Autor: Oscar Wilde
Editorial, any: Quaderns crema, 2008 (17a edició)
Títol original, idioma, any: The picture of Dorian Gray, anglès, 1890
Gènere: Narrativa
Traductor: Jordi Larios
Número de pàgines: 327Traductor: Jordi Larios
Llegit en: Català
Basil Hallward és un bon pintor, però el seu art arriba a cotes sublims quan coneix en Dorian Gray, un jove aristòcrata que és la bellesa i la puresa personificades. Des que l'ha pres com a model, les seves obres són magnífiques, però per sobre de totes destaca un retrat concret que el pintor regala a en Dorian. A instàncies del seu amic comú Henry Wotton, el jove s'adona que es farà gran i la seva bellesa es fondrà, mentre que aquell retrat perdurarà mostrant la seva llum i la preciositat de la seva joventut per sempre més. La xerrameca de l'hedonista Henry afecta profundament en Dorian, que el pren gairebé com a mentor. Desitja canviar-se pel retrat, que sigui aquest el que es degrada i no ell, però quan el seu prec es fa realitat descobrirà que no tot és tan perfecte com pensava. La puresa de la seva ànima ja ha començat a corrompre's i el retrat li mostra allò que mai hauria volgut veure.
Més enllà de la història que narra el llibre, aquesta obra és una profunda reflexió sobre la joventut, la bellesa i la degradació de fer-se gran. L'obsessió del personatge central és gairebé malaltissa, i el teòric de tot plegat, en Henry Wotton és el principal valedor d'aquesta candidesa i dels plaers juvenils fins al punt d'arribar a ser ofensiu, especialment amb les dones, tot i que cal remarcar que és un llibre del segle XIX. Les fases en que es posa a filosofar són avorrides i et fan desconnectar, estic molt en desacord amb la manera d'expressar els valors, encara que naturalment és una crítica, una exageració. Malauradament, n'hi ha moltes d'aquestes fases, però la narració de la història és més distreta i interessant. Els personatges són de l'alta societat i es passen el dia anant a actes socials, això a mi em posa una mica de mala llet, però suposo que és fidel a la realitat.
Un cop més m'enfrontava a un clàssic sense saber massa bé què esperar, tot i que coneixia l'argument bàsic del llibre. El principi és prometedor, però de seguida perd una mica d'interès, i entre filosofada i filosofada passa una bona part del llibre fins que torna a interessar. Entremig, un salt temporal coherent amb les necessitats de l'obra, però en el que explica a què es dedica el bo d'en Dorian durant aquest temps i és tan completament infumable que em vaig saltar algunes pàgines i vaig estar a punt d'abandonar. Aquestes parts més avorrides resten molts punts a una història que, per altra banda, és prou atractiva i aconseguida. El final, encara que esperable, millora una mica la impressió global. Un llibre que pot llegir qualsevol, especialment si té més paciència que jo.
Puntuació: @@
9 Comentaris
En general comparteixo les teves opinions literàries. En general. Però quan he llegit aquest títol he pensat... ai... avui no anem bé.
ResponEliminaJo no te l'hauria recomanat, però particularment em sembla un llibre magnífic.
Això sí, és obvi que cal posar-se en un context completament diferent (època i moral victoriana!) i aquest és un exercici no apte per a tots els públics. Wilde va tenir moltíssims problemes amb la justícia per la seva homosexualitat i la seva obra és una denúncia constant a un món i uns ideals que el van rellegar a la pobresa i l'oblit. Cal llegir el text en aquest context, crec.
Un cop més, i ja m'he descomptat, subscric la teva ressenya de dalt a baix. A mi també se'm va fer pesat i feixuc. N'esperava bastant més, la veritat sigui dita.
ResponEliminaLa mala llet que t'agafa amb els personatges de l'alta societat també la comparteixo. Fa pocs dies he acabat una novel·la de la Mercè Rodoreda que tracta sobre els vaivens dels pijos de l'època. No m'ha desagradat però sort en tenen els personatges de que jo no pugui entrar dins del llibre...
