Autor: Carles Casajuana
Editorial, any: Planeta, 2009
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 202Llegit en: Català
Premis: Ramon Llull 2009
Ramon Balaguer té tres novel·les publicades i ha demanat una excedència a la feina per escriure la quarta, el seu projecte més ambiciós. El bloc de pisos on viu es queda sense inquilins, el propietari, el senyor Soteras, vol recomprar tots els pisos per treure profit de l'edifici, però Balaguer no està disposat a vendre-li el seu, no fins que no acabi la seva novel·la, encara que Soteras es dediqui a fer-li la vida impossible. Un bon dia, un jove escriptor ocupa un pis buit de la finca, en Miquel Rovira, que està escrivint una novel·la sobre la desaparició de la llengua catalana, ambientada en un futur no gaire llunyà. La relació que s'estableix entre els dos escriptors està plena d'estira i arronses i discussions sobre el català i la literatura en general. No s'entenen, però estan condemnats a suportar-se l'un a l'altre. Comparteixen objectiu: acabar les seves obres.
Rere la història dels dos escriptors, trobem una profunda reflexió sobre l'estat de salut del català, l'etern menysteniment del català respecte l'espanyol, i sobre la literatura al nostre país. Balaguer escriu en espanyol tot i ser català, i Rovira li critica i li fa veure que el seu espanyol no té ànima perquè en realitat pensa en català. Gairebé es podria dir que el llibre és meitat novel·la i meitat assaig. És curt i en general no es fa feixuc, tot i que algunes dissertacions poden cansar una mica. Però sobretot, està molt ben escrit, t'adones que són unes lletres de qualitat, tant si t'agraden com si no.
Per ser que m'esperava una novel·la i no una reflexió, m'ha agradat prou i m'ha interessat. Pocs cops se m'ha fet pesat, els que l'autor comença un raonament i el porta fins el final per no deixar-se res per dir. Però en termes generals es llegeix fluidament i serveix d'advertiment pels temps que corren. Tres anys després de la seva publicació, sembla que el sentiment de país i la importància de la llengua estan molt més en boga, però la problemàtica que descriu el llibre ha existit des de sempre, i farem bé de no oblidar-la.
Puntuació: @@@
Rere la història dels dos escriptors, trobem una profunda reflexió sobre l'estat de salut del català, l'etern menysteniment del català respecte l'espanyol, i sobre la literatura al nostre país. Balaguer escriu en espanyol tot i ser català, i Rovira li critica i li fa veure que el seu espanyol no té ànima perquè en realitat pensa en català. Gairebé es podria dir que el llibre és meitat novel·la i meitat assaig. És curt i en general no es fa feixuc, tot i que algunes dissertacions poden cansar una mica. Però sobretot, està molt ben escrit, t'adones que són unes lletres de qualitat, tant si t'agraden com si no.
Per ser que m'esperava una novel·la i no una reflexió, m'ha agradat prou i m'ha interessat. Pocs cops se m'ha fet pesat, els que l'autor comença un raonament i el porta fins el final per no deixar-se res per dir. Però en termes generals es llegeix fluidament i serveix d'advertiment pels temps que corren. Tres anys després de la seva publicació, sembla que el sentiment de país i la importància de la llengua estan molt més en boga, però la problemàtica que descriu el llibre ha existit des de sempre, i farem bé de no oblidar-la.
Puntuació: @@@
11 Comentaris
Aquest me l'apunto, pinta interessant i no és massa llarg... Aviam si el trobo!
ResponEliminaQuan va sortir em va semblar interessant però vaig llegir en algun lloc això, que tu també dius, que tenia molt de reflexió i menys de novel·la i ja no vaig fer per llegir-lo. Si em torna a caure a les mans, potser serà qüestió de donar-li una altra oportunitat.
ResponEliminafujo de qualsevol llibre que tingui un regust a assaig
ResponEliminaA mi em va agradar molt(i deprimir una mica). Jo vinc del castellà, i escric en català, sobretot per l'estima que li tinc a Catalunya. Així que quan vaig llegir allò de "sense ànima" em vaig sentir malament, però m'he adonat que no és cert, que si escrius una cosa de tot cor, té tanta o més ànima en un idioma que un altre.
ResponEliminal'he tingut molts cops a les mans, però no m'hi acabo de decidir.
