota la Terra Mitjana. I quina és la missió? Doncs recuperar el gran tresor dels nans de les urpes del malvat drac Smaug. No sap on s'està ficant, el bo d'en Bilbo.
La proximitat de l'estrena de la pel·lícula d'aquesta obra m'ha fet accelerar la seva relectura, que ja tenia pendent de fa un temps. Es tracta d'una història ambientada a l'univers Tolkien, té tots els ingredients dels seus altres llibres, però originalment va ser escrit per a nens. El narrador es dirigeix sovint al lector, reforçant aquesta sensació de conte de fades. Cada capítol és una història per ell mateix, i es manté un fil conductor i els protagonistes, però no és fins els capítols finals que la trama té continuïtat. Suposo que és perquè va ser escrit per part, al llarg de molt temps. L'escriptura de Tolkien no es pot dir que sigui fluïda, és llegeix bé perquè enganxa, però és molt descriptiu i de vegades barroc, cosa que resta agilitat a la lectura, això ha fet enrere més d'un lector.
Malgrat que hi ha llibres del mateix gènere que són molt més fàcils de llegir i passen millor tot i ser més extensos, considero Tolkien un mestre i me'n declaro fan incondicional, o gairebé, perquè en la lectura del Hobbit m'he entrebancat més d'un cop i a estones l'he trobat pesadet. Fa tants anys que el vaig llegir per primer cop que en recordava poques coses, però no crec que em quedés la sensació de ser pesat. Personalment, no m'agrada el desenllaç, que com sol passar amb Tolkien, no és al final sinó 50 pàgines abans. Però què hi farem, en conjunt és un gran llibre d'aventures i fantasia, apte per a tots els públics.
Puntuació: @@@@
20 Comentaris
Aquest el vaig llegir no fa massa, i per primera vegada... Recordo que quan feia primer de carrera, fa més de trenta anys, el llibre es va posar de moda i tothom el duia (per llegir als llargs viatges de bus i/o metro, o mentre es guardava lloc a classe esperant començar)
ResponEliminaPerò com jo mai m'he deixat endur per les modes, vaig pensar que aquella història a mi no m'agradaria i el vaig ignorar (però, dins meu, tenia aquell "rau-rau" que em deia que potser algun dia el llibre vindria a mi)
Finalment, sí, va venir a mi. El passat mes d'agost, en una edició enorme de tapes dures que deuria pesar uns 700 o 800 quilos, amb uns dibuixos xulíssims... però no era meu, l'havia de tornar, clar, que era de la Biblioteca.
Ah! A més, només el tenien en castellà, cosa que va fer que el meu Bilbo no es digui Saquet sinó Bolsón )i jo què hi podia fer? doncs res...
Després d'haver-lo llegit i tornat a la Biblio vaig descobrir que ma germana el tenia... i en català!! :-P
Em va agradar, alguns trossos més que altres però en general em va agradar força i en Bilbo se'm va fer molt simpàtic. Ara bé, també penso que hi ha moments d'escenes descriptives que es fan bastant pesadets.
Dit això... al·lucino amb les quatre arroves. Jo n'hi poso tres :-)
Jo també el vaig llegir no fa gaire (quina casualitat, eh Assumpta?) i també per primera vegada. Em va agradar força perquè abans ja havia llegit "El senyor dels anells" i fa gràcia veure com apareixen per primera vegada personatges i objectes que després seran importants a la trilogia. En aquest sentit destaco el capítol V, on en Bilbo troba a en Gol·lum i l'Anell que guanya en una guerra d'endevinalles (em va agradar tant que, com jo l'estava llegint en espanyol, vaig demanar a un amic lector que l'estava llegint al mateix temps en català que m'enviés aquest capítol en la nostra llengua per guardar-lo).
ResponEliminaPotser sense aquesta prèvia d'haver llegit abans "El senyor dels anells", el llibre no m'hauria interessat tant. La història que explica és més senzilla i sense la força èpica de la trilogia gran, cosa ben normal si va ser escrita com un conte per a nens.
El món és ple de casualitats... Passa cada cosa! :-))
EliminaNo fotis, vosaltres també?
