Autor: J.R.R. Tolkien
Editorial, any: Minotauro, 2001
Títol original, idioma, any: The Hobbit, anglès, 1937
Traductor: Manuel Figueroa
Gènere: Fantasia 
Número de pàgines: 310
Llegit en: Espanyol
Relectura

D'un hobbit s'espera que sigui baixet, amb els cabells embullats i els peus peluts, que tingui una gana infinita i li agradi fumar l'herba de les contrades. Però sobretot s'espera que sigui tranquil i que fugi de tot allò que faci olor a aventura. No és casualitat que allà a Hobbiton no tinguin massa estima per en Gandalf el mag, el consideren una au de mal averany. Però un mag no fa mai res per casualitat, i quan visita al respectable senyor Bilbo Saquet li té reservada una sorpresa no gens agradable. En Bilbo no té la intenció d'anar enlloc, però es començarà a fer a la idea quan en Gandalf li encoloma 13 nans, encapçalats pel gran Thorin Escut de Roure. Necessiten un saquejador per una missió important, i el mag, ves per on, l'ha triat a ell, un hobbit, la criatura més pacífica de tota la Terra Mitjana. I quina és la missió? Doncs recuperar el gran tresor dels nans de les urpes del malvat drac Smaug. No sap on s'està ficant, el bo d'en Bilbo.

La proximitat de l'estrena de la pel·lícula d'aquesta obra m'ha fet accelerar la seva relectura, que ja tenia pendent de fa un temps. Es tracta d'una història ambientada a l'univers Tolkien, té tots els ingredients dels seus altres llibres, però originalment va ser escrit per a nens. El narrador es dirigeix sovint al lector, reforçant aquesta sensació de conte de fades. Cada capítol és una història per ell mateix, i es manté un fil conductor i els protagonistes, però no és fins els capítols finals que la trama té continuïtat. Suposo que és perquè va ser escrit per part, al llarg de molt temps. L'escriptura de Tolkien no es pot dir que sigui fluïda, és llegeix bé perquè enganxa, però és molt descriptiu i de vegades barroc, cosa que resta agilitat a la lectura, això ha fet enrere més d'un lector.

Malgrat que hi ha llibres del mateix gènere que són molt més fàcils de llegir i passen millor tot i ser més extensos, considero Tolkien un mestre i me'n declaro fan incondicional, o gairebé, perquè en la lectura del Hobbit m'he entrebancat més d'un cop i a estones l'he trobat pesadet. Fa tants anys que el vaig llegir per primer cop que en recordava poques coses, però no crec que em quedés la sensació de ser pesat. Personalment, no m'agrada el desenllaç, que com sol passar amb Tolkien, no és al final sinó 50 pàgines abans. Però què hi farem, en conjunt és un gran llibre d'aventures i fantasia, apte per a tots els públics.

Puntuació: @@@@