Doncs aquest em feia gràcia llegir-lo, però potser li passaran d'altres al davant
ResponEliminaCoincidim molt :-) Tot i així, encara que sembli contradictori, diria que el llibre em va agradar força, el que passa és que hi ha capítols sencers (sobre tot un que es posa a parlar de pedres precioses, perfums o coses així, que l'hagués arrancat en un 90%)... Jo ho vaig atribuir a pedanteria de l'autor. Em puc equivocar -i tant!!- però vaig pensar que aquells paràgrafs en que demostra tots els seus coneixements de temes que la majoria de "mortals" (hehehe) no dominem en absolut, els podria haver fet molt més resumits.
ResponEliminaAra bé, tot i que estem molt d'acord, jo li hauria posat tres arroves perquè, en conjunt, valorat globalment, crec que has estat una mica massa dur :-)
Aquesta va ser la primera novel·la que vaig llegir d' en Wilde. L'argument per la seva època em va semblar molt aplicable al temps actual.
ResponEliminaNo seria dels llibres que tornaria a llegir.^-^
No he llegit el llibre però he vist la pel·lícula, a estones em va entristir, a estones em va esgarrifar...
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=1zfPEgkYP_o
Ep! Sense que serveixi de precedent, compartim opinió!!! ;) El vaig llegir fa molts anys recomanat per un amic que el considerava una obra mestra. Potser ho és, a mi em va deixar bastant indeferent.
ResponEliminaEs tracta d'un llibre força famós i que molts heu llegit. Hi ha una mica de divisió d'opinions, cosa que és normal. Costa posar-se en la pell dels personatges i el seu marc social i històric, això fa que sigui més difícil d'entendre. No dubto que és una bona obra, però que també té fases infumables, això no li treu ningú. Moltes gràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminaJoan, tens molta raó, no sempre comprenem la voluntat de l'escriptor ni entenem bé la circumstància que descriu. A mi ja em sol costat introduir-me en mons realistes que difereixen molt del meu, i aquest n'és un. Bé, dic realista per diferenciar-lo de la ciència ficció o fantasia, que no costa tant, però és evident que el llibre té elements fantàstics. Segurament és una bona obra, però jo em regeixo pel que m'agrada i què no. La història m'ha semblat bona, l'execució no tant. La denúncia que dius potser la trobem en excés i això cansa, i com he dit, hi ha una part del llibre que és tan avorrida que m'he hagut de saltar planes senceres. Va com va, celebro que tu el trobessis tan bo.
Maurici, sempre és bo trobar algú amb qui coincideixes en gustos perquè llavors fer-li cas sol ser una bona garantia. I ja no parlem de temàtiques, sinó de maneres d'escriure, estils i aquestes coses. També penso que amb casos com el d'aquest 'Retrat de Dorian Gray' ens poden les expectatives, això sol ser una lacra pels llibres tan famosos. I bé, això de llegir coses de l'aristocràcia i l'alta societat no ho hauríem de fer, ens agafarà una úlcera. Fa poc vaig llegir 'El cau del conill', i tot i que tot està agafat amb molta ironia, parla de l'alta societat barcelonina actual. La mala llet tampoc te la treu ningú, i la mania que agafes a algunes coses, tampoc.
Loreto, a mi també em va fer gràcia, i no em penedeixo d'haver-lo llegit, però tampoc no puc destacar-lo massa.
Assumpta, els capítols que destaques (per cert, bona memòria), són precisament els que jo he trobat infumables. És més, els trobo indignants, tant si són per presumir com només per descriure, sobren completament i es podrien haver escurçat sense que la història perdés res absolutament. Durant algunes fases jo també optava per tres arroves, però en altres gairebé pensava en una, així que les dues finals, pel meu gust, són justes. Entenc que és un llibre per puntuar-lo més, però si te'n recordes, en Marcel Bosch tampoc no el va deixar massa bé.
maria, una mica d'actual té, l'elogi a la bellesa i la lluita desenfrenada per allargar la vida. És prou aplicable i considero que és interessant llegir-lo. Però un cop i prou!
Jomateixa, jo al revés, és clar, la pel·lícula no l'he vista. Per les imatges que m'han arribat, em sembla que a la pel·li hi posen més pa que formatge...
Botika, algun cop havia de passar, hahaha! Potser no coincidim massa, però no és possible no coincidir mai. Jo mateix estic molt d'acord amb la teva darrera frase, potser és una obra mestra, té alguns mèrits, però jo no he sabut veure tanta qualitat.
Ai, en MARCEL BOSCH, què deu haver estat d'ell, jove blogaire desaparegut!! Espero que estigui bé...
ResponElimina