EliminaJo el vaig llegir fa molt! quan encara anava a l'institut, que justament crec que es quan es el millor moment de llegir aquest llibre. Evidentment en tinc molt bon record. Sobre les descripcions pesades les recordo més les del senyor dels anells, per exemple la part fastigosa dels patans amb el frodo i el sam, però puc contar que en el hobbit el senyor Tolkien deu fer el mateix.
ResponEliminaA veure quin desastre faran amb les pelis...
El tinc pendent, vull començar per aquest i així estrenar-me amb l'autor. Ara amb la pel•lícula segurament tardaré més, no m'agrada coincidir una lectura amb l’estrena de la seva pel•lícula (manies meves).
ResponEliminaUff jo el vaig llegir fa segles, a primària que llavors es deia EGB ( això us ho diu tot) no va ser fins anys més tard a COU que vaig llegir El senyor dels anells.
ResponEliminaA mi en el seu moment em va agradar molt, el vaig llegir en català de la biblioteca en un una edició de La Magrana ,em sembla recordar, aquelles que eren blanques amb una finestra central amb una imatge i amb el recudre de diferents colors. Aquest era groc, ho veig com si fós ara. Si la trobés me la compraria només per tenir-la i potser fins i tot rellegir-la.
S m'ho hagués preguntat fa 25 anys hi hagués posat 5 @, ara potser ho deixaria en 4. Però no deixa deser un gran llibre d'aventures
Jo també el vaig llegir fa anys i potser seria hora de rellegir-lo, tot i que me'n recordo de moltes coses i va ser un llibre que em va agradar moltíssim. Em va fer somiar i em van venir ganes de viure l'aventura d'en Bilbo. Potser després de veure la peli al cine me'l tornaré a llegir.
ResponEliminaJo el vaig llegir fa anys i panys (poc abans que fessin les pel·lis de El Senyor i es posés súper de moda Tolkien un altre cop) i no en tinc massa bon record. Se'm va fer extremadament pesat i no m'enganxava massa, però per sort era una època d'aquelles de no deixar llibres a mitges, així que el vaig acabar. Amb el poc entusiasme que em va deixar, vaig començar la trilogia, amb molt poc èxit: aquests sí que els vaig deixar abandonats! He pensat en tornar a agafar El Senyor alguns cops, però sempre em fa mandra i tinc altres coses per fer. Suposo que per ser que no són el meu gènere preferit de lectura, només em falta que siguin tan extensos i descriptius. No, definitivament no estan fets per mi.
ResponEliminaPel que fa la pel·li que surt aviat, fa setmanes que dic que passaré de veure-la, però potser al final canviaré d'opinió... total, només seran un parell d'hores de tortura! =P
Coincideixo amb tu, Tolkien és un mestre. Hauria de rellegir El Hobbit abans de veure la pel·lícula, però em temo que ja no hi sóc a temps. Tot i això, m'ha anat molt bé la teva ressenya per rememorar l'obra, si més no ara puc anar al cinema amb menys remordiments per no haver reprès la novel·la abans de l'estrena.
ResponEliminaNo ho sabia que el Hobbit tenia aquest argument. La veritat és que aquest tipus de temàtica no em criden massa, però m'ha agradat el seu argument. Me'l miraré un altre cop.
ResponEliminaA mi m'ha passat el mateix amb "Les miserables", però no sé pas si seré a temps d'acabar-l'ho.
Encara no l'he llegit. El tinc pendent des que vaig llegir el Senyor dels Anells però encara no l'he agafat. Un dia o altre, quan trobi a faltar els llibres de fantasia i aventures després de temps de no llegir-ne, l'agafaré.
ResponEliminaSóc un gran fan de Tolkien des de ben jovenet. Em vaig llegir 'El Hobbit' i la trilogia de 'El señor de los anillos', dues vegades! I mira que no repeteixo lectures. Per descomptat que ja tinc les entrades per anar a veure la peli de 'El Hobbit' aquest mateix dissabte. Una abraçada, XEXU.
ResponEliminaJo he vist totes les pel·lícules i en tinc els DVDs a casa. No he llegit els llibres i agafar-ho al revés... no se com seria llegir-los quan ja ho has vist tot.
ResponEliminaPotser algun dia m'animo.
