Autor: Graham Greene
Editorial, any: Edicions 62, 1984
Títol original, idioma, any: The Ministry of Fear, anglès, 1943
Traductor: Ramon Folch i Camarasa
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 254Traductor: Ramon Folch i Camarasa
Gènere: Intriga
Llegit en: Català
Poc s'ho pensa Arthur Rowe que el pastís que acaba de guanyar en una rifa conté un missatge secret que no anava destinat a ell. Ens trobem a Londres, durant la Segona Guerra Mundial i contínuament hi ha bombardejos per part dels alemanys. El fet de conservar el pastís introduirà Rowe en una xarxa d'espionatge per detectar infiltrats nazis, però no resultarà fàcil saber qui és amic o enemic. A més, Rowe té un passat turbulent, va matar la seva dona i es considera un assassí, però els motius d'aquesta mort no queden clars. Els fets es precipiten i la bola es fa gran, el nostre protagonista no té més remei que deixar-se endur pels esdeveniments i per una sèrie de personatges que semblen saber què fan, sap que forma part d'un tot molt gran, encara que se li escapi gran part de la informació. I el destí encara li té guardada una mala passada, just quan començava a comprendre coses...
Llibre antic i enrevessat, en el que és més important el que es calla que no pas el que es diu, s'insinua molt, però s'explica amb comptagotes. És complicat de seguir perquè la història no és fàcil i tinc la impressió que salta d'una banda a una altra sense massa explicacions. Tot s'ha de dir que no ha aconseguit atrapar-me en cap moment, no és una lectura fluïda, i el fet de no concentrar-me crec que m'ha fet perdre coses, com a mínim les connexions.
En destacaria l'argument, el personatge d'Arthur Rowe està envoltat de misteri i la seva evolució és interessant. Per la resta, poca cosa en puc dir, no m'ha enganxat, però crec que és culpa meva i no del llibre, no m'hi he pogut ficar i treure-li suc, i per això l'he llegit a batzegades, sense interès i se m'ha fet etern. No li faig justícia, penso que es mereixeria una lectura més acurada, però ara mateix no m'ha entrat gens ni mica.
Puntuació: @ (segurament mereix més puntuació, valoració injusta en aquest cas)
11 Comentaris
Tinc el mateix exemplar de la imatge, d'una col·lecció que vaig comprar a finals dels 80's principis dels 90's. Per tant, el llibre l'he llegit però el que passa és que sóc incapaç de recordar-ne res ni tampoc que em va semblar.
ResponEliminaSuposo que això vol dir que em va passar sense gaire pena ni glòria i que segurament la meva valoració coincidiria força amb la teva. Potser hauria de rellegir-lo per confirmar-ho però no ho faré, prefereixo dedicar-me a altres lectures. Justament fa poc m'he posat amb una que et va agradar força més que aquesta. Estic llegint la trilogia 1Q84 de Murakami que ja saps que em feia una mica de respecte però t'he de dir que comença molt, (però molt) bé. Ja veure'm com continua.
No he llegit aquest llibre, però sí d'altres del mateix autor. En general no m'han desagradat però tampoc han estat lectures per la posteritat. Està considerat un dels grans autors anglesos del segle XX, però, com a tu, a mi no m'acaba de fer el pes, així que ja no li dono més oportunitats, que hi ha moltes altres coses a llegir!
ResponEliminaEn vaig llegir un d'aquest autor -ja fa molt temps i no recordo el títol- i em va agradar, però llavors en vaig intentar llegir altres i ja no em van fer tant el pes. Ja n'ho n'he llegit més d'ell.
ResponEliminammmmmmmm aaaahhhhh! com gaudeixo quan veig una sola @ de puntuació!
ResponEliminaostres, m'ha sorprès una @. El primer paràgraf em convidava a una bona lectura, després ja veig que no, xò tb crec que té factors externs, aquesta puntuació.
ResponEliminaNo sé si algun dia el llegiré,.... n'hi ha taaaants, abans.... xò no sé, ja veurem.
