Autor: Carles Porta
Editorial, any: La Campana, 2005
Gènere: No-ficció
Número de pàgines: 404Llegit en: Català/Espanyol
Al periodista i reporter Carles Porta li van encarregar fer un '30 Minuts' al minúscul poble de Tor, al Pallars Sobirà, a tocar d'Andorra. En aquest cul de món, on només hi vivien tretze famílies o cases, en les darreres dècades hi ha hagut tres morts en circumstàncies que encara no s'han aclarit. La darrera i més sonada, la de Josep Montané, de la casa Sansa, només cinc mesos després que fos declarat amo únic del poble i de la muntanya de Tor, l'any 1995. Des del 1896 hi havia una societat de copropietaris, però calia demostrar que vivien tot l'any al poblet, i el vell Sansa és qui més temps hi passava, tot i que a l'hivern el poble romania completament deshabitat. Interessos comercials, enveges, cobdícia, contraban... tot es barreja en aquest llogarret on tothom sap coses, però no les diu, i les que diuen no es pot assegurar que siguin veritat. Un indret que, per les seves dimensions, mai es podria imagina els noms que hi ha involucrats en alguna de les seves trames.
Sonarà a tòpic, però mai la frase 'la realitat supera la ficció' ha estat més certa. Si això fos una novel·la, no se la creuria ningú, i per inversemblants que semblin les coses que s'hi expliquen, fa la impressió que només s'ha pogut gratar la crosta de l'assumpte. Després de fer el reportatge, Carles Porta es va decidir a escriure el llibre i ho fa amb un estil prou fresc i en primera persona. Escrit en dos idiomes, en funció de la llengua que feia servir cada entrevistat, i en els diàlegs s'ha mantingut la variant dialectal o la parla de cada 'personatge'. Es llegeix ràpid, encara que hi ha un excés d'informació i de vegades està una mica desordenada.
No solc llegir llibres de no-ficció, però en aquest cas és com si fos completament inventat. Ara, hauríem de veure qui és capaç d'inventar una història així. És interessant i atrapa perquè es fa difícil de creure que en un lloc tan remot puguin passar coses tan bèsties. Entenc que pot semblar poc atractiu, a mi m'ho semblava, però un cop entres a la trama et cal saber com acaba, fins i tot sabent que no acaba, perquè els crims que investiga no estan resolts. Però què voleu, això és, en definitiva, realitat i no ficció.
Puntuació: @@@
Ressenyat i recomanat per la Yáiza.
14 Comentaris
Pendent, el tinc pendent de no sé fa quant temps!
ResponEliminaI si vols continuar amb la no-ficció, A sang freda, de Truman Capote, n'és un molt bon exemple.
Au, vagi bé!
Això de que no estiguin resolts em tira una mica enrere.
ResponEliminaLa raça humana estem destinats a no entendre'ns mai. De totes maneres me l'apunto com a recomanació.
Al final ha caigut a les teves mans, veig! M'alegro que t'hagi agradat. Molt bona ressenya, no és fàcil fer-ne una sinopsis, ho sé per experiencia!
ResponEliminaFa temps que el tinc pendent. És un dels llibres que vaig salvar del contenidor de paper i venia amb un cd i tot. :) M'has fet venir ganes d'encetar-lo!
ResponEliminaNo m'he decidit mai a llegir-lo malgrat que els ressenyes que he llegit inviten positivament a fer-ho. L'apuntaré.
ResponEliminaBona recomanació la que et fa en Maurici.
Corre per casa, el Martí el va comprar fa temps però no l'hem llegit cap dels dos.Bé, jo no tenia cap inenció de llegir-lo , amb la teva ressenya potser m'ho repenso. Tot i que amb la crisi lectora que tinc, j a veurem quan l'ho tocarà
ResponEliminahe estat a punt de llegir-lo algun cop, però no m'hi acabo de decidir.
ResponEliminaho sento, els meus prejudificis totalment injustificats contra la no ficció em superen. No m'hi acostaré pas.
ResponEliminaUn dels moments que m'ha quedat més gravat, a la meva vida, va ser un diumenge tot sopant i veient el reportatge del 30 minuts de Tor, quan jo era un vailet!
ResponEliminaDes d'aquell dia he viscut "obsessionat" per aquesta història. L'he anat resseguint en les breus notícies que se n'han anat publicant en els diaris, tots aquests anys. Quan va sortir el llibre, òbviament, vaig córrer a comprar-lo i a llegir-lo. Em va encantar. M'he comprat algun altre llibre, però aquest realment, és el més ben trenat.