Gràcies a tots pels comentaris. Aquesta és una obra que tothom coneix, i ja se sap que Tolkien és d'extrems, o l'adores o no hi ha manera que t'entri. És duret, no ho negarem, però ja sabeu que jo sóc del primer tipus. I ara, a per la pel•lícula!
ResponEliminaAssumpta, els llibres venen a nosaltres, certament. És com allò de no quedar mai malament amb ningú, tampoc no pots dir mai que no llegiràs un llibre, potser t'has de menjar les paraules amb patates... a mi m'acabarà passant segur. Sí que és curiós que alguns el llegíssiu fa poc, oi? De fet, una de les empentes que vaig tenir va ser la ressenya d'en Bosch. Allà vaig decidir que el rellegiria, però el moment concret l'ha marcat l'estrena de la pel•lícula. La meva edició, com veus, és més modesta i de butxaca. Però 'es mio, solo mio miiiii tessssorooooo'.
En la meva edició en Bilbo també es diu Bolsón. Però independentment de l’idioma de lectura, la ressenya sempre la faig en català, i en aquest cas hi ha traducció. Més problemes tinc amb els personatges de Pratchett, el mateix món que descriu ja em causa maldecaps.
En Bilbo és força simpàtic, i força més espavilat que en Frodo, la veritat. De totes maneres, una cosa que volia comentar i que al final no surt a la ressenya, és que Tolkien sempre fa servir antiherois. En el Senyor dels Anells, tenint a Aragorn que és un personatge potentíssim, els protes són Frodo i Sam, que no poden ser més soques. Bé, en Sam encara, que és ben valent i sagaç, però en Frodo... pobre fill.
Què passa, 4@ per en Tolkien, què menys! Precisament, a les escenes més pesadetes tenia ganes de treure-n’hi, però finalment li vaig mantenir les 4 que ja li hagués atorgat fa més d’una dècada, quan el vaig llegir per primer cop.
McAbeu, el capítol en el que surt Gollum és mític, és clar, i no sé per què no em sorprèn que t’apassionés la lluita d’endevinalles que que lliuren en Bilbo i ell. També apareixen altres coses importants o de certa importància per la gran obra que és el Senyor dels Anells, per exemple, surt el pare de Gimli, el nan de la Comunitat de l’Anell, en Glòin. I quan la Comunitat creua les Muntanyes Ennuvolades per sota, a través de les mines de Mòria, en Gimli diu que allà viuen grans senyors dels nans, fins que troben la tomba de Balin, i al Hobbit sabem qui és Balin! Tots aquests lligams m’agraden molt, aquest llibre és com un recull de contes, però els personatges o els seus descendents tenen molta importància.
Pons, a mi no em va semblar que les pel•lícules de la trilogia fossin un desastre, tot el contrari. Així que n’espero una bona recreació, l’ha feta la mateixa gent, encara que em sembla que hi sortiran moltes més coses de les que surten al llibre. He vist imatges de Bilbo amb l’espasa trencada d’Isildur, mareta de déu. Quant a les descripcions, són igual de pesades en tots els llibres, però potser, depenent de com l’agafis, això no té cap importància, perquè el llibre es llegeix sol.
Quadern, és una bona estratègia, certament. Aquest és el més lleuger dels llibres importants de l’autor. Si aquest t’enganxa, en teoria El Senyor dels Anells no t’hauria de decebre. A mi no em desagrada veure una pel•lícula quan just acabo de llegir el llibre i el tinc fresc, m’agrada poder comparar, encara que les pel•li sempre surti perdent.
Mireia, que jo també vaig fer EGB, eh! Però la febre Tolkien em va venir més tard, a la universitat, quan van sortir les pel•lícules. No li havia fet mai cas, però després de veure la primera pel•lícula, vaig llegir de cop tots els llibres, i en aquell moment era el més friki del món. Encara em dura força, la veritat. Completament d’acord, és un bon llibre d’aventures, penso que les 4@ se les mereix, tot i que no arriba als nivells dels altres.
Ona, com li explicava a la Mireia, jo vaig llegir la trilogia influït per la pel•lícula, i ara he rellegit el Hobbit pel mateix motiu, però en aquest cas m’he assegurat de fer-ho abans de veure-la. Però qualsevol estímul és bo, només s’han de tenir ganes. És un bon llibre d’aventures, i de vegades ve de gust, oi?
