Autor: Terry Pratchett
Editorial, any: Plaza & Janés, 1998
Títol original, idioma, any: Mort, anglès, 1987
Traductora: Cristina Macía
Gènere: Humor
Número de pàgines: 318Traductora: Cristina Macía
Gènere: Humor
A les 'Montañas del Carnero', abunden els viticultors de raïm reanual, que s'ha de plantar sens falta 12 mesos després de la seva pròpia recol·lecció. Els pagesos dedicats a aquestes pràctiques solen ser corpulents i seriosos, per això, en Mortimer, que és malgirbat i no té cap talent per l'horticultura, és la vergonya de la seva família. El seu pare decideix portar-lo a una fira d'aprenents perquè algú li ensenyi un ofici, però ningú sembla interessat en el pobre Mort. Quan ja s'acaba la jornada, un estrany personatge ve per emportar-se el noi. No ho saben encara, però es tracta de la Mort en persona, o en esquelet, que ha decidit agafar un aprenent per ensenyar-li el seu ofici, el de portar les ànimes a l'altre món. La Mort vol agafar-se un temps per ella i delegar en el jove Mortimer les seves obligacions, però la seva tasca resultarà gens fàcil pel pobre vilatà.
La primera paraula que se't passa pel cap en llegir Pratchett és poca-solta. Però això no vol dir que els seus llibres no tinguin un argument darrere i una certa coherència en els esdeveniments, per bé que farcits de bestieses i situacions delirants. El llibre no té separacions de principi a fi, escrit d'una sola tirada, encara que hi ha nombrosos salts d'escenari i personatges, confesso que m'he perdut una mica, però pot ser per dèficit d'atenció. En aquesta entrega, la quarta per ordre cronològic, hi fan aparicions puntuals alguns personatges de llibres anteriors, i té la seva gràcia.
He de dir que no he aconseguit concentrar-me en la trama i que per això crec que m'he perdut algunes coses. Al principi em va fer riure en diverses ocasions i pintava bé, però no ha tingut continuïtat i la resta l'he trobat més ensopit. La història no està malament, però, està prou ben trobada. Un autor per llegir de tant en tant, però per prendre's més seriosament del que he fet fins ara, tot i que l'objectiu sigui riure una estona.
Puntuació: @@
13 Comentaris
Jo reconec que l'únic que he llegit de Pratchett (El color de la màgia) -que en PONS007 l'expert pratchettià diu que és dels pitjors- a mi em va agradar.
ResponEliminaNomés llegeixo la teva ressenya i ja em fa gràcia imaginar el que expliques :-))
Per cert... Mort aquest, no sortia a El Color de la Màgia? de fet, la mort s'hi passejava bastant, però a vegades l'enganyaven... hehehe
Vaig pel meu tercer Pratchett. El primer va ser ERIC, després he llegit GUARDIAS!, GUARDIAS! i fa un parell de dies que he començat HOMBRES DE ARMAS. He de dir que m'ho passo molt bé amb aquest llibres, m'agrada aquest humor surrealista que et fa somriure (i fins i tot riure) a gairebé cada pàgina. Són una lectura entretinguda i això ja és una gran cosa.
ResponEliminaAquests d'en Terry Pratchett abans de que en parlés tan en pons007 no el coneixia gens.
ResponEliminaNo m'acaben de fer el pes,les seves aventures.
Me l'apunto, però em sembla que no fa per mi.
Jo crec que en PONS hauria de cobrar comissió ;-))
EliminaCom ho vegi l'ahse que no li has prestat l'atenció corresponent a Mort et caurà una de bona! A mi Mort em va agradar, serà perquè em vaig concentrar en la trama...? Però sense dubte el meu preferit de la saga de la Mort es el següent, El Segador, on hi ha més humor, més acció, i més familia de la Mort. o sigui que deixa de fer el babau seguint els llibres cronològicament i continua la saga de la Mort! Si ho fas així d'aquí poc arribaràs a Papá Puerco on fins hi tot se n'ha fet una pel·lícula bastant decent, es a dir, millor que les pel·lícules dels 2 primers llibres.
ResponEliminaPapá Puerco???
Eliminaes com el pare noel, però diferent :P
EliminaNo coneixia aquest llibre però fa bona pinta. encara que em costen els llibres d'humor.
ResponEliminaAquests són tan "absurds", tan "poca-soltes" que a mi em semblen genials (bé, només n'he llegit un, però vaig riure força i diuen que és dels més fluixos!)
EliminaEls primers son tots així de Poca-soltes, i en el seu moment els vaig trobar genials. Ara et diré que:
ResponEliminaTenint en compte que aquesta és la quarta novel.la d'en Pratchett, si et dic que lo millor d'ell comença a partir de la tretzena potser et quedi massa lluny. Però la tretzena "Dioses Menores" (novel.la independent) és per a mi una obra mestra i a partir d'aquesta tot comença a millora molt. Les trames guanyen consistència, les reflexions son més profundes, els personatges es tornen polièdrics (o ja els hi pilles carinyu) i el Mundodisco va creixent en complexitat. En definitiva Pratchett es va superant llibre a llibre.
Això si amb la saga de les bruixes no puc. Per mí els millors son els guardies ( qué crec que encara no has arribat a trobarte'ls, i en Ricewind. I la Mort comença molt bé ( amb el segador es deixa veure el que serà després l'obra de Pratchett) per anar diluïnt-se.