Murakami, ara et toca mimar-te amb alguna cosa de Murakami!! que t'agrada molt. O Follet, oi que t'agradava? es veu que té un llibre nou, de nou-centes pàgines!!! bufa-li!!!!
vols un xist? aquest estiu estava disposada a tornar-ho a intentar amb Els pilars... xò crec que ni ho intentaré, que ja estem a mitjans d'agost i la Dany està enfadada amb mi!!
uiii, em sembla que d'aquet passaré. Sé que en tenim algun per casa, però no recordo haver-lo llegit. Mal senyal!
ResponEliminaUff, en tinc a casa algun llibre antic com aquest i sempre penso que l'hauria de llegir un dia o un altre, que m'estic perdent una gran novel·la, va tenir molt d'èxit en el seu dia. Potser li donaré una oportunitat i em pasarà com en Maurici, però crec s'ho mereix, no són gaires pàgines.
ResponEliminaDoncs no fan ganes de llegir-lo, no... Jo em vaig llegir "El tercer home", però com em passa sovint (em sembla que a molta gent li passa al revés). m'agrada molt més la pel.lícula.
ResponEliminaBon diumenge, ens anem a la Illa Fantasia, això sí que atrapa! ;)
Autor de culte, però que ja es veu que no és per tots els paladars. Ningú no li acaba de posar una gran nota, però bé, està bé llegir clàssics moderns d'aquests, almenys saber de què parles si els menciones. Gràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminaMcAbeu, si sóc sincer, el llibre que jo tinc no té aquesta coberta. Té el mateix ISBN, però no he aconseguit trobar la imatge de la meva edició. En tot cas, segur que és igual d'antiga. Efectivament, no em sembla un llibre per recordar, o almenys que te'n recordis amb el pas del temps. No crec que faci falta refrescar la memòria, a més, amb un cop n'hi ha prou. A hores d'ara ja et deus haver cruspit el 1Q84, m'agradaria saber la teva opinió al respecte. A mi em va encantar, i a tu el començament també t'estava agradant, espero que hagi continuat així.
Maurici, el teu comentari em porta a pensar per què alguns autors estan tan ben considerats si després als lectors no els acaben de fer el pes. Bé, en aquest cas, potser és una joia pels anglesos, però per aquestes terres no ens agrada tant. No crec que li doni massa més oportunitats, jo.
Jomateixa, una altra que no ha acabat d'entrar amb l'autor. Em sembla que a tots ens ha passat el mateix, potser no cal esforçar-s'hi més.
Pons, almenys t'ho passes bé, més que jo amb el llibre.
rits, l'argument no és del tot dolent, però la lectura és complexa i tampoc acaba d'arribar. Això sí, ja t'ho dic jo que aquesta puntuació té factors externs. Si no els tingués potser no m'hauria agradat massa més, però probablement una mica sí.
Aviat vindrà un Murakami que fa molt temps que espera, però me n'he de conscienciar perquè són més de 800 pàgines. A veure què tal. De Follett, de moment res a la vista. I parlant d'ell, potser sí que millor deixa estar els pilars, no voldràs que la Dany t'enviï en Drogon a socarrimar-te el cul. Jo de tu li faria cas.
Mireia, és cert, no recordar si l'has llegit o no no sol ser massa bona propaganda per un llibre.
Botika, jo l'he llegit pel nom, precisament, crec que té força anomenada, i m'atreuen els llibres que s'han fet famosos, penso que alguna cosa deuen tenir, i sovint em deceben. Prova-ho, ja saps que la meva opinió és només meva, però ja veus què en diuen els altres, a ningú dels que han comentat li acaba d'entrar l'autor.
Gemma Sara, no seria un llibre per llegir a l'Illa Fantasia precisament. Sí que és estrany que t'agradin més les pel·lis que els llibres, no sempre et deu passar, oi? Tampoc és tan comú fer el doblet, jo solc quedar-me amb els llibres i no miro la pel·lícula.
Mmm, es podria fer un post sobre llibres i pelis, original, no, però maco, sí....
ResponEliminaMmmm... doncs no el llegiré :-))
ResponElimina