Editorial, any: Quaderns Crema, 2000
Gènere: Relats
Número de pàgines: 146Llegit en: Català
En els nou relats que trobem en aquest recull hi ha una mica de tot, però sempre descripcions de la quotidianitat amb un puntet irònic i reflexiu. Des de l'home que es pensa que mata els artistes pel sol fet d'escoltar la seva música al cotxe, fins a la descripció del naixement i desenvolupament d'un rumor, passant pel caçador que dispara a la seva pròpia imatge al bosc o l'home que no s'assembla a ningú que arriba a la ciutat on tothom s'assembla a algú. En alguns casos absurds, en altres una mica delirants, però sempre partint de personatges molt reals que arriben a situacions peculiars. Sense ser d'humor, riurem, sense ser dramàtic, també ens deixarà un regust amarg. Nou històries ben trenades, totes diferents, imaginatives i enginyoses.
L'estil de Sergi Pàmies és semblant al d'altres relataires catalans com Quim Monzó, però també són diferenciables. La meva experiència anterior amb ell no m'havia impressionat, però crec que aquest volum de títol tan curiós el supera. Els relats són curts o molt curts, a excepció del segon, Oceà Pacífic, que omple gairebé la meitat del llibre. L'escriptura és agradable i força acurada, l'autor demostra un bon domini de la llengua. Per la seva llargada, i perquè passa bé, es llegeix en un sospir.
Solc dir que els relats m'agrada més escriure'ls que llegir-los, però crec que aquest és un bon recull. No tots els relats són igual de bons i imaginatius, però en conjunt et deixa satisfet i en més d'una ocasió acabes somrient i assentint amb el cap. M'ha animat a donar més oportunitats a l'autor, i qui sap si a d'altres que ja havia descartat, potser només cal estar predisposat a llegir històries més curtes i sense tant argument, amb totes les mancances que això comporta.
10 Comentaris
No s'hi ha matat gaire amb el títol, no? T'imagines que tothom fes el mateix? En cada post que faci li poso "Últim cas típic: noi li agrada noia..." i em quedi tan ample? Quina poca serietat!
ResponEliminaDes de fa molt escolto els relats- comentaris que explica Sergi Pàmies per la ràdio. I sempre acabes trobant un en el qual et sents identificada i et fa gràcia. M'agrada molt aquest escriptor. Acostumo a llegir-me els seus llibres com acompanyant d'un altre llibre ( no sé si m'explico bé
ResponElimina) és a dir, que en segueixo dos de cop.
Per tant aquest segur que no me'l perdré. Me l'apunto!
No he llegit massa d'en Sergi Pàmies, apa, el posaré als pendents.
ResponEliminaA mi m'agrada moltíssim llegir relats... tant com em pugui agradar llegir una novel·la. La diferència està en que jo sempre he defensat que, en quant a ESCRIURE'LS trobo que és més fàcil (molt més fàcil) fer un relat que una novel·la (ostres ara estic pensant en una mega discussió que vàrem tenir a cal MACIP sobre aquest tema)
ResponElimina- Fer una bona novel·la ha de ser molt, moooooolt difícil... però fer una novel·la psé-psé, normaleta, també té el seu mèrit
- Fer uns bons relats també té molt de mèrit... però fer uns relats psè-psè... ho sap fer la majoria de la gent. (Fer "un" bon relat no vol dir res; qualsevol pot tenir un dia inspirat i que no torni a passar mai més)
Dit això, afegir que no crec que el llegeixi... no m'atrau massa (i això que m'agraden els relats!! hehe)
Comentar que m'ha fet molta gràcia aquesta frase:
"Els relats són curts o molt curts, a excepció del segon, Oceà Pacífic, que omple gairebé la meitat del llibre."
Homeeeeee si omple GAIREBÉ la meitat, vol dir que NO arriba a la meitat i si el llibre té tan sols 146 pàgines... Quantes pàgines té el relat? Seixanta? Tampoc és que sigui molt llarg, no? :-DDD
No he llegit mai res d'en Sergi Pàmies, però si començo potser agafaria un altre, els relats curts no em van gaire, excepte algun cas molt especial.
ResponEliminaAquest me 'he llegit, xò fa tantíssim temps que he tingut que mirar a la lleixa si era aquest o un altre. I la veritat és que si no el recordo especialment serà perquè no em va impactar gaire, no?
ResponEliminaTinc el Pàmies a la llista de pendents, però mai acabo de trobar-li el moment, potser perquè són relats. Pel que dius, m'hauré de desfer dels prejudicis i descobrir-lo, perquè sembla que les històries valen la pena. Crec que et faré cas i li donaré una oportunitat!
ResponEliminaGràcies a tots pels vostres comentaris. Un llibre curtet i per llegir ràpid, gens malament per passar una bona estona llegint.
ResponEliminaPons, doncs jo trobo que el títol té certa gràcia, almenys és original. És allò que algú pregunta 'Què estàs llegint?', i respons 'L'últim llibre de Sergi Pàmies'. No ho trobes graciós?
maria, ara fa temps que no el veig per enlloc, però si no recordo malament és d'aquests de dir les coses clares però amb una manera molt especial de fer-ho. Té certa gràcia innata, a més, tot i ser peculiar. T'entenc molt bé en això dels llibres acompanyants, jo gairebé sempre estic llegint dos llibres alhora!
Jomateixa, són relats, per fer una parada entre tanta novel·la pot estar bé.
Assumpta, comparat amb els altres relats és increïblement llarg! Té més de seixanta pàgines si no recordo malament, i els altres són molt curtets. Un relat de seixanta pàgines, a més, no és poca cosa. Jo trobo que escriure en general és difícil. Si tens una idea, pots fer un relat curtet i que et quedi bé, si tens certa traça. Però fer que quedi molt bé, saber allargar el relat, omplir els espais entre fets importants, això ja és més complicat. Si ho transportem a la novel·la, ja no t'explico. La quantitat de palla que hi has de posar sense que sembli palla és tan gran que es converteix en una odissea. Però tot és qüestió de tècnica, suposo, aprendre a fer-ho. I després disciplina, és clar, però aquest ja és tot un altre tema.
Botika, em temo que si vols provar-ho amb Sergi Pàmies no tens altre remei que llegir relats: és el seu gènere. Que jo sàpiga, no ha escrit cap novel·la, almenys per ara.
rits, em sembla que no és d'aquests llibres que es queden a la memòria, són relats curts i no penetren tant al nostre interior com les bones novel·les. Ara, per passar una bona estona llegint no està malament.
Núria, no cal ni trobar-li un moment. És tan curtet que el pots llegir a estones mentre llegeixes un llibre de més entitat. Aquest m'ha agradat prou, però l'anterior no em va fer ni fred ni calor. Si els relats no t'entusiasmen, com a mi, potser no li trobaràs el què.
Gran Pàmies, possiblement el millor.
ResponEliminaA cabo de llegir aquest llibre i m'ha semblat que té masses segones intencions i coses que no calia posar. Oh! Quina casualitat que just a la pàgina 69 hi hagi una escena, que, deixeu-me que us digui, si la suprimíssim d'aquest relat, estaria perfectament igual i comprenssible. De fet, si volgues us podria dir des de quin punt suprimim i quedaria geial la novel·la, millor.
ResponEliminaD'acord, d'acord, i l'anada d'olla que és el capítol de les dues cares de la mateixa moneda... Ja ni en parlem... Critica un llibre que ell mateix s'ha inventat, i, perdó per avançar-vos la història, un llençol, per art de màgia, intenta violar una noia :O PERÒ QUE ES AIXÒ SI US PLAU???!!