Autor: Pere Calders
Editorial, any: Edicions 62, 2009
Gènere: Relats
Número de pàgines: 140Llegit en: Català
No té els ulls oblics, ni la pell groguenca. Al restaurant no demana menges estranyes, ni tampoc actua amb l'exquisidesa esperada. A més, parla català amb fluïdesa, i no sembla que tingui una feina sofisticada. Però és que aquests japonesos se les empesquen totes, era molt preferible quan venien de cara, sense camuflar-se! Amb el conte 'Invasió subtil' comença aquest recull de Pere Calders que reuneix una bona colla de textos breus, imaginatius, sorprenents i una mica delirants, en els que apareixen extraterrestres, fantasmes, vampirs, assassins poc destres, futbolistes i fins i tot inclou un parell de contes infantils i un seguit de microcontes al final. Històries per a tots els gustos, amb un segell molt personal que se li endevina a l'autor.
L'edició que tinc és d'aquestes amb una introducció llarguíssima i propostes de treball al final, però he anat de cara a barraca a llegir els textos. Calders té una gran capacitat narrativa, juga perfectament amb les paraules i fa servir una ironia finíssima, un sentit de l'humor, sempre present, que et dibuixa un somriure. No és per riure tota l'estona, però ja es veu que havia de ser molt de la conya aquest home, almenys escrivint. Els contes són curts, i alguns molt curts, però tots molt ben trenats.
Puc dir, com ja m'havien advertit, que aquest autor és dels millors que he llegit en aquest gènere. El seu estil m'ha agradat més que el d'alguns contistes més moderns, al final, mica en mica, encara m'acabarà agradant la literatura breu! El trobo molt recomanable per aquells que gaudeixen de les històries curtes, que a més m'han semblat prou atemporals com per madurar amb dignitat. Un autor per explorar-ne l'obra, penso que repetiré.
Puntuació: @@@@ (una mica generoses)
24 Comentaris
Generoses! Au va! que se les mereix de sobres!!! :DDD
ResponEliminaTot i que t'he de dir que malgrat que sempre m'ha agradat Calders, en general, els meus preferits són els contes, molt més que les novel·les.
Clàssic. Ha influït molt els contistes populars posteriors (Monzó, Pàmies...), fins al putn que aquest estil seu és ja característic de la narrativa breu catalana (per bé o per mal!).
ResponEliminaJa saps que jo sóc un fan d'en Calders i per tant potser poc objectiu però coincideixo amb la CARME que quatre @ són poques. Però coneixent que en penses dels llibres de contes en general, entenc que vol dir que aquest t'ha agradat molt i me n'alegro.
ResponEliminaTorno a estar d'acord amb la CARME quan diu que el millor de Pere Calders són els contes però si vols provar alguna de les seves novel·les jo diria que no et decebran. Ja m'ho diràs si ho proves!
Prova la de l'Atzavara (ara no recordo el títol sencer)... T'agradarà!! :-))
Elimina"L'ombra de l'atzavara", Una molt bona novel·la, sens dubte.
EliminaSí, m'ha recordat molt aquell tipus de llibres de l'Empar Moliner i Quim Monzó.
ResponEliminaMe l'apunto. m'agrden les históries curtetes que et fan reflexionar de tant en tant d'una situació quotidiana.
M'agrada Calders, l'he recuperat fa poc amb el Kindle del mòbil amb un recull de contes. I sóc de contes (ara l'últim del Pàmies), la novel.la, o m'enganxa molt o no tinc paciència!!
ResponEliminaDoncs si t'ha agradat, hauries de llegir Cròniques de la Veritat Oculta. Per mi, el millor de Calders i el llibre que he rellegit més vegades a la meva vida.
ResponEliminaIeah!! Prenc nota, captàire!! ;-)))
EliminaCrec que no havia llegit res de Calders fins que al Jordi Casanovas -el de les "Cròniques", actualment exiliat voluntàriament al Twitter, amb més sort que jo, que m'han tancat DOS comptes en TRES dies (*)- va citar justament aquest llibre i, més exactament, aquest conte, en el Joc Cent del Tibau.
ResponEliminaHo va posar fàcil en Jordi, perquè només copiant les primeres paraules del conte, ja ho trobaves per Google... així que, quan em va "sortir" el vaig llegir (el conte sol, aquest sol) i em va agradar molt, moltíssim... així que vaig pensar que un dia hauria de llegir quelcom d'en Calders.
