Autor: Ian McEwan
Editorial, any: labutxaca, 2012
Títol original, idioma, any: Solar, 2010
Traductor: Emili Olcina
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 333Traductor: Emili Olcina
Gènere: Narrativa
Llegit en: Català
Qui no admiraria tot un Premi Nobel de Física? Doncs Michael Beard no és un home massa admirable, que diguem. Oportunista i faldiller, va tenir el seu gran moment quan va formular la Combinació Beard-Einsten que li va valer el premi, i des de llavors viu d'aquella aportació sense haver avançat ni una mica en les seves investigacions, ni estar gens al dia del que es cou al món de la Física. A dia d'avui viu bàsicament preocupat perquè el seu cinquè matrimoni trontolla. La seva dona Patrice li posa les banyes, i això no ho pot tolerar, tot i que ell ho ha fet incomptables vegades. Amb la cinquantena complerta, una calvície incipient i una bona panxa, Beard encara té èxit amb les dones i gaudeix de cert respecte en el seu camp, però ell és una persona que ha perdut el nord i que se sent de tornada de tot. Veurem com evoluciona la seva vida del 2000 al 2009, encara li falten coses per fer.
El llibre està separat en tres parts (i un apèndix), ambientades als anys 2000, 2005 i 2009, al llarg dels quals veurem què passa a la vida de Beard, dins el seu cap, i coneixerem el seu passat a través de records. Cada part és llarga i no té subdivisions. El llibre no té cap mena de ritme i l'escriptura és monòtona i pesada, ni quan passen coses sembla que està passant res. La història podria semblar atractiva inicialment, però a mi m'ha avorrit molt. No és que estigui mal escrit, però és que aconsegueix que no m'interessi en absolut el que està passant ni el que ha de passar, i així és difícil avançar. Se'n salven algunes escenes que el dignifiquen, però són poques. Se m'ha fet molt llarg. A més, se li pressuposa un toc humorístic que no he trobat per enlloc.
Dos, i cap més. Aquesta és la meva segona lectura de Ian McEwan i en tinc prou i de sobres per saber que no tornarà a caure a les meves mans. L'escriptor gaudeix de certa fama i sé que agrada, i molt, a molta gent, però senzillament no és per mi. Si l'he de descriure amb una paraula, aquesta seria 'pesat', i me'n venen altres al cap que no són pas millors que aquesta. No puc recomanar-lo, segur que pot agradar, però amb la sensació d'avorriment que m'ha deixat no em veig amb cor de passar el testimoni.
Puntuació: @
11 Comentaris
Ui, pinta fatal! El proper cop que vagi al fnac, li giraré la cara! (bé, a la seva prestatgeria, si és que en té una per ell sol).
ResponEliminaveient llibres com aquest crec que hauries de convertir les puntuacions en etiquetes d'aquesta manera seria més fàcil trobar tots els llibres que t'han desagradat o t'han agradat, però sempre es més morbosa una ressenya negativa.
ResponEliminaJo vaig llegir Expiació i ja en vaig tenir prou. De fet, és candidat a la propera purga per quan necessiti espai per als llibres nous...
ResponEliminaBé, aquest no ens cal patir per anotar-lo.
ResponEliminaNo compartim opinió sobre McEwan, tot el que he llegit d'ell m'ha agradat, encara que "Solar" no és el que més. Com Murakami, a tu t'agrada molt i jo no el suporto ;)
ResponEliminaSóc una admiradora de McEwan, però Solar no me'l vaig poder acabar. Reconec que tens raó quan dius que es fa pesat i és poc atractiu, jo no li vaig saber trobar res que el fes una bona lectura. En aquest cas, coincideixo totalment amb tu.
ResponEliminaNo és pas per defensar-l'ho, però pot ser t'esperaves un llibre més cintífic i ha resultat ser més de sentiments? De totes maneres no m'atrau massa. Tindré en compte la nota per si en veig cap d'ell.
