Autor: Joan Miquel Oliver
Editorial, any: Empúries, 2013
Gènere: Humor / Teatre
Número de pàgines: 106Llegit en: Català
Qui ha seguit l'obra musical de Joan Miquel Oliver, líder i compositor dels Antònia Font, ja sap que el procés mental d'aquest home no és com el de la resta de mortals. En aquesta història, escrita com una obra de teatre, ens mostra una parella jove que compra un pis i l'està reformant. Els pintors que fan proves de colors acabaran fent amistat amb ells i entre tots s'establiran una sèrie de vincles canviants, però tots giraran al voltant de la pintura invisible que es veuen obligats a adquirir en més quantitat de la que volien, ja que és il·legal, per pintar una columna que fa nosa al mig de la sala. Una trama surrealista i hilarant que es veu reforçada per les divertides il·lustracions de Roger Padilla, que és guitarrista del grup Manel, a banda d'un bon dibuixant.
L'obra de teatre que explica la trama només compta amb cinc personatges i un gos. Desconec per què està escrit així el llibre, però amb l'Oliver aprens a no fer-te preguntes. L'obra seria difícil de representar, trobo. S'embolica una mica perquè al final no saps què vol cada personatge, però es tracta d'una comèdia i les il·lustracions ajuden a entendre coses. Estic molt poc acostumat a llegir teatre, se m'ha fet força estrany.
Com em va passar amb l'altre llibre de l'autor, el que he pensat en llegir aquest és que és millor que es dediqui a la música. Les seves cançons em semblen obres d'art, els seus llibres no. El llegeixo perquè és ell, i penso que si treu una tercera novel·la, també l'acabaré llegint, però no té massa ni cap ni peus. Potser sóc dur, però considero aquest home un geni, i aquest no és el producte d'un geni. Això sí, pot ser un divertimento, una excentricitat que ens serveix per passar l'estona i veure quina imaginació té el compositor. Vaig a dedicar-me a escoltar música seva i a llegir altres coses.
Puntuació: @ i mitja
6 Comentaris
aaaah, pensava.... doncs des de que he vist l'autor he pensat que no era un llibre x a mi. Amb el que em costa entendre les lletres d'AF, un llibre....no no.. i menys amb il·lustracions de Manel.... ui, no... no és per mi, això segur!
ResponEliminaAmb tot, em sap greu que no t'hagi agradat, sé que n'ets molt, d'AF i suposo que un, quan llegeix algo d'algun autor que admira per altres vessants, espera trobar alguna cosa que tb li desperti admiració lectora.
Si Terry Pratchett fes un grup de música potser si que escoltaria el seu primer disc, però al descobrir que seria una porqueria ja no escoltaria el segon.
ResponEliminaSi m'agradessin tan els Antònia Font com a tu també em llegiria els seus llibres.^-^
ResponEliminaNo ho sabia que escrivia. El que m'ha sorprès també és el dibuixant. El dels Manel! Ostres. Interessant, però els hi poses una nota tan baixa. Si em cau a les mans, me'l miraré.
Clar, si jo escrivís un llibre així ningú el llegiria... però com ell és famós, l'escriu i la gent el compra i el llegeix...
ResponEliminaAixò és com els autors mediàtics aquells...
Què injust és el món de la literatura!
Bona tarda!, perdoni que que utilitzi aquest espai per aquestes coses, pero li he concedit un Liebster award, més informació al meu blog: demicosimicas.blogspot.com Espero que li diverteixi la proposta.
ResponEliminaNo seria un gran llibre, no, però bé, per la deferència que tinc al grup i al geni, l'havia de llegir tard o d'hora. Repeteixo que és millor que es dediqui a escriure cançons. Gràcies a tots per comentar.,
ResponEliminarits, no és per tu, ni per ningú, crec. No penso que sigui una bona obra, és una ximpleria, però és d'en Joan Miquel Oliver, i això ja és motiu per veure què diu aquest boig. A mim tant m'és, en realitat. Com tu dius, a mi m'importen les cançons i el grup, no aquests projectes estranys. Però mira, total és curtet, i ja no venia d'aquí.
Pons, prenc nota. He ensopegat dos cops amb la mateixa pedra, oi? Però saps què és el pitjor? Que ho faig voluntàriament.
maria, veig que tu m'entens. Sé que no serà massa bo, però com que és d'aquest tio, doncs el llegeixo. No te'l recomano especialment, és una bajanada. Però els dibuixos estan bé. Estranya societat aquesta, oi? Un de AF i l'altre de Manel.
Assumpta, tu ho has dit, i tots ho sabem, així que no s'hi pot fer res. Sí que vindria a ser un llibre mediàtic, almenys aprofitant la fama de l'autor, però suposo que li surt de dins, l'home aquest és molt estrany. Altres ens ho haurem de treballar més si volem que ens publiquin.
Miqueldps, ja he passat per casa teva a agrair-t'ho, i hi torno, gràcies per la menció.