Autor: Joan Miquel Oliver
Editorial, any: Empúries, 2013
Gènere: Humor / Teatre
Número de pàgines: 106
Llegit en: Català

Qui ha seguit l'obra musical de Joan Miquel Oliver, líder i compositor dels Antònia Font, ja sap que el procés mental d'aquest home no és com el de la resta de mortals. En aquesta història, escrita com una obra de teatre, ens mostra una parella jove que compra un pis i l'està reformant. Els pintors que fan proves de colors acabaran fent amistat amb ells i entre tots s'establiran una sèrie de vincles canviants, però tots giraran al voltant de la pintura invisible que es veuen obligats a adquirir en més quantitat de la que volien, ja que és il·legal, per pintar una columna que fa nosa al mig de la sala. Una trama surrealista i hilarant que es veu reforçada per les divertides il·lustracions de Roger Padilla, que és guitarrista del grup Manel, a banda d'un bon dibuixant.

L'obra de teatre que explica la trama només compta amb cinc personatges i un gos. Desconec per què està escrit així el llibre, però amb l'Oliver aprens a no fer-te preguntes. L'obra seria difícil de representar, trobo. S'embolica una mica perquè al final no saps què vol cada personatge, però es tracta d'una comèdia i les il·lustracions ajuden a entendre coses. Estic molt poc acostumat a llegir teatre, se m'ha fet força estrany.

Com em va passar amb l'altre llibre de l'autor, el que he pensat en llegir aquest és que és millor que es dediqui a la música. Les seves cançons em semblen obres d'art, els seus llibres no. El llegeixo perquè és ell, i penso que si treu una tercera novel·la, també l'acabaré llegint, però no té massa ni cap ni peus. Potser sóc dur, però considero aquest home un geni, i aquest no és el producte d'un geni. Això sí, pot ser un divertimento, una excentricitat que ens serveix per passar l'estona i veure quina imaginació té el compositor. Vaig a dedicar-me a escoltar música seva i a llegir altres coses.

Puntuació: @ i mitja