Autor: Arthur Conan Doyle
Editorial, any: Columna Proa Jove, 1995
Títol original, idioma, any: The Hound of the Baskervilles, anglès, 1902
Traductor: Joan Mateu i Besançon
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 209Traductor: Joan Mateu i Besançon
Gènere: Novel·la negra
Llegit en: Català
La família Baskerville té una llegenda negra que parla d'un gos demoníac i espectral que persegueix els seus membres des dels temps d'Hugo Baskerville. Al llarg de generacions, aquesta bèstia salvatge ha atemorit els membres de la família, fins que en els dies presents la mort de Charles Barckerville, finat aparentment per la visió de la terrible bèstia, posa en alerta als seus amics i parents. El doctor Mortimer, amic de la família, no està disposat a que el misteri perduri més temps, cal saber si la desgràcia dels Baskerville respon a fets fantàstics o hi ha altres motius per aquestes morts, a fi i efecte de protegir l'hereu de la família, Henry Baskerville. Per això contacta amb Sherlock Holmes, un dels més grans detectius de tots els temps, que com és d'esperar no creu massa en fantasmes i aparicions. El que sí que està disposat a admetre el famós investigador és que s'enfronta amb un dels casos més increïbles de la seva carrera.
Aquesta és la meva primera experiència amb Conan Doyle i el seu famós detectiu. Holmes m'ha resultat força irritant perquè és molt pagat de si mateix i tot i que amb bones paraules, menysprea clarament el seu ajudant Watson, el tracta de mig ximple. El relat està narrat pel mateix Watson, que admira moltíssim Holmes, cosa que encara ho fa tot més trist. És una història de lladres i serenos de principis del segle XX, descriu l'atmosfera típica de les classes benestants de l'època. El detectiu participa al principi i al final, però té tota una part central, d'interès força relatiu, que recau sobre les investigacions de Watson.
Tot i que interessa per saber què passa amb el famós gos, hi ha molts pocs personatges i l'argument és justet. De seguida es veu per on van els trets, i només queda demostrar-ho. Té com a atractiu les deduccions de Sherlock Holmes, que un cop descrites no saps si estimar o odia. Potser és que les expectatives eren altes, però m'ha decebut una mica, és d'aquells llibres que he trobat que no n'hi ha per tant. Es deixa llegir, però no passa d'aquí. S'havia de provar.
Puntuació: @@
12 Comentaris
Millor la Christie, eh? ;-))
ResponEliminaJo també he llegit alguna cosa de Sir Arthur, però tampoc m'acaba d'enganxar. Tot i així no sé per què aquest llibre té tanta anomenada perquè no és dels millors.
Em sona d'haver vist la pel·lícula a le stardes per tv3 ja fa una mica. El llibre no l'he llegit, però tan aquest escriptor com l'Agatha Christie sempre t'atrapen.
ResponEliminaNo m'estranya que no t'hagi fet el pes. Va ser lectura obligatòria meva en algun moment de la secundària... I llavors ja em va semblar poc atractiu!!
ResponEliminaPotser sí que és qüestió de les expectatives massa altes. Jo, quan agafo un llibre d'aquests (Doyle, Christie, etc) l'única expectativa que busco és distreure'm una estona i t'he de dir que és un tipus de literatura que no em falla mai en aquest sentit.
ResponEliminaPotser amb la série Sherlock et concilies amb el personatge. Enganxa!
ResponEliminaAquest ens el van fer llegir a l'institut, i tenint en compte cada cosa que en feien llegir, aquest encara va estar prou bé, però la veritat es recordo molt poc.
ResponEliminaAra bé, si revisem la série Sherlock de la BBC, crec que la adaptació totalment lliure del cas que fan en el capítol 2x02 es el més fluix de la série.
Suposo que quan has llegit tants llibres i sobretot amb uns estils tant actuals, aquest ara mateix, ja queda una mica desfasat.
ResponEliminaS'ha de llegir com diu en Mc, per passar una estona i adaptant-te a l'època en que es va escriure.
Pensava que era un gran clàssic i resulta que no sóc l'únic a qui li ha semblat fluixet. No sé si repetiré l'autor, però sembla que té obres millors, oi? Gràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminaAssumpta, francament, els de la Christie em semblen millors, o almenys més distrets i atractius. L'estil és diferent, aquest és com més seriós, potser hauríem de dir que està més ben escrit, però això no el fa millor. No sé si ho tornaré a provar, m'ha decebut una mica.
maria, si comparo la meva primera experiència amb cadascun dels autors, Agatha Christie surt guanyant per golejada.
Yáiza, un cop més, em feu adonar que no sé què redimonis em feien llegir a l'escola i a l'institut! No recordo pas que me'l fessin llegir, com tants altres que heu dit... n'hauria de fer un post d'això. En quin cony de centres vaig estudiar, jo!
McAbeu, he estat lloant Christie per sobre de Doyle, però potser sí que les expectatives amb el segon eren més altes que amb la primera. Esperava més del gran Sherlock Holmes, i m'ha caigut força malament. Encara que t'agradin els llibres, si us plau, digues que estàs d'acord amb mi que aquest personatge és un fatxenda de ca l'ample!
rits, no m'atreu gens, però gens. Diuen que està molt bé, però no em tira...
Pons, com li deia a la Yáiza, no sé què em feien llegir a mi, perquè sempre que comenteu que havíeu llegit el llibre a l'escola, jo no recordo pas que fos obligatori per mi. Per comparació potser sortia guanyant, però l'hauries de llegir avui en dia per veure si realment el trobes acceptable. La sèrie, com deia a la rits, no m'atreu gens.
Jomateixa, comparteixo la teva opinió. Després de llegir un llibre d'intriga d'en John Verdon, per exemple, la història d'aquest és com de nyigui-nyogui. Com que no sóc massa de clàssics, jo em quedo amb els actuals. El marc històric de les novel·les és important, potser jo no sé ficar-me en el paper.
Vaja, quina decepció! És ben bé que Sherlock Holmes està totalment idealitzat, pel que en dius. Reconec que no he llegit Conan Doyle però ara per ara, després de la teva ressenya, crec que no hi ha pressa en descobrir-lo.
ResponEliminaNúria, Sherlock Holmes té molta fama, però diuen per aquí que aquest no és el millor llibre. A més, cal tenir en compte que és un llibre antic i no es pot esperar trobar les trames enrevessades que es fan actualment, són estils molt diferents i cal tenir en compte el marc històric, si no decep una mica. Però bé, que a mi m'ha deixat una mica fred.
ResponEliminaHo és, ho és. Però això també forma part del seu encant. ;-DD
ResponEliminaNo estic d'acord amb la vostra opinió, però la respecto.
ResponEliminaSoc fanàtic incondicional de Holmes i Doyle!!!
Però suposo que amb tants llibres llegits t'agrada més un altre tipus de prosa.
Em subscriuré al teu blog.
Jo n'he fet un sobre pelis i llibres.
CINELLIBRES CRÍTICS
Crítiques a pel.lícules i llibres...