Autor: John Verdon
Editorial, any: Proa, 2011
Títol original, idioma, any: Shut your eyes tight, anglès, 2011
Traductores: Mercè Santaulària i Esther Roig
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 540Traductores: Mercè Santaulària i Esther Roig
Gènere: Intriga
Llegit en: Català
Els integrants del Departament d'Investigació Criminal de la Policia de Nova York no han acabat d'entendre que en David Gurney s'ha retirat del servei, ara viu una vida tranquil·la a Catskills amb la seva dona Madeleine, allunyats de tot i mirant de dedicar-se temps l'un a l'altre, sobretot després del que va passar en el cas Mellery. Però no debades és l'inspector més condecorat del departament, i Jack Hardwick, un antic company seu, el busca perquè se'ls ha presentat un cas que sembla encara més esgarrifós. En Gurney no en vol ni sentir a parlar, però no es nega a escoltar, per si pot aportar alguna idea. Greu error, el cas presenta unes incògnites tan grans que aviat acapararan el seu pensament i no pot fer altra cosa que involucrar-s'hi. Una dona brutalment assassinada el dia de la seva boda. Aparentment, tot apunta amb claredat a un sospitós desaparegut. Però massa peces del trencaclosques fallen, i aquí és un en Gurney és extraordinari. Bo per la família i pel cas que participi. Però bo per ell?
John Verdon torna a construir un cas de proporcions monstruoses, on res no és el que sembla i els girs argumentals són constants, la trama s'embolica fins a punts insospitats, i les implicacions són esfereïdores. Hi ha molta investigació criminal, però l'accent recau en la part psicològica dels interrogatoris i de les accions que emprenen els protagonistes. No s'enfronten a delinqüents de poca volada, la seva intel·ligència només es pot combatre amb astúcia i coneixements, per això en David Gurney és l'home indicat, el típic policia que treballa amb el cap i no amb la pistola. Tot i no ser una lectura lleugera, ja que és força elaborat, es llegeix ràpid perquè enganxa molt i et va deixant amb els ulls com taronges.
Com em va passar amb el primer de l'autor, a estones em sembla que decau una mica, que s'allarga innecessàriament en alguns punts, però en conjunt és una molt bona obra d'intriga, i quan les peces comencen a encaixar no el pots deixar. Personalment, he de reconèixer que se'm fa pesada i anguniosa la relació que té el protagonista amb la seva dona, ho he de dir, sovint no suporto la Madeleine. A banda d'això és d'aquests estranys casos d'obra comercial estil best seller, però força aconseguit en tots els aspectes. Molt recomanable pels amants del gènere amb una mica d'estómac.
Puntuació: @@@@ (generoses)
9 Comentaris
Coses de no poder-se comprar llibres i anar a la biblioteca. El vaig començar i no el vaig poder acabar abans de tornar-lo. M’he quedat a mig llibre i ja me n’havia oblidat. El primer em va agradar força. Suposo que l’acabaré llegint sencer algun dia.
ResponEliminaA mi em van agradar força els dos. He fet una mica de repàs dels darrers llibres que has comentat i coincidim bastant en el de la Imma Monsó i gens amb el de la caiguda de gegants que em va semblar il·legible i no vaig passar de la pàgina 100.
ResponEliminaUna abraçada
Holaaaaaaaaa Kweilaaaaaaaan!! :-))
EliminaFa temps que tinc el primer (se el que estàs pensant) en el punt de mira, però sempre li acaben passant altres llibres pel davant, amb la broma encara faran abans la peli...
ResponEliminaNo el coneixia aquest autor. Me l'apunto! Sempre va bé donar un cop d'ull a aquest blog...
ResponEliminaEls tres que té m'han agradat. L'últim té una portada impactant. Espero que torni a escriure aviat. Friso per llegir-l'ho de nou.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu que entra dins de les obres comercials, però no està malament.
ResponEliminaJo he llegir les dues i segur que aniré llegint les que vindran, com sempre dic, les novel·les d'aquest tipus son com un joc, i és una temptació treure'n l'entrellat abans del final.
En aquests moments estic mig marejada, així que si s'ha de tenir estómac no em convé aquest llibre :-)
ResponEliminaExplica'ns més coses de la Madeleine, que ara m'he quedat intrigada :-)
Tot i estar segur que no és un llibre que agradaria a qualsevol, a mi em sembla una aposta força aconseguida, un best seller de qualitat, amb una història molt treballada. Com a molt, una mica llarg, potser, però es llegeix molt bé. Gràcies a tots pels vostres comentaris.
ResponEliminaQuadern, passa per fases que fins i tot el deixaries, no és que es faci pesat, però són moments molt confosos. Si el vas deixar en un moment d'aquests, no m'estranya que no hi hagis pensat més. T'animo a acabar-lo, està perfectament al nivell del primer, pitjor no ho és.
Kweilan, quin plaer retrobar-te! Tant de bo t'animis a publicar algun post aviat, que t'enyorem molt! Ja és estrany que coincidim, i estem parlant de dos de tres, no està malament, hehehe! Ja has vist que 'La caiguda dels gegants' em va agradar prou, però és un Follett de manual, i ja saps que sempre són iguals. A mi m'està bé llegir-lo de tant en tant, el seu estil m'agrada.
Pons, m'estranya moltíssim que no n'hagin fet una pel·lícula ja! Ho pensava mentre llegia, si sembla gairebé el guió d'una pel·lícula. Tu espavila a llegir, perquè qualsevol dia d'aquests l'anuncien.
Maurici, si t'agrada la novel·la negra, l'intriga, i els assassins psicòpates, aquest és un autor per a tu! Trobo que és força bon narrador, a veure què et sembla.
Maria, aquest sí que és dels teus, eh!! No m'estranya que t'hagin agradat, si no els haguessis llegit t'obligaria a fer-ho! També tinc ganes de llegir el tercer, segur que ho faré, i a veure si l'home espavila a escriure, que ja és gran!
Jomateixa, em sembla que aquest autor trena unes trames tan complicades que és pràcticament impossible endevinar què ha passat. Jo també tinc ganes de llegir més d'aquest autor, trobo que se'n surt molt bé amb aquest gènere.
Assumpta, ni que estiguis en plenitud de facultats, ni ho intentis, em sembla que tampoc no és per tu. Ui, no em ve gens de gust parlar de la Madeleine, és molt pesada, molt intel·ligent, però posa dels nervis en Dave perquè mai no li parla clar. Ai, no sé, que em sobra! Però sense ella el llibre tampoc no seria el mateix...