ResponEliminaAquest em va cridar l'atenció quan va sortir, però suposo que n'hi havia d'altres que em feien més gràcia i no el vaig acabar comprant. Ara bé, recordo que, en llegir el títol -llavors- vaig pensar que era una cosa que feia por... brrrr... pensar així, que pot arribar un dia que la nostra llengua... Però NO! Com han canviat les coses en tres anys! Mare meva!! :-))) Ara sabem que no permetrem que passi una cosa així ;-)
ResponEliminaEl vaig llegir quan va sortir, i sí que és cert que es llegeix molt fàcilment, però em va decebre una mica el final (que ja ni recordo).
ResponEliminaEl vaig llegir el 2009 i a mi em va agradar força, sí que té un aire més aviat d'"assaig", però l'autor sap teixir un argument més o menys simple, si vols, per justificar la "tesi" o "idea" de l'obra: la "diglòssia" que vivim en aquest país.
ResponEliminaM'agrada de que va. Reconec que l'he vist més d'una vegada, però no m'havia aturat allegir de que anava.
ResponEliminaIntentaré buscar-l'ho i li donaré una oportunitat. Fa bona pinta.
No he llegit res del Carles Casajuana i per això no puc opinar, però si t'ha agradat sàpigues que aviat a les llibreries n'apareixerà un nou llibre (és una de les novetats de cara al setembre. El retorn de les vacances ve carregat de material!): http://www.grup62.cat/llibre-el-melic-del-mon-109393.html
ResponEliminaEm sembla que aquest llibre crida l'atenció pel títol que té, normalment no ens en podem refiar, però dient-se així, i amb la sensibilitat que tenim ara amb el català i el nostre patrimoni en general, és normal que no passi desapercebut. Fa de bon llegir, però ja dic que té més de reflexió que de novel·la. Us farà pensar una estona.
ResponEliminaYáiza, em sembla que el que havia llegit darrerament no despertava massa el teu interès, i no m'estranya. Però aquest és diferent, i crec que estarà bé que el llegeixis si el pots aconseguir. No diré que crec que t'agradaria, però estic gairebé segur que t'interessaran les reflexions que fa.
McAbeu, deixem-lo com a novel·la, el que passa és que les discussions dels personatges van clarament de cara a la reflexió profunda de postures enfrontades, a analitzar l'estat del català i de la literatura. És interessant, i si bé la trama no pretén res de l'altre món, la reflexió sí que va molt més enllà.
Pons, davant d'aquest, doncs, comença a córrer i no t'aturis.
Ona, al principi em costava una mica d'entendre aquesta crítica que li fan a Balaguer, si en principi som bilingües, no haurien de dir que el seu castellà no té ànima. Però m'hi paro a pensar, i si jo escric en castellà tampoc no me'n surto satisfactòriament, potser sí que alguns escriptors catalans tenen una manera d'escriure que no s'acaba de poder equiparar als espanyols, se'ls nota. Però això no vol dir que no es pugui fer, que no s'aconsegueixi. I tampoc no t'has de deixar portar per l'opinió d'un autor, que en definitiva és el que és aquesta crítica.
Jomateixa, ara ja saps de què va. Si t'interessa el tema, en pots gaudir. A més és curtet, però a estones dens, això sí.
Assumpta, no em de permetre que passi. Mai he cregut que el català estigui tan amenaçat, perquè ha superat situacions pitjors que aquesta, però tot el que sigui tenir-ne cura no estarà de més. Aquest llibre es preocupa de l'estat del català i en dóna una visió alarmant. Està bé llegir-lo perquè ens pot fer pensar que potser vivim la situació amb massa tranquil·litat i que ens hem d'esforçar més per no perdre el que tenim. Com un toc d'atenció, i això val tant si exagera com si no.
Botika, en ser un llibre on la part de novel·la és menys important, el final no aporta res, no diu massa cosa ni soluciona la trama. El llibre es queda així, tal com és, un cop l'autor ja ha exposat tots els arguments. Del final també n'esperava més, però el conjunt és prou acceptable.
Albert JB, benvingut al blog! Les tesis del llibre estan molt ben explicades, ens ajuda a entendre moltes coses que se'ns poden escapar. No sé si és una visió gaire exagerada, però si ens manté a l'aguait ja fa la seva funció. La part de novel·la sembla només per lligar les reflexions, però com deia amunt, el conjunt és prou aconseguit i es deixa llegir.
maria, probablement trobis interessant les reflexions que fa, aprofundeix molt en l'estat de la llengua, i també de la literatura. Alguna reflexió segur que et porta algun mini-post dels teus!
Núria, després de l'estiu, veurem què ens preparen les editorials! Ja comencen a sentir-se les campanes de les novetats. És la meva primera experiència amb Casajuana, i no sé si en llegiré més coses. Veurem de què va el llibre nou i si em sembla interessant.