Li vaig preguntar a ma germana si tenia algun llibre d'ell i en tenia un (de relats també), "Aquí descansa Nevares i altres contes mexicans" (crec que aquest és el títol) i quan el vaig llegir recordo perfectament les meves ganes d'estrangular el prologuista, home tan desitjós de mostrar al món la seva vasta cultura i amplíssim coneixement del tema, que explicava els contes -i el seu final- abans que els haguéssim llegit.
Passat un temps -no em facis dir quant que sóc fatal per recordar dates- vaig veure aquest llibre (la mateixa edició que el teu) a La Bacus (que diem la meva germana i jo) i me'l vaig comprar (o el vaig demanar com a regal per sant o aniversari... don't rememeber). Quan el vaig llegir, en vaig gaudir moltíssim ;-))
Ara bé, com que sóc una animal que s'entrabanca les vegades que calgui amb un a mateixa pedra, doncs vaig llegir els pròlegs, introduccions i tot el que hi havia PERÒ, quan començava a parlar d'algun conte, jo saltava al punt següent i ja està.
Bé doncs, vaig a estendre la roba :-))
(*) Cosa que, en el fons, m'enorgulleix, senyal que vaig fer empipar a algun unionista rabiós hehehe
Doncs et recomano un autor marxista (de Groucho Marx) que té una ploma afiladíssima i sarcàstica per fer contes. Si et passes per Lleixes, te'l trobaràs. És la meva darrera lectura.
ResponEliminatinc un trauma amb els contes d'en Pere Calders, a l'institut la professora de català vivia obsessionada amb aquest home, i des de llavors li vaig agafar mania
ResponEliminaCom era en Pons quan anava a l'Institut?
EliminaÉs més, ja mirava sèries rares?
EliminaPrenia apunts com la majoria o tenia un altre sistema propi per passar els exàmens?
EliminaI sobretot... ja li agradava la noia? era de l'insti?
EliminaCom a en pons007 me'l van posar a secundària fins a la sopa. Però un cop més grandet ho he rellegit i m'ha agradat molt.
ResponEliminaCaram, ja veig que he fet tard a començar a llegir Calders, a jutjar pel nombre de comentaris, veig que és molt popular entre els blogaires! Hauré de recuperar el temps perdut, està clar. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i recomanacions, em seran molt útils!
ResponEliminaCarme, jo el tenia per un autor de contes, i ara veig que també té obres més llargues. Com que hi ha gustos per tot, miraré què llegeixo a continuació. Ei, i que li posi 4@, encara que digui que són generoses, és tot un èxit per un llibre de relats!
Salvador, ja sabem que no ets gaire amant del contes, però després de llegir els tres autors que cites, em quedo clarament amb Calders. Si he de fer rànquing, després em quedava amb Pàmies i finalment amb Monzó. Per més que l’hagin fet servir d’influència, trobo que l’estil és diferent, i m’ha semblat més enginyós i de la conya en Calders. Amb tots els respectes, Monzó és el típic fill de puta tocapilotes, i no sempre em fa gràcia. Tot i que fa molt que no el llegeixo, però em deixava mal cos. Calders m’ha posat de bon rotllo.
McAbeu, això li deia a la Carme. La veritat és que en els últims temps he llegit més relats, i al final els vaig trobant la gràcia, però que li posi 4@ és tot un èxit, el llibre de relats que més puntuació ha tingut en aquesta casa, així que ja pots estar content! No caldrà que t’ho digui, perquè si torno a llegir Calders, que probablement passi, ho veuràs aquí i ja ho comentarem. Faré cas de les recomanacions que feu entre tots, a veure quin trobo per ser el següent.
maria, l’estil és diferent. Trobo que s’assembla als altres autors que cites en que escriuen històries curtes. Per la resta, res. Calders, en aquest llibre, no explica històries quotidianes, sempre hi posa elements fantàstics i esperpèntics, però introduïts amb naturalitat, fa força gràcia.
Gemma Sara, amb Calders estàs de sort, doncs. I què tal el darrer de Pàmies. El tinc en el punt de mira per un futur, però fa poc que en vaig llegir un altre d’ell i de moment només és una opció de futur. Espero opinions.
Captaire, m’apunto la recomanació, i tant que sí! Aquest és de contes o és novel•la? No és que m’importi massa, el vull tornar a llegir i ja m’estarà bé, només és per saber-ho.