ResponEliminaQuina mandra aquest autor. Diria que tinc un llibre seu a mig llegir per alguna banda de casa. Sí, ho acabo de comprovar, un que es diu Saturday i crec que no vaig passar de la pàgina 30. Veient la teva ressenya no m'hi animaré pas de moment.
ResponEliminaPerò li has donat una segona oportunitat :)
ResponEliminaHe mirat la ressenya de l'altre llibre d'ell que vas llegir xq no recordava quin era i m'ha fet gràcia veure els comentaris.
Aquest ja no m'atreia abans, x tant, no et diré que me l'apunto, xò en canvi si que hi ha algun altre de l'autor que tinc ganes de llegir. En el fons és molt emocional, aquest home, i els llibres d'aquest caire ja m'agraden.
Gràcies a tots pels comentaris. Em sap greu però crec que serà el darrer McEwan que llegeixi, no m'arriba gens, per més que els seus fans digueu que aquest precisament és fluixet, l'anterior que vaig llegir tampoc no em va convèncer. Què hi farem, no ens pot agradar tot.
ResponEliminaYáiza, crec que el seu nom sí que surt a les estanteries, té fama l'home, però té pinta de ser un d'aquests tan sobrevalorats. Jo crec que t'avorriria.
Pons, és una cosa que m'he plantejat i que a més l'Assumpta també m'havia proposat. No seria mala cosa convertir les puntuacions en etiquetes, però hi ha alguna cosa que no em convenç. Per començar, és una feinada, però bé, sóc prou matat per fer-la. Després, no posava puntuacions des del principi. I per últim, la puntuació que poso és molt en calent. Temps després, en revisar ressenyes, m'adono que no m'ha quedat la mateixa impressió que en el moment de llegir el llibre, tan per bé com per mal, i em sorprèn la puntuació que li vaig posar. No m'agrada que es converteixi en una opinió inamovible, perquè en el meu cap no és així, i descarto anar canviant les puntuacions periòdicament, això sí que seria una ximpleria.
Maurici, sempre que sento que algú ha de fer espai a casa i es desfà de llibres aixeco una mà enlaire com a candidat a heretar-los. Ara, si m'has de passar llibres del McEwan, crec que hi ha un lloc més adient que és un contenidor de color blau on estaran molt bé.
Jomateixa, no et queixis, que et dono descans!
Botika, això és bo! McEwan té fama, i això vol dir que hi ha gent a qui agrada, és clar. I tu ets una d'aquestes. Doncs perfecte per tu. Com dic a la ressenya, no és per mi. Tot per tu! A Murakami ni tocar-lo, eh! Hehehe.
Núria, em sorprèn el teu comentari perquè sé que ets seguidora d'aquest autor. Va ser a recomanació teva que vaig llegir 'A la platja de Chesil', i no em va agradar. Li he volgut donar una segona oportunitat amb aquest 'Solar', i crec que he decidit no donar-hi més. Segurament me'n podries recomanar algun altre de millor, però hi ha autors incompatibles amb alguns lectors i que d'altres adoren. No cal donar-hi més voltes.
Maria, de ciència ja en surt, però se m'ha fet molt pesat. I el tractament dels sentiments que hi ha no es pot dir que sigui agradable. No sé què esperava, però sens dubte, que m'avorrís no.
Myself, sembla que tu i jo seguim compartint gustos, ja va bé per fer-nos cas en les recomanacions. A la pàgina 30 d'aquest jo ja veia que la cosa no tiraria, però com que no m'agrada deixar llibres a mitges...
rits, una segona oportunitat se la pot merèixer tothom, encara que de vegades ni això. En aquest cas, és un autor d'aquells que si agrada a tanta gent deu ser per alguna cosa, i per tant no està malament tornar a provar. Però res, que no és per mi i ja està. Potser sí que és emocional, però la manera com parla dels sentiments i de la ment dels protagonistes a mi no m'agrada. A veure si tu tens més sort i t'hi enganxes.
He de reconèixer que m'encanta quan et carregues un llibre hehehe...
ResponElimina