ResponEliminaYáiza, no m’estranya que la trilogia l’abandonessis, si el Hobbit no et va entrar em sembla que és molt difícil que El Senyor dels Anells et pogués agradar. Prou vas fer acabant-te aquest, trobo! Comparat amb els llibres de Tolkien, he de dir que la Cançó de Gel i Foc passa com l’aigua. Però són estils molt diferents, tot i ser llibres de cavalleria amb tocs fantàstics. Si el gènere no t’entusiasma (ja sé que tu ets més d’escoles de mags!), no cal ni que ho provis, suposo que el tornaràs a deixar, que és molt llarg. Tot i que, qui sap, potser veus la pel•lícula i canvies d’opinió. Dues hores no són res, no?
Màgia, al ritme que tu llegeixes segur que te’l podries acabar abans de veure la pel•lícula, però també fa una mica de mandra, que això és ja, oi? Doncs res, com que aquesta serà només una primera part de tres, encara tens temps després de llegir el llibre i que no t’espatllin el final, que per altra banda, segur que recordes perfectament.
Maria, l’argument és el d’un conte qualsevol, però en comptes d’haver-hi cavallers fornits, hi ha nans malcarats i una mica ximples. Els antiherois de Tolkien. No tenia ni idea que hi hagués pel•lícula de l’obra que dius, que tampoc no he llegit!
Myself, vols dir que et quedaran ganes de fantasia i aventures quan acabis Cançó de Gel i Foc? Tu encara tens feina amb aquests! I jo també, vaig fent, però al meu ritme. A veure què et sembla aquest quan el llegeixis.
Jordicine, per una vegada podré comentar una pel•lícula que ressenyis, snif... el problema és que tu la veuràs força abans que jo, però llegiré la teva ressenya i la comentaré abans i després de veure-la. Si no me’n recordo, pregunta-m’ho! Què, faran una mini-sèrie amb el Silmaríl•lion?
Jomateixa, estrany que una lectora com tu hagi vist les pel•lis i no llegit els llibres, però no hi ha temps per tot! Són força fidedignes a l’obra, per una vegada no et quedes amb la sensació que la pel•lícula es carrega el llibre, tret d’alguna llicència que considero del tot perdonable. Sent així, penso que si no els has llegit fins ara, potser ja no cal que t’hi posis.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSi tu llegeixes Harry Potter, jo llegeixo El Senyor dels Anells. Tracte fet?? (com que ja sé que diràs que ni parlar-ne... hahahaha!)
ResponEliminaMBosch, com tu dius, no és el millor dels llibres, però sí que senta les bases, i és una bona obra de fantasia i aventures. Més encarada a públic jove que les altres, però amb un bon grapat d'ingredients Tolkien. Ja veig que tu ets un fan incondicional. De moment jo només he llegit dos cops aquest i el 'Silmaríl·lion', vaig intentar-ho amb la trilogia per segon cop, però ho vaig deixar estar. I també he llegit 'Els fills d'Hurin', que és una de les parts del 'Silmaríl·lion' més treballada, i alguns dels contes curts. M'agrada molt l'autor i va canviar la meva perspectiva lectora just quan va sortir la primera pel·li de la trilogia. Ara anirem amb la mateixa gent a veure el Hobbit, i encara que la història estigui molt canviada i s'empesquin coses, estic segur que serà una bona pel·lícula.
ResponEliminaYáiza, sempre m'he negat a fer-ho, però qui sap, no es pot dir mai que no llegiràs una cosa, que després hi ensopegues i encara quedes malament. Així que si un dia llegeixo Harry Potter, possibilitat remota ara per ara, tu t'hauràs de menjar la trilogia amb patates...
Buf, era un dels propòsits de lectura de l'any, rellegir el Hobbit abans de l'estrena de la peli..... mmmmm..... propòsit no complert.
ResponEliminaQuan el vaig llegir a l'escola no em va agradar gens, de fet vaig trigar moltíssim a entrar a la màgia del Senyor dels Anells per culpa d'aquest llibre. Xò ara el volia rellegir si m'atrapava. Xò carai, el nivell lector ha passat de dolent a pèssim aquest any.