Autora: Michela Murgia
Editorial, any: labutxaca, 2012
Títol original, idioma, any: Accabadora, 2009
Traductora: Mercè Ubach
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 210Traductora: Mercè Ubach
Gènere: Narrativa
Llegit en: Català
En pobles de la Sardenya profunda no és estranya l'existència de fills d'ànima, nens de famílies pobres adoptats per gent benestant sense fills, una solució beneficiosa per tots. Aquest és el cas de la Maria Listru, una nena de sis anys que deixa la seva mare vídua i els seus germans per ser la filla d'ànima de la Bonaria Urrai, la vella modista del poble de Soreni. Però aquesta tradició no és l'única que es manté per aquestes contrades, encara que la Bonaria evita parlar-ne amb la seva filla adoptiva. No és només per les seves confeccions que l'anciana és coneguda. De la mà de diverses famílies coneixerem una societat antiga, supersticiosa i religiosa, de vells costums i tradicions arrelades fins el moll de l'os, un viatge a una realitat que tot i ser propera ens queda molt i molt lluny.
Es podria dir que aquesta és una història petita que arriba als sentiments d'uns personatges peculiars, però per aquest motiu no sembla que passi massa res i la trama és lenta. Té fragments interessants i que es llegeixen bé, però també d'altres més avorridots que no aconsegueixen atrapar-te. Està ben escrit, però amb un estil que personalment no trobo absorbent.
Aquest és un d'aquells llibres que saps que a altra gent poden agradar força, em sembla que ha tingut certa anomenada i tot. Però a mi se m'ha fet feixuc i poc interessant, malgrat que el tema principal o més sorprenent del llibre és, a priori, un motiu de sobres per llegir-lo. A la pràctica, més un mostrari d'usos i costums d'una societat que a mi se'm fa llunyana. No era un llibre per mi, però no vol dir que no ho sigui per altra gent.
Puntuació: @ i mitja
10 Comentaris
M'atrau que la història sigui a Sardenya, on hi vaig anar a passar uns dies anys enrere, però pel que fa a la resta, ni fu ni fa...
ResponEliminaOstres quina nota més baixa.
ResponEliminaNo m'acaba d'atraure, però si em cau a les mans me'l tornaré a llegir.^-^
com es nota que estem en època de reis, veig que li has regalat mitja @ extra i tot xD
ResponEliminaDoncs és per a mi! Jo el vaig llegir l'estiu de l'any passat i potser per la influència del recent viatge a les illes gregues m'hi vaig sentir molt connectat. La història em va encantar i la manera com estava escrita també. Ara, jo ja em conec, i tot el que té a veure amb costums ancestrals dels pobles que encara tenen influències en la societat d'avui em fascina.
ResponEliminaEn fi, aquí no coincidim!
Jo he començat l'any amb una llista tant llarga de pendents que de moment només m'apuntaré les que passin de tres @ i mitja.
ResponEliminaNo sé si havies posat mai una @ i mitja hehehe
ResponEliminaHauries de fer un etiquetatge també per arroves!! (Res, una idea senzilla que m'acaba de venir al cap, per aquells moments en que dius "ara no sé què fer"... doncs això, et poses a puntuar tots els llibres, des del primer i a etiquetar-los segons les arroves i posar un nou índex a la barra lateral) :-)
En quant al que expliques de l'argument no em sembla massa interessant... Qui sap, potser algun dia me'l trobo casualment i el llegeixo, però de moment, no.
Vaig tenir la oportunitat de compartir una estona amb l'escriptora la Michela Murgia, ella és una filla d'ànima i també amb l'autor del pròleg Stefano Puddu a la biblioteca de Sant Gregori i a vegades les interpretacions dels llibres són una mica diferents, l'escriptora com a filla d'ànima tenia necessitat de comunicar-ho. A mi és un llibre que em va arribar molt i em va agradar, més que res perquè el tema de l'afillament l'he viscut i el visc de forma molt pròxima. M'agrada sobretot la relació que es teixeix entre la Tzia i la Maria.
ResponEliminaA mi em va agradar molt. En vaig fer una ressenya al bloc: http://raconssomniscolors.blogspot.com.es/2012/05/lacabadora.html
ResponEliminaGràcies a tots pels comentaris. M'ha sorprès que uns quants l'haguéssiu llegit, jo no el coneixia, però ja vaig dir que té certa anomenada. Tampoc em sorprèn que a alguns us hagi agradat més que a mi, pel tipus de llibre tenia tota la pinta de ser així.
ResponEliminaMaurici, tens una mica d'usos i costums d'allà, però si la història no t'atreu, res a fer.
Maria, la nota és baixa per mi, però hi ha altres opinions més favorables per aquí mateix.
Pons, una mica sí, em sabia greu deixar-lo només amb una @!
Porquet, aquí és on es veuen les discrepàncies de gustos, però no hi ha res de dolent en això. Pels teus gustos per les històries antigues, les llegendes, els contes, suposo que aquest llibre és ideal. Si a més t'has mogut en un ambient proper, encara més. Però a mi no em diuen res totes aquestes històries, no hi presto massa atenció, i ja veus. No coincidim, no.
Jomateixa, caram, veig que has posat el llistó ben alt! Pensa que els gustos no sempre coincidiran igualment, eh? Però a veure si aviat t'ensenyo llibres que et puguin interessar més i fer més alta la teva pila de llibres pendents.
Assumpta, aquesta idea ja la vaig tenir i desestimar en el seu moment. No sabria dir-te els motius, potser precisament perquè no hi havia puntuacions des del principi, i puntuar-los tant temps després no els faria justícia, que els llibres maduren de manera diferent. No és mala idea, eh, ja et dic que ho havia pensat. Seria una feinada, i les barres laterals d'actualització pararien boges, però estaria bé. Potser ho tornaré a considerar, però sense puntuar els antics. A més, què faig amb les mitges arroves, els generoses i aquestes coses?
Pel que fa a aquest llibre, no sabria què dir-te exactament. N'hi ha d'altres que et recomanaria més.
Marta, aquest llibre és per sensibilitats més fortes que la meva. Estic segur que a algunes persones els ha agradat moltíssim, tenim casos aquí mateix. Si a més a tu el tema et toca de prop i has pogut conèixer l'autora, no m'estranya que guardis un record immillorable del llibre. Ja saps, els gustos de cadascú. Realment, a mi no em lliga res a ell, res amb què em pugui sentir identificat, així que no m'ha acabat d'arribar.
Lluna, com ja he anat dient, cadascú té els seus gustos, i ens arriben unes coses o altres. No em sorprèn que el llibre tingui bones crítiques per part de vosaltres, em sorprèn més què l'hagueu llegit tants!
No l'he llegit, però pel que en dius potser em podria agradar.
ResponElimina