Sembla ser que en Pons no és l'únic expert en Pratchett que corre per aquí, aquest autor gaudeix de força fama, i alguns tot just estem començant. Com que un de tant en tant passa bé, crec que seguiré llegint-lo, però tampoc me'n declararé fan, de moment. Gràcies a tots pels vostres comentaris.
ResponEliminaAssumpta, tots els llibres tenen una estructura semblant, i són prou esbojarrats perquè a tu t'agradin. Crec que si tornes a llegir l'autor no et decebrà. Realment, el primer són com quatre històries curtes i gairebé independents amb els mateixos protagonistes. Després els llibres són novel·les senceres, però l'estil no canvia, i l'argument és més treballat.
No s'han de confondre els dos protagonistes d'aquest llibre, que per mala sort, en català es diuen igual. En Mort, Mortimer, és el jove protagonista i només surt aquí, que jo recordi. La Mort, és talment el que diu el seu nom, La Mort, l'acompanyant de les ànimes. Ella sí que surt en altres llibres, sempre s'apareix per tot arreu perquè ha de fer la seva feina.
Mac, com es nota que tu sí que fas cas a en Pons. Són prou distrets, és cert, però segurament estan tan ben fets, dintre de ser mig en conya, que no es poden llegir a la lleugera, cal que prestis atenció al que va explicant per no perdre't, i crec que de moment no he aconseguit concentrar-me prou per captar tot el que tenen per oferir. M'hi hauré de posar seriosament.
Maria, no se sap mai. És un tipus de llibre tan original, per dir-ho d'alguna manera, que pràcticament és un gènere nou, i si no el proves no ho sabràs. Jo et diria que no és el teu estil, però ens podríem endur una sorpresa.
Pons, sort que l'AhSe no s'ha deixat caure per aquí, o potser l'ofensa ha estat tan gran que no ha pogut ni dir res. No és mal llibre, però com li comentava a en Mac, crec que per portar l'etiqueta de llibres mig en conya no me'ls agafo amb prou atenció i els podria gaudir més si ho fes. Prometo intentar-ho.
Que encara segueixi l'ordre cronològic és perquè aquests llibres me'ls van donar. Em van donar el 4, el 5 i el 8, i em vaig comprar els tres primers per començar pel principi. De manera que ara encara tinc pendent 'Rechicero' i 'Brujerias'. Què em pots dir d'aquests? Tard o d'hora arribaré als que tu dius, però ara me'ls hauré de compar...
Kweilan, mig fantasia i mig humor, però no t'hi veig llegint-lo, eh...
Miqueldps, no ets l'únic que em diu que em salti la cronologia i vagi al que interessa. Segurament ho hauria de fer, però el cas és que em van donar uns quants llibres d'ell i em vaig comprar els primers per ambientar-me. Potser quan m'acabi els que tinc a casa, i en llegeixo un de tant en tant, ja saltaré i aniré a llegir els que em recomaneu. Però pel que dius, els llibres es tornen més seriosos? Que l'argument té consistència i que està ben treballat això ja ho sé, no són llibres per prendre's a la lleugera, però suposo que gran part de la gràcia és que segueixi sent poca-solta, si no, de llibres de fantasia 'seriosos' ja n'hi ha molts.
Veig que els teus gustos són semblants als de l'altre fan que corre per aquí, en Pons. També em recomana els guàrdies, que ja m'imagino que són de tot menys valents i honestos, no sé per què. Ja hi arribaré, a veure què tal.
Reechicero va ser el segon llibre d'en Pratchett que em vaig llegir. El tipus d'acció i aventura es semblant als dos primers de l'autor, però no es tan caotic i es força més divertit, per mi es un dels meus preferits, encara que segurament ho es perquè va ser un dels primers que em vaig llegir.
ResponEliminaBrujerias, com et pots imaginar es de la saga de les bruixes, i com molta gent coincideix es la pitjor saga, però bé, no està pas malament. Te bons trossos pels amants dels gats com nosaltres:
(un que s’acaba de morir i parla amb la mort, que sempre parla amb majuscules)
- Nadie podrà verme?
- OH SI, LOS QUE TENGAN CIERTOS PODERES PSÍQUICOS, LOS PARIENTES CERCANOS. Y LOS GATOS CLARO.
- Destesto los gatos
- COMPRENDO – dijo. Su tono sugería que la muerte era demasiado buena para los que odiavan a los gatos -. SUPONGO QUE TE GUSTAN LOS PERROS, Y CUANDO MAS GRANDES MEJOR.
Jo de Pratchett, so un lector constant, de fet em comprava tot els seus llibres sols sortien, últimament però m'espero a que surtin en edició de butxaca, no tinc aquella fal.lera per llegir-ho tot d'ell, de fet tinc pendent els seus últims 5 llibres publicats. (que aniran caient en el seu moment).
ResponEliminaPratchett mai perd el seu to d'humor, quan dic que te un tractament més seriós em refereixo a que fa crítica social (racisme, capitalisme a les guerres i un llarg etc....), potser perd aquell punt de la bogeria, per la bogeria però segueix sent molt divertit.
Ens llegim!
Pd: M'has creat mono de Pratchett, atacaré algun dels que tinc pendents....