Tanta és l'obsessió que tinc per aquesta història que, ja fa molts anys (quan la pista que duia a Tor encara no estava asfaltada, que ara ja ho està) vaig decidir fer l'excursió, no pas per la pista, si no pel camí de ferradura, antic i històric, que uneix Tor amb Alins i la resta de la Vall Ferrera.
És un camí preciós, aeri, espectacular. I l'arribada al poble, caminant, sense ni una ànima, i amb aquell riu que el travessa de mig a mig, amb un soroll eixordador, amb unes cases antigues, algunes mig ruïnoses, una església sòbria, sense cap afegit innecessari... i aquella història surant per tot el poble.. el Palanca, el Sansa...
Si algun dia t'escapes a la Vall Ferrera, encara podràs topar amb el Palanca!
Em sorprèn que sent un llibre de no-ficció desperti tant interès, però és que la història que hi ha darrere ha sonat força, és part de la història negra de la Catalunya profunda. Un bon exemple que aquestes coses passen també entre nosaltres. Gràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminaMaurici, no estic segur de voler continuar amb el gènere, tot i que sembla increïble que algunes coses passin en el nostre món, prefereixo saber que el que estic llegint és novel·la. De Capote vaig llegir 'Breakfast at Tiffany's' i vaig dir que mai més...
maria, és clar, a tu t'agraden les històries negres, però vols que hi hagi un bon final! Molt espavilada. Però a la vida real no tot és tan fàcil i ben tancat.
Yáiza, puc dir que si he llegit aquest llibre és 100% gràcies a tu. Ha caigut a les meves mans després de la teva recomanació, i gràcies a una altra recomanació teva, la Re-Read! Un dia el vaig veure allà i em va faltar temps per portar-lo a casa. No és el mateix pagar 3 euros que 22... Gràcies per això que he dit, i pel que dius tu. Abans de fer la ressenya vaig repassar la teva, que és una mica més llarga, però està molt ben explicada. Miro de sintetitzar, però no és fàcil, no. M'alegro que t'hagi agradat.
Ona, és una història que atrapa força, real, però tan enrevessada que no sembla possible. Ja que el tens a casa i el vas rescatar, dóna-li una oportunitat!
Quadern, és un llibre amb una història interessant, i molt ben explicada. Crec que el més difícil és decidir-se a llegir-lo, però un cop hi ets, ja no el deixes. Vaig posar la creu a Capote en un passat... veurem si m'animo a fer-vos cas, però de moment no.
Mireia, en el teu cas em permetré recomanar-te que el segueixis tenint pendent. Potser t'agradaria, la història és bona, però com que sé que darrerament llegeixes menys, busca històries que atrapin de seguida i que et vingui de gust llegir. T'has de reenganxar i recuperar el teu ritme, després ja provaràs altres coses.
Jomateixa, tens la meva opinió i la de la Yáiza, que són positives, però definitivament no t'insistiré tant com amb Joc de Trons, ja saps que sóc prudent amb les recomanacions.
Pons, comparteixo prejudicis amb tu, però m'agrada fer excepcions de tant en tant. Tu no cal que en facis, no t'agradaria.
Porquet, que passis per aquí ja em diu que el llibre ha de ser especial per tu, hehehe! Gràcies per la visita. Ja veig que et va agafar fort amb aquesta història, però no em sorprèn, perquè a mi també m'ha picat el cuquet mentre llegia. Suposo que li deu passar a tothom, vas llegint i penses 'he de visitar aquest lloc!'. Però fa una mica de por, eh... imagina que t'hi trobes en Lázaro allà... No fotis que en Palanca continua viu! Però si ja deu tenir més de 90 anys! I segur que segueix sent tan malcarat com sempre... Qui sap tu, potser algun dia em deixaré caure per allà. De fet, en una de les darreres excursions, anant a la Pica, penso, vam passar per desviaments que indicaven Tor, i encara no havia començat el llibre però ja el tenia en el punt de mira. Vaig estar a punt de demanar parar i fer-li fotos al cartell, ni que fos!
Què vols que et digui? A mi els assassinats m'agraden més inventats :-))) Tot i que suposo que deu ser interessant, no sé... pensar que coses així passen realment... glubs, quin mal rotllo :-(
ResponEliminaTrobo que és un bon exemple de periodisme d'investigació ben fet. El segon llibre de l'autor, 'Fago', segueix la mateixa línia que 'Tor' però també és molt recomanable. I, com bé dius, la realitat supera la ficció.
ResponEliminaUn que m'he llegit oeoeoe! Em va agradar, sí!
ResponEliminaJa no el tinc pendent! I he de dir que m'ha agradat molt i molt. Ara tinc el cuquet per anar algun dia a Tor, però en part també fa una mica de respecte!
ResponElimina