Autora: Michela Murgia
Editorial, any: labutxaca, 2012
Títol original, idioma, any: Accabadora, 2009
Traductora: Mercè Ubach
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 210
Llegit en: Català

En pobles de la Sardenya profunda no és estranya l'existència de fills d'ànima, nens de famílies pobres adoptats per gent benestant sense fills, una solució beneficiosa per tots. Aquest és el cas de la Maria Listru, una nena de sis anys que deixa la seva mare vídua i els seus germans per ser la filla d'ànima de la Bonaria Urrai, la vella modista del poble de Soreni. Però aquesta tradició no és l'única que es manté per aquestes contrades, encara que la Bonaria evita parlar-ne amb la seva filla adoptiva. No és només per les seves confeccions que l'anciana és coneguda. De la mà de diverses famílies coneixerem una societat antiga, supersticiosa i religiosa, de vells costums i tradicions arrelades fins el moll de l'os, un viatge a una realitat que tot i ser propera ens queda molt i molt lluny.

Es podria dir que aquesta és una història petita que arriba als sentiments d'uns personatges peculiars, però per aquest motiu no sembla que passi massa res i la trama és lenta. Té fragments interessants i que es llegeixen bé, però també d'altres més avorridots que no aconsegueixen atrapar-te. Està ben escrit, però amb un estil que personalment no trobo absorbent.

Aquest és un d'aquells llibres que saps que a altra gent poden agradar força, em sembla que ha tingut certa anomenada i tot. Però a mi se m'ha fet feixuc i poc interessant, malgrat que el tema principal o més sorprenent del llibre és, a priori, un motiu de sobres per llegir-lo. A la pràctica, més un mostrari d'usos i costums d'una societat que a mi se'm fa llunyana. No era un llibre per mi, però no vol dir que no ho sigui per altra gent.

Puntuació: @ i mitja