Assumpta, de com ens arriben algunes recomanacions és sempre un misteri. El teu cas va ser una feliç coincidència, podries no haver estirat el fil, però vas descobrir un relat que et va agradar, i això és suficient per interessar-se per l’autor. El conte que dóna nom al recull és certament bo. Mira que sembla una idea simple, però està molt ben trobat i molt ben escrit. Començar així ja et dóna empenta per llegir la resta d’històries.
És possible que ja t’hagi sentit explicar això del prologuista alguna vegada? Si no era amb aquest llibre, seria un altre. Jo no vull que m’expliquin sopars de duro, jo vull l’obra i treure’n les meves pròpies conclusions, així que no vaig llegir altra cosa que els contes. Ja veig que tu, encara que ensopeguis amb les mateixes pedres, almenys vas rectificar i no vas deixar que et fessin spoilers.
No em diguis que ets una hooligan del twitter. No vull saber què deus haver fet perquè et tanquin els comptes...
Lleixes, hauria de començar per aprendre’m el nom, mira que és difícil de dir, i ja no diguem com es deu pronunciar. En teoria llegeixo pocs llibres de contes, però darrerament no puc dir el mateix, així que el tindré en compte. Sempre està bé descobrir nous autors.
Pons, l’adolescència és una època molt dolenta. Seria normal que a mi m’haguessin fet llegir alguna cosa de Calders a l’escola o institut, però com ja he dit altres vegades, no recordo pràcticament cap lectura obligatòria, i millor, perquè així m’estalvio traumes. Mira què et diu en Jordi.
Jordi, a veure si li serveixes d’exemple a en Pons i fa un pensament, que només llegeix llibres de zombis i coses rares. Una segona oportunitat de més gran trobo que és molt merescuda per aquest autor.
Cròniques de la veritat oculta, és de contes.
EliminaI parlant d'altres autors de contes... N'has llegit algun de Jesús Moncada? Té tres llibres de contes molt distrets, també.
ufff, quins records!! fa molts, moltíssims anys que el vaig llegir...
ResponEliminaEm porto molt malament a Twitter... Li dic "mentidera" a la Sánchez Camacho (és una de les meves víctimes preferides) tot sovint li deixo missatges dient que és molt lleig comprar-se bosses de 900 Eur. (en presumia a la gravació de La Camarga hehe) i gasto una gran dosi d'ironia amb els anti-catalans... No ho puc evitar :-DDD
ResponEliminaPer cert, ja has vist el darrer post del Blog-via? Homeeee és tot de tuits!! Ves-hi, ves-hi ;-))
Doncs m'està agradant, el Pàmies, però es veu que no prou com per llegir-me'l seguit (lu meu no té remei). Sobretot hi ha un que m'ha agradat especialment, quan te'l llegeixis a veure si coincidim.
ResponEliminaCaptaire, gràcies per la info, a veure si el trobo, et faré cas! Sobre Moncada, fa poc que se li va fer un homenatge i es deia que era duret, almenys alguna de les novel·les, diria que era 'Camí de Sirga', no? Em va quedar la idea que no era un autor fàcil de llegir, i no li he fet cap cas.
ResponEliminaJomateixa, ja veus que jo vaig pagant deutes que tinc, al final tots acaben caient!
Assumpta, no et dic que no s'ho mereixin, però si vols tenir una existència tranquil·la a twitter més val que no busquis les pessigolles a ningú. Ja veig que no et fa res, al Bona Nit explicaves que ja són tres els comptes que t'han tancat, però no et sap greu perdre les coses que has escrit i que no tenen a veure amb increpar ningú? Ja vaig mirar els tuits de Blog-via, però tampoc no feia per massa comentar.
Gemma Sara, ves a saber quan el llegiré, de moment ni el tinc. Així que m'ho hauràs re recordar en el seu moment, suposo que al llarg de l'any que ve, ja veurem! Segur que per quan jo l'agafi tu ja l'hauràs acabat, sinó sí que no tindràs remei.
El tercer el vaig recuperar... La veritat és que vaig impugnar cada tancament, però els dos primers no em van fer ni cas (potser no vaig ser prou "pilota" en les meves expressions, ehem) al tercer ho vaig demanar molt més educadament i me'l van tornar... però jo segueixo igual...
ResponEliminaAh, i no, no em sap greu perdre res... són twits, són incapaç d'escriure res acceptable en 140 caràcters... i el contingut: molts crits d'independència i coses així els puc repetir sempre que vulgui :-)